T’has preguntat mai per què hi ha esportistes que són capaços de córrer cent metres llisos per sota de 2:00 min/km i, en canvi, altres no ho poden fer? O com pot ser que una persona tingui la capacitat d’estar més de 24 h corrent i altres no poden fer-ho?
No tot ho explica l’entrenament. Hi ha un component genètic: el tipus de fibres musculars que predominen en els músculs d’aquell esportista.
Òbviament, a base d’entrenament i adaptacions un esportista de resistència es pot convertir en un velocista, o en un mixt entre les dues disciplines, però la base genètica té un component molt important.
Per a explicar-ho, cal saber que existeixen tres tipus de fibres musculars: les lentes (o vermelles de tipus I), les intermèdies (o de tipus IIA) i les ràpides (o blanques de tipus IIB).
Les fibres lentes o de tipus I presenten un menor diàmetre i, per tant, menys nivells de força. El seu color vermell és degut a la gran quantitat de mioglobina i capil·lars sanguinis, a més de nombroses mitocòndries, que permeten obtenir grans quantitats d’energia per la via aeròbica (amb oxigen). La seva velocitat de contracció és lenta, per això són molt resistents a la fatiga, de manera que les persones que tenen un gran percentatge d’aquestes fibres són pròpies d’esports de resistència com el ciclisme, la marató, l’ultra trail, el triatló de llarga distància…
Les fibres ràpides o de tipus IIB presenten un major diàmetre i nombre de miofibril·les, per la qual cosa poden arribar a generar majors quantitats de força. S’anomenen blanques perquè, al contrari de les altres, aquestes presenten un baix contingut de mioglobina, capil·lars i mitocòndries, i la seva principal font d’energia és la via glucolítica. La seva velocitat de contracció és molt elevada i és pròpia d’activitats anaeròbiques intenses (velocistes, aixecadors de pesos, esprinters…).
Finalment, les fibres ràpides tipus IIA serien un punt intermedi entre les dues anteriors, ja que presenten característiques de les dues.
La proporció del tipus de fibres que té cada persona depèn de: característiques genètiques, la funció que hagi de realitzar aquell múscul i el mètode d’entrenament.
I ara, us agradaria conèixer com podem saber quin tipus de fibres teniu per a poder saber quin tipus d’esport us pot anar millor? Doncs no és un procés fàcil… es necessita una biòpsia muscular per a poder extreure una mostra de múscul per a la seva posterior anàlisi.
En resum, el tipus de fibres musculars que contenen els nostres músculs juguen un paper molt important a l’hora d’elegir un esport o un altre, tot i que hi ha un cert percentatge modificable a base d’entrenament.
Dra. Lidia Puyals Boix
Metge general. Màster en medicina de l’esport.
Fundadora de EnduranceLab La Seu. Centre de medicina esportiva. Col. Núm. 2505315.
