Formada a l’Escola Superior de Disseny i Arts Llotja, especialitzada en ceràmica, Carme Invernon Forn compta amb una dilatada trajectòria artística i docent. Els dies 24 i 25 de febrer imparteix un taller de ‘Decoració d’objectes de llauna i fusta’, en el marc del cicle ‘Tastet d’Oficis’ que impulsa la Fundació Planes Corts a Estamariu.
Escultora, ceramista, pintora, il·lustradora… Ets una artista polifacètica? Soc inquieta, diguem-ho així. Sí que és veritat que m’agrada molt provar i experimentar, és la meva passió.
Com a il·lustradora has format amb l’Isidre Domenjó una parella imbatible… Coincidir amb l’Isidre va ser un descobriment, una troballa emocional i d’amistat. Sempre ens hem avingut i entès professionalment. És una d’aquelles persones que faciliten les coses, que donen suport i que no tenen mai un no per a ningú. Vam disfrutar molt fent els contes i espero que, ara que s’acaba de jubilar de la feina al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, tingui més temps per fer-ne molts més.
Soc inquieta, m’agrada molt provar i experimentar. És la meva passió.
Vas il·lustrar-ne uns quants… Ha estat una feina molt interessant. La col·lecció Petit Pirineu d’Edicions Salòria ha esdevingut un emblema de la cultura de muntanya i ha fet arribar les llegendes pirinenques arreu. Vam començar l'any 2011 amb la història de La trementinaire de les nenes rosses, vam continuar amb Anem a plegar manairons, del que se’n va publicar una segona edició; el tercer títol va ser Les gallines d'Aristot i el 2020 Les encantades de Toloriu.
Fa un any vas exposar “Del fil a la terra”, una evocació de tot un món d’objectes domèstics relacionats amb la costura… L’exposició volia ser un reconeixement als petits objectes de les dones cosidores, objectes íntims que tenim a les cases, en el meu cas heretats de la meva mare. Peces de costura que em transporten a la meva infantesa i que per mi ara són tresors.
Els objectes parlen i diuen moltes coses? Els objectes quotidians, aquells que sovint passen desapercebuts, tenen màgia, m’interessen molt des del punt de vista creatiu. Són com petits talismans, són molt simbòlics i ens fan la vida més maca i agradable. M’encanta la simbologia de l’objecte i descobrir-ne la procedència, d’on venen i la història que hi ha al darrere de cadascun d’ells.
M’encanta la simbologia de l’objecte i descobrir-ne la procedència i saber la història que hi ha al darrere de cadascun d’ells.
En què estàs treballant en aquests moments? Ara estic treballant en joieria de porcellana que és un camp que m’interessa força com a objecte únic. És a dir, que cada anell, cada collaret, sigui per a l’abillament de la dona, però també amb un rerefons simbòlic.
Què t’aporta la ceràmica? La ceràmica enganxa moltíssim. Fas les peces, les manipules, les poses a coure i aquí és quan intervé el foc que tu no controles i, per tant, no saps quin serà el resultat final, què sortirà, si aquell serà el color adequat… Treballar una mica amb l’atzar fa que mantinguis fins al final l’ai ai ai i això m’enganxa molt.
Ara estic treballant en joieria de porcellana que és un camp que m’interessa força com a objecte únic.
Aquest cap de setmana conduiràs el taller ‘Decoració d’objectes de llauna i fusta’, en el marc del Tastet d’Oficis organitza la Fundació Planes Corts a Estamariu. Com el planteges? Cadascuna de les persones que hi participen han escollit un objecte. Tinc por que em falti temps. El taller s’ha organitzat en dos jornades: el dissabte farem la preparació de la peça i escolliran els motius que hi posaran i el diumenge al matí la decorarem, la pintarem. Serà com un petit tastet de preparació dels colors i de pintar damunt de l’objecte el motiu decoratiu. Es tractaria d’organitzar més endavant, si s’escau, altres sessions per poder aprofundir més.
A qui va adreçat el taller? Es tracta, en principi, de persones que tenen interès a transformar antics objectes, com les llaunes de la llet, i convertir-los en elements de decoració. Crec que també hi haurà algunes persones que van treballar l’objecte en el taller de restauració de mobles, conduït pel Toni Fernández el novembre passat, i que ara amb mi trobaran la manera de decorar-lo i de donar-li aquesta segona utilitat.
La ceràmica enganxa moltíssim. Fas les peces, les manipules, les poses a coure i aquí és quan intervé el foc que tu no controles.
Transformar peces velles en objectes amb noves utilitats és una mica màgic? Jo crec que sí. Mira, una vegada l’Albert Villaró em va dir una cosa molt bonica de les lleteres, em va dir que jo els feia un vestit nou per cada Fira de Sant Ermengol, i vaig pensar: mira que poètic, és ben bé això. La lletera, la llauna de la llet, per ella mateixa ja té la seva personalitat, és tota una simbologia, té una història al darrere de treball i esforç de moltes famílies pageses del Pirineu. Jo, humilment, només les embelleixo, les faig més boniques i els hi poso els millors vestits.
Hi poses el teu pensament creatiu… És una feina molt humil, però faig cada lletera com si pintés un quadre, hi poso tot el meu amor i la meva capacitat creativa com en qualsevol altra obra d’art. Per mi té tot el valor del món.
Transformem un objecte o un producte de rebuig en una obra d'art o en un objecte artesanal o decoratiu i els donem una segona vida.
Estem parlant de reciclatge creatiu? Exactament. Transformem un objecte o un producte de rebuig en una obra d'art o en un objecte artesanal o decoratiu i els donem una segona vida. A més, per si fos poca cosa, això produeix molta satisfacció a les persones que ho practiquen.
Diuen que arriba la revolució del tornavís i l’agulla de cosir… Tant de bo, és una manera de dir-ho, estaria bé. Es tracta de reparar el que es fa malbé, de millorar la vida i d’evitar acumulació de residus. La meva manera de pensar sempre ha estat aquesta: reciclar, reutilitzar i reduir.
