Tothom reconeix que les zones de muntanya constitueixen un valor principal per un país, ja que en elles es troben i generen bona part dels recursos i elements (aigua, energia, patrimoni...) necessaris per al desenvolupament del conjunt de la societat; és per això que els països avançats consideren l’atenció a les zones de muntanya com a prioritàries i despleguen accions i polítiques específiques per aquestes zones. En aquest sentit, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en l’article 46.4 estableix que “els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya...”.
La realitat és que actualment els recursos i polítiques destinades a les zones de muntanya, són totalment insuficients per poder garantir els serveis bàsics dels ciutadans i la continuïtat dels pobles del Pirineu. Les dades estadístiques són molt clares, el progressiu i inexorable envelliment de la població i el minse relleu generacional, situa molts pobles del Pirineu al límit de la seva desaparició.
Per tant, són absolutament necessàries polítiques específiques que desenvolupin accions concretes que estableixin les bases per revertir aquesta situació. El Pirineu necessita sobretot poder rendibilitzar els seus recursos amb eficiència, sostenibilitat i sobretot amb una visió de futur que permeti arrelar la ciutadania al seu territori. Tot i això, la realitat és que en alguns casos aquestes polítiques es troben a anys llum de la seva aplicació, ja que no es disposa d'un dels serveis primordials pel territori, una mobilitat fàcil i segura; la xarxa viària és deficitària i en molts casos perillosa.
D’aquestes vies, la majoria són de caràcter municipal i, sincerament, les ajudes i subvencions que arriben per a fer front al seu manteniment i conservació, resulten del tot insuficients. Les característiques geològiques de determinades zones del Pirineu, així com les inclemències meteorològiques agreugen encara més la situació comportant el deteriorament del ferm, esllavissades i moviment de talussos... fins al punt que actualment hi ha algunes vies que estan tallades i altres estan en una situació de perills imminents per a les persones.
Ser responsables d’aquestes vies, al mateix temps que no es disposa de recursos per a garantir la seguretat dels veïns que en fan ús i l’accés als seus habitatges genera impotència i obliga a demanar ajuda i cooperació de les institucions superiors.
Nosaltres volem un Pirineu viu. Volem uns pobles vius. La inseguretat que ara mateix hi ha a les nostres carreteres ja ha provocat la mort de veïns i veïnes, i si no hi posem solució, acabarà també provocant la mort dels nostres pobles. Per damunt de tot, necessitem que la nostra gent tingui el mínim imprescindible, que és poder accedir amb seguretat als seus nuclis. És per això, que demanem ajuda, necessitem suport. Així, com a mesura conscienciadora i mobilitzadora, hem acordat que als nostres municipis, les campanes tocaran a morts per conscienciar del futur que ens espera si no hi posem els mitjans necessaris i per a reclamar l’ajuda i el suport necessaris per a revertir aquesta situació.
