Ho recordarem per als desmemoriats, que som majoria. La hipèrbole és una figura literària que consisteix a augmentar o disminuir una qualitat sobre quelcom, fent una exageració. Crec que és un dels recursos literaris més comuns. A la vida quotidiana fem servir hipèrboles contínuament, però sovint passen desapercebudes. "No tenir temps ni de respirar" és una hipèrbole, però també ho és "no m'has contestat cap dels mil missatges que t'he enviat". Així i tot, hi ha dos àmbits amb els quals identifico sempre la paraula “hipèrbole”: Els boleros i l'humor. En els boleros, apoteosi de la hipèrbole romàntica, tenim exemples infinits, com “Un mundo raro”, del gran José Alfredo Jiménez: Cuando te hablen de amor y de ilusiones/Y te ofrezcan un sol y un cielo entero/Si te acuerdas de mi no me menciones/ Porque vas a sentir amor del bueno. Per cert, el disc homònim, de duets, molt recomanable!
La hipèrbole és una figura literària que consisteix a augmentar o disminuir una qualitat sobre quelcom, fent una exageració. Crec que és un dels recursos literaris més comuns. A la vida quotidiana fem servir hipèrboles contínuament, però sovint passen desapercebudes. "No tenir temps ni de respirar" és una hipèrbole, però també ho és "no m'has contestat cap dels mil missatges que t'he enviat"
Però encara dins del llenguatge popular, penso que quan hom treballa la hipèrbole amb intencions còmiques, es troba una de les seves manifestacions més brillants. I en aquest punt em venen ràpidament al cap dos exemples clamorosos: l'humor andalús i “Lo diccionari lleidatà”. Soc fan absolut de l'humor andalús, del cadità més en concret, que diu coses com: “dicen que los esquimales tienen 50 palabras para decir nieve y los gallegos tienen 100 para decir lluvia. Los gaditanos tenemos 294 formas de pronunciar “hijoputa” con sus 294 significados diferentes... Pel que fa a “Lo diccionari”, té una doble funció: allunyar de l'oblit el lèxic ponentí, menystingut per la Catalunya normativa, i fer-nos riure un munt. Sabeu què és el burrim? “Borrissol, pelussa de material tèxtil que apareix sobtadament per les cases quan fa dies que no s'escombra, especialment sota dels llits. També apareix en zones insospitades del cos humà. No m'apretos tant lo milic, que't deixaré los dits plens de burrim”. També molt recomanable!
