Opinió

Repensar el model, actuar al Pirineu

El Pirineu el conformen pobles petits, dels quals només 19 tenen més de 500 habitants, les infraestructures són limitades, els serveis públics mínims (hospitals amb especialistes limitats, transport públic infradimensionat, xarxes de comunicació deficients...) i les inversions insuficients. N’és un bon exemple el fet que  som l’única vegueria que no disposa de cap centre de recerca. L’economia del Pirineu pivota cada cop més al voltant del sector turístic, amb feines estacionals, no qualificades i mal pagades. Aquestes condicions laborals provoquen un èxode juvenil elevadíssim i en conseqüència la població esta envellida. Cal tenir en compte que el Pirineu representa el 19% del territori català i només l’1% de la població, és a dir, molt poca població gestiona un territori molt extens. La gestió del territori té una importància cabdal, no només per mantenir el paisatge i que aquest continuï sent atractiu i habitable, sinó que és una eina imprescindible per la gestió forestal i la conseqüent prevenció d’incendis. Per una banda, amb la pèrdua de la ramaderia extensiva, es deixa de gestionar el bosc, per altra banda, les subvencions per fer intervencions silvícoles són mínimes i els propietaris es veuen abocats a abandonar els seus boscos. En els darrers anys veiem que els experts, com en Marc Castellnou del GRAF, estan fent un gran esforç divulgatiu per incentivar la gestió forestal, ja que tenim a sobre nostre l’amenaça dels incendis de sisena generació. És a dir, aquells incendis que hem vist a Califòrnia, Xile i Austràlia, i que ens amenacen de cremar el nostre país de punta a punta. La combinació de crisis ecològica i climàtica, la desaparició paulatina del mosaic agrícola, la impenetrabilitat del bosc i l’augment de combustible han permès que els incendis evolucionin amb virulència i han desbordat la capacitat d’extinció de les brigades forestals. D’altra banda, tal i com defensa l’economista  Miquel Puig cal destacar que el sector primari és el que dóna riquesa al territori.

I en aquest context i d’abandonament territorial, econòmic i social del Pirineu l'equip de govern de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell de Junts per la Seu, ERC amb el suport de l'oposició excepte els vots en contra de la  CUP, ha aprovat la proposta del Hub Tecnològic La Seu Tech City. Un macroprojecte amb una inversió de 16 M d’€ descontextualitzat de la realitat territorial del Pirineu. Així, mitjançant l’aposta cega pel sector de les noves tecnologies,  s’obvien deliberadament la majoria de problemàtiques i mancances del Pirineu, sense tenir en compte les necessitats del territori. Aquest projecte, tanmateix, no és possible sense d’una banda, el finançament de la meitat del cost dels fons europeus Next Generation i de l’altra, la participació i col·laboració d'empreses com CaixaBank, Banc Sabadell, Grifols, Indra, Seat, Volkswagen i un llarg llistat d’empreses de l’IBEX.

En un context i d’abandonament territorial, econòmic i social del Pirineu l'equip de govern de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell de Junts per la Seu, ERC amb el suport de l'oposició excepte els vots en contra de la  CUP, ha aprovat la proposta del Hub Tecnològic La Seu Tech City. Un macroprojecte amb una inversió de 16 M d’€ descontextualitzat de la realitat territorial del Pirineu. Així, mitjançant l’aposta cega pel sector de les noves tecnologies,  s’obvien deliberadament la majoria de problemàtiques i mancances del Pirineu, sense tenir en compte les necessitats del territori. Aquest projecte, tanmateix, no és possible sense d’una banda, el finançament de la meitat del cost dels fons europeus Next Generation i de l’altra, la participació i col·laboració d'empreses com CaixaBank, Banc Sabadell, Grifols, Indra, Seat, Volkswagen i un llarg llistat d’empreses de l’IBEX

El projecte vindria a ser una còpia dels Hubs actualment dissenyats o projectats en zones urbanes però aplicat a la Seu o al Pirineu sota el genèric inconsistent de les activitats de muntanya. És per això que convé fer una anàlisi del projecte més profunda i no deixar-nos enlluernar per les bondats més superficials lligades a les noves tecnologies i les grans inversions. Certament, el projecte neix amb un error d’origen i és que la seva formulació no pretén abordar des de l’arrel les problemàtiques sistèmiques del Pirineu com el despoblament, la pèrdua del sector primari i el dèficit en serveis públics i mobilitat, tot i que s’esforcin a defensar des de les administracions, el contrari.

