È conversat damb Mirtza Gutiérrez. Tostemp m’a agradat eth sòn aranés; a ua forma doça d’expressar-lo, e subertot ei molt corrècte. Ditz era persona que m’acompanhe en aguesta entrevista, eth fotograf Arnau Guardia, que se non li auessa dit que Mirtza ei d’origen colombian, aurie pensat qu’ère d’origen aranés.
Mirtza arribèc ena Val d’Aran hè 23 ans, procedenta de Colòmbia, damb er òme e dus mainatges e des deth començament s’interessèc perque es sòns hilhs (hilh e hilha) e era madeisha aprenguessen er occitan; apuntèc as mainatges en activitats d’ostiu e persutèc damb es monitors entà que s’adrecèssen ada eri en aranés. Era escòla siguec un aute motiu: s’i ensenhauen cinc lengües e calie qu’es sòns hilhs les dominèssen totes. Pensèc que s’aprenie occitan les poderie ajudar. Tanben rebrembe que M.V. (hilha d’ua companha de trabalh), s’emportaue tot soent as sòns mainatges, les parlaue en aranés e aquerò contribuïc a que l’aprenessen.
Mirtza arribèc ena Val d’Aran hè 23 ans, procedenta de Colòmbia, damb er òme e dus mainatges e des deth començament s’interessèc perque es sòns hilhs (hilh e hilha) e era madeisha aprenguessen er occitan.
S’apuntèc as corsi d’aprenentatge dera lengua deth país; anèc a corsi d’occitan estandard que s’impartien durant ua setmana der ostiu en aqueres Jornades Occitanocatalanes que pendent dètz ans farciren eth mes de juriòl d’actes culturaus, corsi, activitats… organizades peth Conselh Generau d’Aran. Quan arribèc en Aran un companh de trabalh li didec: “tan lèu coma pogues te n’anaràs d’aciu” e ja son 23 ans. A Mirtza li agrade eth país, e era sua lengua. Quan li demanen se perqué a aprés er aranés contèste “perque voi” e qu’era lengua li a ajudat a integrar-se. Non coneish cap aute colombian que parle occitan. Era les ditz que “non còste tant”, qu’ei ua qüestion de volontat e de dedicar-li bèra oreta ara setmana. Mirtza se sent colombiana e aranesa e en diuèrses ocasions a presentat Colòmbia as aranesi, en occitan. Rebrembe qu’un viatge en Bossòst en tot hèr ua presentacion publica deth sòn país d’origen, es aranesi se quedèren estonats de lo ben que parle era lengua. Hè uns ans participèc activament enes trobades culturaus qu’organizades des deth Conselh Generau d’Aran se hègen damb es immigrants de totes es procedéncies entà apropar ues cultures as autes e beneficiar era integracion e er acuelhement. S’a preocupat perque d’auti immigrants aprenessen era lengua, però reconeish que non a trobat era manèra d’enganchar-les, e qu’existís ua fractura.
A eth nivèu C (B1) d’aranés; aquerò que li costèc mès ei es accents, era fonetica, era distincion entre “è” e “é”... Quan arribèc en Aran sonque parlaue espanhòl e anglés.
Mirtza reconeish qu’eth futur der occitan non ei facil. Rebrembe que quan a anat entà diuèrsi lòcs ena Val d’Aran tostemp a començat en aranés: “Òla sò Mirtza” diguie en Registre dera Propietat e recebie era respòsta ena madeisha lengua.
A Mirtza li agrade eth país, e era sua lengua. Quan li demanen se perqué a aprés er aranés contèste “perque voi” e qu’era lengua li a ajudat a integrar-se. Non coneish cap aute colombian que parle occitan.
Mirtza ei metgessa, anestessista, e cre en efècte positiu d’adreçar-se as pacients ena sua pròpia lengua, e detècte que quan un malaut ei reanimat e se desvelhe, dempús dera anestèssia. e sent parlar era sua lengua, aquerò le reconfòrte e psicologicament ei d’ua grana ajuda e milhore es condicions dera recuperacion. Eth testimoni de Mirtza ei fòrça important en aguesti dies pr’amor que recentament s’a publicat er informe des expèrts deth Conselh d’Euròpa sus eth compliment dera Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries e entre es recomanacions urgentes indique que cau milhorar era preséncia der aranés en encastre sociosanitari, a on se produïssen ues mancances importantes.
Mirtza me referís qu’ena Val d’Aran ei mès facil de parlar aranés damb er equip d’enfermeria que non pas damb er equip mètge, a on sonque la parle damb un parelh de professionaus d’un totau d’ath torn de 15 mètges. Darrèrament, per prumèr viatge, des dera Direccion, les an mercat er objectiu de milhorar en emplec dera lengua. Tanben en parle damb eth personau de manteniment, magazèm...
Mirtza ei metgessa, anestessista, e cre en efècte positiu d’adreçar-se as pacients ena sua pròpia lengua, e detècte que quan un malaut ei reanimat e se desvelhe, dempús dera anestèssia. e sent parlar era sua lengua, aquerò le reconfòrte e psicologicament ei d’ua grana ajuda e milhore es condicions dera recuperacion.
M’explique que i a gent deth país de mès edat que les còste d’assomir qu’ua metgessa anestessiologa se les posque adreçar en aranés e sonque li parlen castelhan; an un bloqueig sus era foncion dera lengua. Damb es mès joeni ei mès facil. Li diden que parle d’ua forma “molt eleganta”
Un amic, J.L., m’escriuec un watshapp dempús d’ua operación en Espitau Val d’Aran. Me diguie qu’ena entrada deth quiròfan e abans de dromir-lo auie auut era grata satisfaccion d’escotar tota era convèrsa des professionaus en aranés.
Mirtza pense qu’er emplec dera lengua pròpia d’Aran aurie d’èster cultivat ena medecina. E totun reconeish que non an facilitats, en sistèma sanitari, entà apropar-se ara lengua. Hè uns ans un Director der Espitau (F.F.) les organizèc corsi d’occitan laguens deth madeish Espitau, ath torn des tres dera tarde, entath personau sanitari, però non i anauen alumnes e se perdec. Mirtza pense que “dilhèu hèr classes en Espitau non foncionarie” e que calerie cercar d’autes actuacions, que non i a massa consciéncia entre eth personau mètge… però n’i a bèth un que darreràment a començat a estudiar er aranés.
Mirtza ditz: “ena Val d’Aran m’è sentut acuelhuda”.
Jusèp Loís Sans Socasau
Membre de l'Institut d'Estudis Aranesi
