Des de la passada primavera la falta d’aigua s’ha convertit en una de les realitats que ens ha tocat de més a prop. A diferència d’altres èpoques, la comunitat científica ens avisa que no estem davant d’un episodi més o menys ocasional de sequera, sinó que probablement afrontem una de les conseqüències més tangibles del canvi climàtic: alteracions de temperatures que afecten la pluviometria, entre molts altres factors. Per aquesta raó, des de la Diputació de Lleida entenem que no podem afrontar aquesta emergència amb mirada curta, tot i que d’immediat ha estat la producció agrària la més directament afectada per la falta d’aigua, i s’ha de donar resposta als seus efectes negatius.
El primer a rebre el cop ha estat el sector agrari, amb el tancament del reg de canals per primera vegada a la història i amb restriccions tan fortes que només s’ha permès l’ús de l’aigua per evitar la mort d’arbres i d’animals. Aquest fet és greu, perquè posem en risc la base de la nostra alimentació si no podem mantenir les produccions agroramaderes.
Creiem en la feina col·laborativa, i que no totes les administracions han de fer el mateix des de finestres diferents, sinó que cal que cada una puguem actuar allà on tenim competències o millors possibilitats de ser efectives; per això, ha estat important la convocatòria, aquesta setmana, de la Taula Territorial de l’Aigua de la vegueria de Lleida organitzada per la Generalitat de Catalunya.
A diferència d’altres èpoques, la comunitat científica ens avisa que no estem davant d’un episodi més o menys ocasional de sequera, sinó que probablement afrontem una de les conseqüències més tangibles del canvi climàtic: alteracions de temperatures que afecten la pluviometria, entre molts altres factors. Per aquesta raó, des de la Diputació de Lleida entenem que no podem afrontar aquesta emergència amb mirada curta, tot i que d’immediat ha estat la producció agrària la més directament afectada per la falta d’aigua, i s’ha de donar resposta als seus efectes negatius
Des de la Diputació vam participar en les primeres trobades del sector amb el món local i vam extreure dues conclusions immediates que han comportat les primeres accions.
La primera d’elles: ajudar els ajuntaments a conscienciar la població que la falta d’aigua no és només un problema de pagesos que s’han vist obligats a restringir el reg i els seus usos agrícoles. Per això, vam elaborar un primer material de difusió que vam facilitar a tots els ajuntaments per tal que la població sigui conscient que a cada llar podem defensar cada gota d’aigua, perquè tota aquella que no malbaratem podrà servir per recuperar els usos de l’aigua que dona vida al nostre territori. Aquest material es convertirà a l’agost en una campanya als mitjans de comunicació per arribar a tota la població.
La segona: des dels ajuntaments s’han fet esforços continuats aquests darrers anys per tal de modernitzar les xarxes d’aigua potable dels municipis i els dipòsits a través dels plans econòmics de la Diputació de Lleida, com el Pla d’Inversions de Salut Pública. Aquestes millores comporten un esforç en benefici de la salut dels nostres conveïns i també la voluntat de no malbaratar l’aigua a causa de connexions deficients. Malgrat aquest esforç, som conscients que encara bona part de la xarxa d’abastament d’aigua potable dels municipis és antiga i, en algun cas, feta de materials inadequats. Per preparar accions ajustades a les veritables necessitats, s’ha interpel·lat tots els consistoris per tal que ens facilitin informació detallada sobre l’estat de les seves xarxes d’abastament a través d’un qüestionari que ens ha de permetre fer un mapa de necessitats i, per tant, plantejar accions conjuntes per garantir el subministrament d’aigua a la població en un futur immediat.
Com deia a l’inici, no estem davant d’un problema puntual i necessitem treballar conjuntament, ja que vull creure que encara som a temps d’evitar que en un futur la falta d’aigua sigui encara més greu. I en aquesta forma de treballar compartida vull afegir també la necessària modernització dels Canals d’Urgell i la indefugible col·laboració de Generalitat i Estat a la qual la Diputació s’ha sumat des de l’inici del projecte.
Joan Talarn i Gilabert, president de la Diputació de Lleida i regidor de Bellvís