Un d’aquests suposats beneficis és el paper aglutinador i dinamitzador de la població jove especialitzada en noves tecnologies al Pirineu, però sembla naïf pensar que només per adequar un espai físic això serà possible. Es pot revertir el procés de despoblament sense atendre a altres elements com els serveis públics, la mobilitat interterritorial i l’accés a l’habitatge? Molt probablement, no.

Pel que fa la seva funcionalitat, veiem que tot i el fort desenvolupament terminològic de la proposta lligat a les noves tecnologies i al 5G, l’espai La Seu Tech City pot acabar esdevenint, pel que es desprèn del projecte, simplement un espai de lloguer d’oficines. Alhora que esquiva totalment la realitat climàtica i ecològica del territori quan en tot el text del projecte la paraula canvi climàtic només apareix tres vegades i de manera molt tangencial.

A més, tenint en compte que els Next Generations haurien de revertir sobre l’actual teixit socio-productiu local i arrelat al Pirineu, sembla un despropòsit pensar que la proposta potenciarà un model molt més local i capaç de fixar les persones al territori quan les inversions previstes pretenen reforçar un teixit econòmic pràcticament inexistent que no respon a la realitat del model productiu del Pirineu. A més a més, existeixen dubtes seriosos sobre quina és la participació que pot tenir Andorra en un projecte amb finançament públic de la Unió Europea i alhora també, de la inclusió del finançament via bancs andorrans (finctech).

En conclusió, el projecte no compta amb una anàlisi profunda de la realitat socioeconòmica del Pirineu que valori d’una una banda la realitat social i econòmica així com les problemàtiques i necessitats del territori i de l’altra,  com encaixa la viabilitat del projecte del Hub dins de l’alta competitivitat en aquest sector tecnològic arreu del país. I en tenim molts d’exemples de projectes lligats a les noves tecnologies fallits. Dos d’ells són el 22@ i el Turó de Gardeny a Barcelona i Lleida, respectivament. Dos projectes que han suposat un pou de diner públic i un fracàs estrepitós.

Però potser no teniu present el Centre Integral de Telecomunicacions Avançades, una cosa similar a la que volen fer a la Seu que es va fer al 1992 a Tremp i de nou va acabar fracassant. El CITA es va construir amb fons europeus i mai ha funcionat. Tenim una gran infraestructura infrautilitzada, el que havia de ser un centre de telecomunicacions va passar a ser un restaurant i ara és una mena de viver d’empreses que no funciona. El nom de tecnològic i avançat és molt bonic, però anys més tard mirem enrere i veiem que ha estat un fracàs i un forat per les arques públiques. Tot sembla indicar que el projecte La Seu Tech City malauradament seguirà els mateixos passos que els projectes que l’han precedit.

El Centre Integral de Telecomunicacions Avançades, una cosa similar a la que volen fer a la Seu que es va fer al 1992 a Tremp i de nou va acabar fracassant. El CITA es va construir amb fons europeus i mai ha funcionat. Tenim una gran infraestructura infrautilitzada, el que havia de ser un centre de telecomunicacions va passar a ser un restaurant i ara és una mena de viver d’empreses que no funciona. El nom de tecnològic i avançat és molt bonic, però anys més tard mirem enrere i veiem que ha estat un fracàs i un forat per les arques públiques. Tot sembla indicar que el projecte La Seu Tech City malauradament seguirà els mateixos passos que els projectes que l’han precedit

