El servei d’atenció a nens i joves que han patit violència sexual de la Seu d'Urgell, de la xarxa de centres Barnahus, ha atès 64 casos de violència sexual. Aquestes són les xifres resultants del balanç del primer any d’implantació del ‘model Barnahus’ a Catalunya, un projecte que pretén detectar i atendre la violència sexual en la infància a Catalunya. Enguany s’han obert les 13 unitats més enllà del projecte pilot, encetat a Tarragona i 2.897 nens i adolescents víctimes d’agressions sexuals han acudit a aquests centres.
On s'han atès més casos és a Barcelona (438), Girona (317), Terrassa (312); Tarragona (303); Lleida (270); Granollers (233); Badalona (189); Mataró (187), Manresa (178); El Prat de Llobregat (172), seguit de Vilanova i la Geltrú (132), Tortosa (102) i la Seu d'Urgell (64). Des de l'agost, quan va sortir a la llum l'últim balanç, la capital alturgellenca ha registrat 38 casos.
Balanç i reptes
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens, i la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Isabel Carrasco, han valorat molt positivament el funcionament d’aquests nous centres i han assegurat que el fet que tots els serveis de l’administració es coordinin en un únic punt per facilitar l’atenció a les víctimes farà que augmenti la detecció de casos.
En la primera setmana que arriba un cas en una Barnahus es reuneixen tots els professionals implicats per adaptar l’atenció, tractament i seguiment a cada víctima i les seves circumstàncies personals. Així, per exemple, si el menor viu lluny de la Barnahus i ja el tracta un professional més proper al seu domicili, es deriva l’atenció psicològica a aquest professional.
Molts casos arriben sense una denúncia prèvia als jutjats, i allà es pot apoderar les víctimes i les famílies perquè facin el pas, tot i que no és imprescindible. Reconeixen que els abusos i agressions dins la família són els més difícils de detectar, de denunciar i de tractar. No obstant això, la DGAIA està obligada a comunicar el cas a la fiscalia si veu prou indicis de delicte.
Martínez Bravo ha destacat que Catalunya és pionera al sud d’Europa amb aquest model i que pròximament es podria estendre a altres punts de l’Estat. En total hi ha més de 100 professionals contractats per atendre els menors i tots els centres compten amb el projecte Huscan de teràpia amb gossos.
El repte ara és fer una avaluació externa del model entre el 2025 i el 2027 per acabar de decidir si es canvia alguna cosa, si s’obren nous centre o si els que hi ha s’integren a l’estructura de la Generalitat o se subcontracten a entitats socials. A més, es treballa en la construcció d’espais definitius a sis dels territoris: Tortosa, Terrassa, Mataró, la Seu d'Urgell, Lleida i Manresa.
La consellera ha remarcat que el fet de facilitar la denúncia, encara que no sigui policial ni judicial, i l’acompanyament a les víctimes, fa que es puguin detectar més casos i s’eviti la impunitat. També s’evita la revictimització que suposaria haver d’explicar més d’una vegada i davant de persones diferents l’agressió sexual patida.
La Barnahus de la Seu d'Urgell
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va inaugurar el 17 de febrer de l'any passat a la Seu d’Urgell la nova Barnahus. Aquest servei atén infants i adolescents de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran que hagin patit violència sexual, i també les seves famílies.
La Barnahus de la Seu està situada al carrer Monturull, però es tracta d’una ubicació provisional. L’emplaçament definitiu serà en uns terrenys de l’Horta del Valira, cedits per l’Ajuntament. Per a la construcció i adequació del nou edifici, Drets Socials invertirà 1,4 milions d’euros del fons Next Generation EU i preveu que estigui en funcionament el 2026.
