Èm en pena pera mòrt de Joan Viñas, exrector dera UdL e expresident dera Reiau Acadèmia de Medecina de Catalonha. Ei pera sua relacion damb era lengua occitana que hèsqui referéncia ara sua figura, mès enlà dera sua activitat coma mètge. Segurament a estat eth rector mès sensible ara lengua occitana.
En 2006 coincidírem, per prumèr viatge. Siguec en un ascensor; eth que portaue tath despach deth Conselhèr d’Universitats. Quina surpresa! Me diguec qu’anaue a veir ath Conselhèr entà demanar-li supòrt entara promocion der occitan ena Universitat de Lhèida. Un rector d’universitat, ocupant-se der occitan!; açò hec que jamès desbrembèssa a Joan Viñas.
Entàs Nauaus Jornades Universitàries Occitanocatalanes, ena Val d’Aran, siguec eth convidat destacat e era persona que les inaugurèc. Ère juriòl de 2006. Eth sòn discors siguec plen de referéncies ara nòsta lengua: «...el Consell de Govern de la Universitat de Lleida, a proposta del Consell de Direcció, va aprovar, el 2005, la creació d’una Càtedra d’Estudis Occitans, sota la direcció del doctor Jordi Suïls....aquesta iniciativa és un servei al país, en definitiva això és el que justifica la universitat com entitat pública. No hi ha cap dubte de l’immens progrés dels darrers anys, la Vall d’Aran potser és el millor exemple d’aquest desenvolupament i progrés, com tampoc hi ha cap dubte del secular oblit en que se’ls ha tingut...la preocupació i dedicació, dins de la nostra universitat, a la cultura occitana, l’hem de valorar, tant des d’una perspectiva aranesa -entenent que la Vall és una part molt important de l’espai natural de la Universitat de Lleida- com des de l’aspecte essencial de les relacions interregionals a banda i banda dels Pirineus. Una perspectiva, val a dir, cada dia més substancial, si ens situem en la nova Europa, tant la dels estats com la de les nacions i els pobles».
Ère er an 2006, hè 20 ans, eth der Estatut d’Autonomia e eth dera declaracion der occitan coma lengua oficial en Catalonha. «...Em plau que aquesta presentació coincideixi amb l’any del nou Estatut. Un Estatut que reconeix l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística...penseu que ara seria possible que un ciutadà de Bordeus s’adrecés a l’administració catalana en la llengua autòctona de la seua pròpia regió (l’occità), cosa que no podria fer ni tan sols amb la seua pròpia administració local.»
Coma rector (Joan Viñas) tostemp auie ua paraula amabla e resolutiva, reivindicativa, de promocion dera lengua d’Aran.
En bères autes ocasions se referic publicament ara lengua occitana, tostemp en un sentit positiu. Coma rector tostemp auie ua paraula amabla e resolutiva, reivindicativa, de promocion dera lengua d’Aran.
Gaudí dera sua sensibilitat per occitan en aqueres trobades enes qu’intervenguie coma President dera Reia Acadèmia de Medecina de Catalonha. Tostemp auie bèra sensibla e amabla manifestacion ath respècte dera lengua nòsta.
Aguest ei eth Cimalh 178. Pendent mès de tres ans non è arturat era sua redaccion e enguan, d’acòrd damb era direccion è decidit de hèr ues vacances, Tornarè eth prumèr dimenge de seteme e procurarè informar e valorar totes aqueres causes que passaràn en encastre dera lengua occitana pendent es mesi de juriòl e agost, que non seràn pòques: era presentacion de dus libres en IEI aguesta madeisha setmana; eth plen dera Acadèmia der occitan damb nauetats e cambis importants; era jornada sus era lengua estandard deth 4 de juriòl damb participacions relevantes; eth convèni entre er Institut d’Estudis Occitans e er Institut d’Estudis Aranesi, era Corsa pera lengua de finaus de juriòl; era amassada deth Pòrt de Salau de començament d’agost, bèth hestivau musicau d’ostiu... e un pilèr de detalhs mès qu’anaràn sorgint.
Profitam es vacances entà oferir un shinhau de literatura, ua mòstra dera capacitat literària dera varianta aranesa dera lengua occitana
Però aguestes vacances non seràn un uet ena pagina en aranés. Profitam es vacances entà oferir un shinhau de literatura, ua mòstra dera capacitat literària dera varianta aranesa dera lengua occitana. Pendent es nau setmanes que vien oferiram un apropament ara segona part deth Quishòt d’Era Mancha. Er an 2024 er IEA-AALO damb er ajut der IEI dera Deputacion de Lhèida publiquèc era prumèra part dera òbra. Se’n hec presentacions dera òbra en diuèrsi endrets, en Madrid, en Lhèida... e se demanèc des de diuèrses instàncies era publicacion dera segona part entà completar era òbra. Era traduccion ei un trebalh conjunt d’Antòni Nogués e jo madeish. En aguesti moments era traduccion dera segona part ei en un moment auançat e auem acordat de dar-lo a gustar a trauès d’aguest article setmanau. Oferiram es capitols XLV, XLVI e XLVII. Son es moments deth govèrn de Sancho Pancha dera isla Baratària, dera saviesa des sues decisions e des preocupacions e sacrificis que li còsten, dera fina ironia, des arrepervèris educatius, a viatges sagnants, dera expression elaborada. En capítol deth miei s’inclodís er enamorament de ua hemna per Dòn Quishòt e era terribla engarrapada d’un gat en tota era cara deth protagonista, quan li cantaue ua cançon.
Ei sonque un tastet de literatura internacionau hèta en occitan.
Jusèp Loís Sans Socasau
Membre de l'Institut d'Estudis Aranesi