Així doncs, cal que des de les administracions públiques revitalitzin el sector primari del Pirineu per les seves dues dimensions: font de riquesa i gestió del territori. Amb això no volem dir que ens haguem de centrar únicament en l’agricultura, però si que creiem que urgeix dissenyar una planificació i una orientació de desenvolupament econòmic del territori pirinenc per tal de maximitzar-ne els beneficis socials, econòmics i territorials. Per exemple, per revitalitzar tot el sector primari seria necessari un centre de recerca que es dediqui a estudiar, analitzar, proposar alternatives, dissenyar nova maquinària i dissenyar la implementació de les noves tecnologies al sector primari. Perquè això funcioni no hem d’abarcar tot el sector primari sinó que hem de ser bons, ens hem d’especialitzar, en algun aspecte. Per exemple, al Solsonès, mitjançant el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, s’han especialitzat en tot el que fa referència als boscos.

Donada la llarga tradició lletera de la comarca, amb empreses importantíssimes que donen riquesa a la Seu com la Cooperativa Cadí o la Cooperativa del Camp, podríem ser punters en tot el que fa referència els làctics. Des de la producció de farratges a la transformació de la llet, passant pel transport en camions, la salut animal, la ramaderia extensiva, la gestió de boscos lligada a la lluita contra incendis, la conservació de races autòctones de vaca, cabres i ovelles, la millora genètica, la implementació de noves tecnologies i l’elaboració del producte final.

Cal que des de les administracions públiques revitalitzin el sector primari del Pirineu per les seves dues dimensions: font de riquesa i gestió del territori. Amb això no volem dir que ens haguem de centrar únicament en l’agricultura, però si que creiem que urgeix dissenyar una planificació i una orientació de desenvolupament econòmic del territori pirinenc per tal de maximitzar-ne els beneficis socials, econòmics i territorials. Per exemple, per revitalitzar tot el sector primari seria necessari un centre de recerca que es dediqui a estudiar, analitzar, proposar alternatives, dissenyar nova maquinària i dissenyar la implementació de les noves tecnologies al sector primari

És clau tenir investigadors especialistes al territori amb contacte directe amb el pagès, els ramaders i els agents econòmics. Per una banda, es donaria feina qualificada al nostre jovent, directament al centre de recerca o indirectament en tota la cadena de la llet, i per altra banda, es donaria resposta a la necessitat d’una gestió territorial dels recursos naturals del Pirineu, tant urgent com necessària.

La situació  social, territorial i social actual del Pirineu mostra la incapacitat del sistema capitalista global de garantir les condicions de vida digna de les persones, patint una de les seves expressions més severs en els entorns rurals. La creixent polarització territorial de l’acumulació del capital i el desenvolupament capitalista en el sector agrari deixen els territoris rurals, especialment els de muntanya, en una situació molt vulnerable. Els programes de desenvolupament de les zones amb despoblament no han funcionat ni al Pirineu ni enlloc, denotant no només les problemàtiques de disseny i enfocament, sinó la dificultat de crear projectes productius vinculats a la població i al seu territori en un context de competitivitat global.

El model de concertació dels poders públics i privats per a desenvolupar projectes neoliberals s’ha d’acabar. Com a societat, hem de dotar-nos d’instruments de planificació econòmica per a conduir les inversions a un model de democràcia econòmica, on la producció estigui encaminada a la satisfacció de les necessitats humanes. Tenir una xarxa productiva i comercial nacional auto-centrada, en la que la demanda interna sigui el propi motor i on no hi hagi polaritzacions ni divisions entre les zones urbanes i les rurals, ni les perifèries ni les capitals. Articular un control real per part de les poblacions dels recursos naturals del territori, d’acord amb el seu context ambiental, cultural i social. En definitiva, replantejar el model socioeconòmic del Pirineu per tal de diversificar l’activitat econòmica i desenvolupar projectes que permetin viure al Pirineu, d’acord amb la preservació dels recursos naturals, els ecosistemes i posant la vida al centre.

Xènia Antona i Bernat Lavaquiol, regidores de la CUP a l’Ajuntament de la Seu