19.09.2019 |
Carlota Valls
17:09
29/04/19

L'acompanyament en la vida

L'acompanyament en la vida

“Caminaré al teu costat fins descobrir plegats que ets capaç de fer-ho sol”

La societat actual és molt complexa i ens enfronta davant reptes de gran dificultat. Canvis continus, individualisme exacerbat, competitivitat salvatge, materialisme imperant, addiccions de sempre i noves, manca de models positius a seguir... Tot plegat ens fa més vulnerables i ens posa més difícil que mai trobar el propi camí.

I és en aquest context on l’acompanyament pren la seva rellevància i es situa en una posició optimista i d’esperança que ens ve a dir que les coses poden ser diferents i que no ens hem de deixar endur ni pel pessimisme ni la resignació.

La idea de “marxar al costat de” com un dels fonaments metafòrics de l’acompanyament té la seva base en quelcom que fèien els pegagogs de la Grècia antiga: caminaven amb els seus alumnes fins el lloc on s'impartien els coneixements i era mitjançant aquest contacte quotidià que tenia lloc l 'educació més enllà de la instrucció.

Sabem que per créixer, aprendre i arribar a l’autonomia personal les persones necessitem d’un acompanyament basat en criteris adequats i clars, i que aquestes pautes ens l’han de facilitar adults amb els qui haguem establert vincles afectius.

Els infants i adolescents han de rebre l’acompanyament de pares i mares o tutors i educadors; i els adults amb dificultats o vulnerabilitat ho han de rebre dels professionals del treball social i la salut mental.

Acompanyar és caminar plegats en el camí del mutu creixement personal amb l’objectiu de fer possible que l’acompanyat arribi a desplegar totes les bones potencialitats que posseeix. Aquest acompanyament ha de ser present, autèntic i lliure i s’ha de basar en el respecte, l’acceptació, la confiança i l’afecte.

L’acompanyament en la vida de les persones és una tasca en la que tots els agents socials hi tenim un paper. Famílies, centres educatius, administració, centres de salut, hem de treballar amb corresponsabilitat, amb dinàmiques de suport mutu i establint sinèrgies.

Des de l’administració caldria afavorir, impulsar i coordinar la formació a famílies i professionals en el camp de l’acompanyament educatiu, social i terapèutic, una formació que faciliti eines de treball per a que aquest acompanyament sigui realment eficaç, permeti la prevenció de conductes de risc i afavoreixi la correcta presa de decisions.

També treballar per aconseguir els recursos, els suports i les eines necessàries per a que aquest paradigma es converteixi en un model real de treball que permeti implementar noves estratègies en la pràctica social i educativa; així com supervisar i avaluar de forma continua els nous procediments en les intervencions socials i educatives.

Invertir en educació i en atenció a les persones és el camí més segur en la construcció d’una societat millor, i una societat millor és aquella en la que tots els seus individus disposen de les oportunitats necessàries per arribar a ser ells mateixos.

Carlota Valls

Comentarios