Com i per què sorgeix l’associació? Arran d’uns cursos que es van fer a l’Escola Agrària de Monells, ara fa sis o set anys, un grup de pageses i ramaderes de tot el nostre territori van connectar molt bé entre elles. Veuen que tenen les mateixes inquietuds i problemes. Amb el temps creen un grup de WatsApp i organitzen sortides conjuntes, capitanejades sempre per la Teresa Colell, directora de l’Escola Agrària de l’Empordà i persona molt dinàmica i involucrada en el món del sector primari i de la dona. En aquestes sortides sorgeix la idea de crear una associació per poder tenir veu davant de la societat i davant de l’administració. Així, l’octubre del 2018 es redacten els estatuts i a primers de 2019 ja queda legalment constituïda l’Associació de dones del món rural de Catalunya. Som una agrupació apolítica i no vinculada a cap sindicat.
Quins són els objectius? Els objectius en són uns quants. Primer de tot empoderar el paper de la dona en aquest món tan difícil i complicat que és el món rural. Segon, que la dona surti de l’ombra de les explotacions, perquè gairebé sempre hi ha la figura masculina al davant. és a dir, que la dona sigui cotitular o titular de les seves explotacions. Finalment, ajudar a les noves generacions de dones que es volen quedar a viure al i del món rural perquè això sigui possible. Volem ser una referència sobre la situació social i econòmica, les preocupacions i les necessitats reals de les dones del món rural.
Les dones pirinenques aportem arrelament al territori
Què aporten les dones pirinenques al món rural? Les dones pirinenques aportem arrelament al territori. La dona al món rural és el pal de paller de les cases, de la família, de les explotacions. Les dones aportem vida, negoci i estabilitat.
(Foto: Urgell Isús portant menjar a les vaques a Alàs/FS)
La situació per a les dones és més favorable avui que fa uns anys? Avui és més favorable que no pas abans, per molts motius. La dona està més preparada en formació i té més independència. Moltes explotacions s’han hagut de diversificar per poder ser més rendibles, amb turisme rural, venda de producte, comercialització en general... I normalment aquesta part del negoci està a nom de les dones i són elles qui ho gestionen.
Quedem lluny de tot arreu i la distribució és complicada
Quines barreres té, encara avui, una dona al món rural de l’Alt Pirineu? La principal barrera és la situació geogràfica. Al Pirineu tot es fa més complicat, per exemple a l’hora de sortir al mercat amb els nostres productes. Quedem lluny de tot arreu i la distribució és complicada. D’aquí la importància d’associar-nos, de compartir idees i projectes, però també de compartir despeses, d’economitzar. Una altra barrera important és que encara hi ha bona part del territori pirinenc on les connexions, tant viàries com tecnològiques, són molt deficitàries. Si volem que el Pirineu guanyi pes i es repobli, hem de solucionar moltes mancances estructurals i bàsiques que encara tenim.
I quin paper hauria de tenir l’administració? El paper de l’administració és fonamental si volem començar a guanyar població i no continuar amb el degoteig constant de pèrdua d’habitants. Els i les nostres joves han de poder guanyar-se la vida aquí, al Pirineu, als nostres pobles, i no estar sempre pendents dels ajuts.
Portes una explotació ramadera, que produeix carn ecològica de vedella. Què ens en pots dir? Ca l’Andreu és una empresa familiar dedicada a la ramaderia de boví. Som ecològics des de fa molts anys. Fem tot el cicle, és a dir, des que neix el vedell fins que el portem a l’escorxador i des de l’obrador ja surt tot envasat per servir directament als clients, Ens hem diferenciat amb la raça que tenim, la Bruna dels Pirineus com a raça autòctona i l’Angus de Nebraska, que és una vaca que ofereix una carn de molt alta qualitat. Venem la nostra producció a través del web ramaderiacalandreu.com, però també a través dels espais físics que té l’Associació Menja’t l’Alt Urgell, a la Seu d’Urgell i al supermercat Charter de Monferrer.
El consumidor avui és més exigent, posa en valor l’origen del producte i aprecia el sistema de producció ecològic.
La gent valora cada vegada més l’origen del producte? Cada vegada més. A la nostra explotació, soc jo qui m’ocupo de portar la comercialització i la distribució i, per tant, qui té el tracte directe amb el client. És cert que la gent ha reduït el consum de carn vermella, però també és veritat que el consumidor avui és més exigent, posa en valor l’origen del producte i aprecia el sistema de producció ecològic.
La reducció del consum de carn als menjadors escolars és una de les mesures previstes en la declaració d’emergència climàtica de la ciutat de Barcelona. S’està criminalitzant el sector ramader? S’està criminalitzant i molt. I no em consta que tinguin informació contrarestada i veraç perquè hagin decidit prendre aquesta mesura. Nosaltres vam deixar d’assistir a BioCultura, Fira Bio i ECO per a l’Excel·lència, per què des de la mateixa fira també es criminalitzava el sector de la carn i especialment de la carn vermella.
Els nens a les escoles han de menjar de tot i variat. I això vol dir menjar també carn vermella.
Creus que s’ha de reduir el consum de carn vermella als menjadors escolars? Penso que els nostres infants i joves han de menjar de tot i variat. I això vol dir menjar també carn vermella. Precisament des del Consell Comarcal de l’Alt Urgell s’impulsa el programa als menjadors escolars, Mengem d’Aquí, i crec que aquesta és una bona manera d’apropar als nens i nenes el producte de proximitat i de qualitat. També és, alhora, una forma interessant de practicar l’economia circular. Si tenim aquí, al territori pirinenc, productes d’una qualitat altíssima, aprofitem-los i donem-los a conèixer. Segur que a tots ens anirà millor, tot hi sortirem guanyant.
