Aquesta nit arrenca oficialment la campanya electoral del 12-M després de la sacsejada política per l'anunci de Pedro Sánchez, que medita si deixa el càrrec de president espanyol. Els candidats pirinencs de les diferents formacions polítiques ja ho tenen tot a punt. La cap de llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya a la circumscripció electoral de Lleida, la pirinenca Jeannine Abella, encapçalarà l’acte d’inici de campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya aquest dijous a les 20:30 h a la seu del partit a Lleida. Abella, que també estarà acompanyada de militants i candidats com el número 4, Jordi Fàbrega, ha anunciat que mantindrà demà una reunió amb Unió de Pagesos.
Per part d'Esquerra Republicana, el pallarès Pepe Vidal, número 2 de la candidatura que encapçala Marta Vilalta, i la cerdana Roser Bombardó, número 5, donaran el tret de sortida de la campanya al pont de la partida de Rufea a Lleida. Per l'endemà, divendres, preveuen presentar els "10 eixos de treball d'Esquerra Republicana Alt Pirineu i Aran" en una roda de premsa al local d'ERC de Tremp.
Per la seva banda, el PSC es concentrarà davant de la seu del PSC a Lleida per iniciar la campanya electoral a les comarques de Lleida, Pirineu i Aran. Serà a les 20h. i comptarà amb el cap de llista, Òscar Ordeig, amb la militància i altres membres de la candidatura, com és el cas de la regidora pallaresa a l'Ajuntament de Sort, Neus Comes, que ocupa el número 4 de la llista al Parlament. Precisament, la candidata pirinenca assistirà a la “Jornada Tècnica: Els desafiaments de futur de les cooperatives agràries" a la seu de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
El pirinenc Bernat Lavaquiol, cap de llista de la CUP per la circumscripció electoral de Lleida, iniciarà la campanya electoral a les 22.30h al barri de Pardines de la capital del Segrià. L'endemà, divendres, Lavaquiol assistirà al debat candidats organitzat pel diari La Mañana + Cope Lleida.
Incògnita sobre majoria absoluta independentista al Parlament
Una de les principals incògnites de la cita electoral avançada és si es reeditarà la majoria absoluta independentista al Parlament. I això marcarà els futurs pactes postelectorals. Tots els sondejos apunten que el candidat del PSC, Salvador Illa, serà el més votat, com ja va passar a les últimes eleccions. Els darrers dies han estat marcats pels retrets creuats entre ERC i Junts, que van formar Govern fa tres anys però Junts en va marxar l'octubre del 2022. JxCat aspira a superar ERC aquesta vegada amb l'efecte del retorn de Carles Puigdemont.
El 2021 els tres partits independentistes amb representació a la cambra (ERC, Junts i CUP) van sumar 74 diputats, per sobre dels 68 que estableix la majoria absoluta. Caldrà veure si tres anys i tres mesos després els ciutadans reediten aquesta majoria. Tot plegat en un escenari en què el vot independentista podria quedar més fragmentat. També es presenten a les eleccions el partit impulsat per l'eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, i la formació d'extrema dreta Aliança Catalana de Sílvia Orriols, actual alcaldessa de Ripoll.
Junts confia en l'efecte que pot tenir la promesa de Carles Puigdemont de tornar a Catalunya el dia del debat d'investidura al Parlament encara que ell no pugui ser escollit president. El principal missatge de Junts, en una campanya molt personalista, és permetre la restitució de Puigdemont com a president de la Generalitat després de més de 6 anys a l'exili.
ERC, amb el president de la Generalitat com a cap de llista, vol exhibir la gestió del Govern en els últims anys i aspira a mantenir-se com a primera força independentista. Fa bandera dels resultats de la negociació amb l'Estat i situa el referèndum i un finançament singular com a eixos de la pròxima legislatura.
Per la seva banda, la CUP, que va facilitar la investidura d'Aragonès el 2021, critica que la majoria independentista dels últims anys no hagi servit per fer avançar en el procés. Tot i així, no aclareix si tornarà a investir a Aragonès o Puigdemont, com van fer el 2016, en cas que es reediti una majoria independentista al Parlament.
El possible cost del 'no' als pressupostos
Els comuns concorren a aquestes eleccions després que el seu 'no' als pressupostos fos el detonant de la convocatòria avançada dels comicis. La cap de llista, Jéssica Albiach, defensa que la seva formació sap negociar però també sap dir que no quan cal. En els últims anys havien facilitat els pressupostos de la Generalitat però aquest any les negociacions s'han trencat per l'aposta del Govern de Pere Aragonès de continuar amb el Hard Rock. Albiach vol que després del 12-M hi hagi un govern amb partits d'esquerres i descarta totalment un acord amb Junts.
Conseqüències del 12-M a la legislatura espanyola
També caldrà veure com afecten els resultats a les eleccions del 12-M a l'estabilitat del govern espanyol. El candidat de Junts, Carles Puigdemont, ja ha advertit que deixarà de donar suport a Pedro Sánchez "si Illa fa un Collboni". És a dir, si el PSC impedeix un govern independentista com va passar després de les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona. I és que tant Junts com a ERC van arribar a acords amb el PSOE per facilitar la investidura de Sánchez.
La batalla pel vot constitucionalista
El PSC es presenta a les eleccions amb la voluntat de "passar pàgina" del procés i "obrir un temps nou" amb un govern estable. Illa fa bandera de la seva capacitat d'arribar a acords en els últims anys des de l'oposició. Assenyala la seva preferència per als partits d'esquerres però no veta cap partit, només l'extrema dreta.
El PP aspira a concentrar el vot constitucionalista i equipara el PSC amb els partits independentistes. Els populars centren el seu missatge en denunciar els acords de Sánchez amb els partits independentistes a canvi de l'amnistia. La candidatura d'Alejandro Fernández té la perspectiva de créixer i aspira a guanyar part dels votants que en els últims anys han apostat per Cs.
El partit de Carlos Carrizosa té actualment 6 diputats al Parlament però les enquestes apunten que podria desaparèixer també de la cambra catalana. El seu objectiu, per tant, es resistir i mantenir algun diputat.
En canvi, Vox, que va irrompre al Parlament el 2021, es consolidarà aquestes eleccions com a partit d'extrema dreta amb representació parlamentària.
Continuïtat en els caps de llista
Dels vuit partits que ara tenen representació al Parlament, tots repeteixen caps de llista respecte al 2021 menys un, la CUP. Laia Estrada s'estrena com a candidata dels anticapitalistes. La resta aposta per la continuïtat: Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Carles Puigdemont (Junts) tot i que el 2021 la candidata efectiva va ser Laura Borràs, Ignacio Garriga (Vox), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PPC)
