Opinió

L'home que no hauria pogut viure tancat

Joan Ribolleda Truqui va morir just el dia abans del confinament. Com si sabés que ell no podria viure tancat, el seu cor va dir: prou, això no. I se’n va anar.

Tota la Seu el trobarà a faltar, però no tant. Ningú no parla d’ell perquè tothom parla del virus, perquè la gent ja no es reuneix als bars i als carrers. I tampoc a la nit, que era el seu regne.

Joan Ribolleda Truqui, un home de la Seu, mestre de la guitarra, cantant nefast –s'ha de dir tot– i amic de tothom. Perplex, astorat, visionari. La nit de la Seu, l’estiu de la Seu, la dels pobles que l'envolten. Truqui, l’home orquestra.

Recordo un temps, potser ja fa més de vint anys –Déu meu, com passa el temps– en què el Truqui tocava amb el Miquel Prat. Duet d’acordió diatònic i guitarra. Jo era l’encarregat de buscar-lo pels carrers, pels bars, per les escales més fosques i els racons més recòndits... Tenia el do de la ubiqüitat, era a tot arreu i no era enlloc. Era difícil trobar-lo, es tractava d’emprar la tàctica del despiste. Així que jo anava voltant pels carrers fins que topava amb ell en girar una cantonada. En fi, un cop capturat la conversa era sempre la mateixa:

–Collons Truqui que fa dos hores que et busco.

–Ah, què passa?

–Que no saps que t’espera el Miquel per tocar aquesta nit?

–Hosti, avui?

–Sí, sí, avui. Ara, ja. Vinga anem.

I allà anàvem, primer a buscar la guitarra i després al lloc de la festa. I la festa començava amb el Si yo tuviera una escoba i seguia i seguia. Moltes hores més tard, ja de matinada, te’l podies trobar ballant damunt d’un podi, com una gogo girl galàctica, al Club Corona. I tantes anècdotes més que farien aquest article inacabable i només apte per a nostàlgics.

Ha mort una referència de la Seu d’abans. Aquella Seu en blanc i negre i d’hiverns freds de veritat. Ha mort aquell home bo, en mànigues de camisa, mirant la sortida del sol allà on es trobés. Descansa en pau. Et trobarem a faltar.

Sisco Ribó