Hè tres ans que se coneishec un estudi deth Conselh Generau d’Aran sus er emplec der aranés entre es joeni, Es resultats èren dolents: eth 18 % auien er occitan coma lengua familiara, e sonque eth 2% l’emplegaue bèth viatge enes hilats sociaus. E dempús d’aquerò non auem vist reaccions entà revertir era situacion. Segurament era Enquesta d’emplecs lingüistics dera Generalitat, es resultats dera quau, entar occitan, auien de gésser en hereuèr passat amassa damb es deth catalan, presente dades mès preocupantes e cau pensar qu’aguesta ei ua des rasons entà que non s’agen publicat.
Calerà analisar qué an hèt es administracions entà evitar aguesta pèrta der occitan, simbèu dera proteccion lingüistica de Catalonha, mòstra dera identitat d’Aran. Era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran son es institucions que mès an hèt ath sòn favor, però segurament an desbrembat quauques actuacions que son es responsables d’aguest desastre.
Hè tres ans que se coneishec un estudi deth Conselh Generau d’Aran sus er emplec der aranés entre es joeni, Es resultats èren dolents: eth 18 % auien er occitan coma lengua familiara, e sonque eth 2% l’emplegaue bèth viatge enes hilats sociaus.
Er Estat espanhòl a auut un considerable abandonament en aguest encastre, però i an experiéncies que mos demòstren que se i auesse auut demanes e reivindicacions favorables, possiblement era actitud der Estat aurie estat diferenta.
Jorge Pueyo ei avocat, deputat per Aragon, en Congrès, pera CHA (Chunta Aragonesista) laguens deth Grop Sumar. Des deth començament a clar qu’un des vectors dera sua luta política ei era defensa e era promocion dera lengua aragonesa, qu’a ath torn de 15.000 parlants, repartits entre diuèrses vals d’Aragon. Aprofitant era possibilitat d’emplegar es lengües oficiaus en Congrés, Pueyo, e maugrat qu’er aragonés non ei oficiau, n’a hèt un emplec continuat.
Eth 21 de juriòl passat declaraue que «aué è er orgulh d’anonciar qu’auem artenhut qu’er Estat, per prumèr viatge reconeishque eth dret lingüistic des aragonesi; deman s’apròve en Conselh de Ministres ua línia de financiacion annau de 100.000 € entàs lengües d’Aragon». E maugrat qu’eth PP e Vox, en Govèrn d’Aragon an eliminat es pòques ajudes que i auien entara Acadèmia aragonesa de la Lengua, eth Govèrn centrau gràcies as actuacions d’aguest deputat a metut fren ara persecucion lingüistica.
Aprofitant era possibilitat d’emplegar es lengües oficiaus en Congrés, Pueyo, e maugrat qu’er aragonés non ei oficiau, n’a hèt un emplec continuat.
Ditz Pueyo que «er aragonés ei patrimoni immateriau de toti es aragonesi e aragoneses, parlen o no aragonés, però tanben de tota era umanitat, e mòstre era nòsta forma unica de veir e enténer eth mon. Non a color politic, ei de toti e totes, e quinsevolh qu’ataque era nòsta lengua ataque tota era ciutadania aragonesa». Podetz tornar a liéger aguesta opinion en tot substituïr aragonés per occitan e veiratz que servís entà totes es lengües.
E Pueyo seguís damb que «auer artenhut aguesta subvencion ei un orgulh... E ja ei trist qu’er Estat age mès preocupacion peth patrimoni aragonés qu’eth pròpi Govèrn d’Aragon, sequestrat pes politiques d’assimilacionisme culturau de Vox, qu’emplegue es lengües coma arma politica».
En cèrtes ocasions eth Diari de Sessions recuelh que «(Continúa su intervención en lengua aragonesa)», e non transcriu arren; non recuelh es sòns arguments, però a deishat testimoni dera existéncia dera sua lengua.
Coma qu’er aragonés non ei lengua oficiau, eth reglament l’obligue a que se l’emplegue, s’a de autotraduïr e açò reduís eth sòn temps d’exposicion, motiu peth qu’a viatges Pueyo a de renonciar ath sòn emplec. E totun, i an un bon numèro d’ocasions enes qu’a parlat aragonés. Tostemp salude e se depedís ena sua lengua pròpia. Ei a díder qu’en Congrès an ua constància dera existéncia der aragonés. En cèrtes ocasions eth Diari de Sessions recuelh que «(Continúa su intervención en lengua aragonesa)», e non transcriu arren; non recuelh es sòns arguments, però a deishat testimoni dera existéncia dera sua lengua. Dempús en sòn blog o enes hilats sociaus Pueyo reflectís damb detalh tota era intervencion.
E recentament, en Agost, eth deputat Pueyo amassa damb eth deputat asturian Rafael Cofiño an entrat en Congrés ua proposicion non de Lei entà qu’er aragonés e er asturian siguen ensenhades enes escòles oficiaus d’idiòmes.
Pueyo posse ajudes tara Acadèmia der aragonés, Amador les nègue tara der aranés; dus perfils diferents de deputats!
S’es representants publics en Congrès assomissen era defensa dera lengua, er Estat responerie, en bères ocasions, coma ac demòstren es actuacions des grops ERC, Junts... e Jorge Pueyo, que jurèc eth cargue en aragonés.
Comparatz damb era actitud diferenta deth deputat aranés deth PSC-PSOE Amador Marqués, exconselhèr d’Aran e exalcalde de Bossòst, que jamès emplegue er aranés en Congrès e en aguest cas non aurie reduccion de temps per èster ua lengua oficiau, e aurie dret a traduccion simultanea. Non l’emplegue per ideologia: ditz que s’exprèsse en «la lengua comun». Marqués non votèc a favor d’ajudar estructuraument ar Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, defensada per ERC, eth 19 de març de 2024 e aprovada gràcies as vòts de ERC, Junts, Euskalerria Bildu, Sumar e PP. Òc, eth PP en favor der aranés e eth PSOE d’Amador, non! Desconcertant!
Pueyo posse ajudes tara Acadèmia der aragonés, Amador les nègue tara der aranés; dus perfils diferents de deputats!
Quan es lengües se pèrden, entre d’autes causes, ei pr’amor der abandonament a que la someten es politics. Damb es dades dera EULP analisaram es abandonaments a que se condemne era lengua occitana.
Jusèp Loís Sans Socasau
Membre de l'Institut d'Estudis Aranesi
