Unió de Pagesos considera impossible la convivència entre la ramaderia extensiva i el llop, després que el Govern hagi informat de la detecció de la primera llopada (dos adults i tres cadells), en cent anys, a l’Alt Empordà i l’Alta Garrotxa. El sindicat insisteix en la manca de mesures eficaces fins ara pel que fa als atacs a ramats.
El sindicat ha demanat reiteradament al Govern que afrontés la situació per no perjudicar més els ramaders de muntanya, ja que el model actual de gestió de l’os i el llop només es basa en la compensació dels danys i en mesures preventives que no són prou efectives per evitar els atacs. Amb la detecció de la llopada, ara l’espècie s’ha de tractar com a protegida i en perill d’extinció, segons la normativa europea, mentre que les eines de protecció per als ramaders que ofereix el Departament continuen sent insuficients, tant pel que fa al foment de mastins com als tancats elèctrics.
Des del 2010 fins al 2021, segons dades de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, s’han produït a Catalunya 16 atacs de llop als ramats, amb el resultat de 74 ovelles mortes, 95 desaparegudes i 38 avortaments, i durant el mateix període es van presentar 35 denúncies, de les quals només 18 van ser admeses. En els mateixos anys van ser detectats entre 1 i 2 llops cada any, i fins a 5 llops el 2021 a les comarques l’Alt Empordà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Baix Empordà, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Ripollès i la Val d’Aran.
Segons les dades dels expedients de danys d’espècies protegides de la web del Departament de Territori, durant el 2024, quan només s’havia detectat la presència d’individus aïllats de l’espècie, es van produir una desena d’atacs de llop a Catalunya, a l’Alt Empordà i a Osona, i en el que portem d’any, se n’han comptabilitzat cinc a l’Alt Empordà, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
El sindicat també adverteix de la situació de desprotecció per als ramaders afectats quan es dona el cas que la informació que aporten sobre els danys divergeix de la dels agents rurals. A més, denuncia un presumpte encobriment de casos de danys a ramats per tal de no generar un problema social entre ecologistes i ramaders.
Tot i que el Govern argumenta que l’existència del llop contribuirà al control de la població de cabirols i senglars que, al seu torn, també causen danys a les pastures i problemes sanitaris als ramats, les experiències d’altres comunitats autònomes com Cantàbria i Astúries, que tenen llopades des de fa més anys, demostren que la presència dels grans ungulats no ha disminuït.
Unió de Pagesos alerta, una vegada més, dels greus efectes que suposen els danys del llop als ramats de muntanya, amb l’abandonament progressiu de la ramaderia extensiva i de les pastures quan aquestes són un dels principals factors de protecció per evitar els incendis forestals. Cal tenir en compte que en el període 2001-2023, la superfície de prats i pastures a les comarques de muntanya s’ha reduït un 54,5%, segons dades de l’Idescat.
