El Consell Executiu de la Generalitat va nomenar, el passat 15 de juny, Ricard Pérez com a nou delegat territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran. Ricard Pérez Llordés va néixer el 1975 a Oliana, ha estat regidor de l’Ajuntament d’Oliana des de l’any 2011 fins a l’actualitat. Fins a l’any 2019, va ser tinent d’alcalde del consistori, al capdavant de regidories com turisme, atenció a les persones, comerç i urbanisme, així com conseller comarcal i vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Quan es compleixen tres mesos des del seu nomenament,VIURE ALS PIRINEUS hem volgut parlar-hi I conèixer els objectius més immediats que s’ha marcat.
Què us ha ocupat principalment aquests primers mesos al capdavant de la delegació? En primer lloc, m’he marcat l’objectiu que la delegació del govern a l’Alt Pirineu sigui coneguda i percebuda com una institució propera i útil pel nostre territori, amb una visió àmplia des de tots els punts de vista, tant des del vessant institucional, com des dels projectes concrets en l’àmbit econòmic, productiu, social i cultural. L’objectiu és entomar tots els temes de Pirineu de manera transversal i treballar-los des d’una perspectiva de Pirineu. Encara no tenim desplegats els departaments i organismes del Govern a la nostra demarcació i la delegació ha d’ocupar aquest espai.
(Foto: El delegat del Govern al despatx de la seu de la Generalitat a la Seu d'Urgell / FS)
Què destacaríeu d’aquests primers mesos? Només arribar vam prioritzar dos aspectes: primer, la situació d’Emergències, a partir de la campanya d’estiu, amb la implicació de Bombers, protecció civil, Agents Rurals i Mossos d’Esquadra; i, segon, visitar tots els alcaldes i alcaldesses de capitals de comarca i presidents i presidentes de consells comarcals de l’Alt Pirineu i Aran.
Mentre les altres delegacions del Govern anaven configurant el seu govern territorial, l’Alt Pirineu continua depenent majoritàriament d’un organigrama provincial… És evident que el Pirineu necessita una estructura de Govern territorial estable, amb les direccions territorials corresponents i els diferents organismes, com és el cas de l’Agència de l’Habitatge, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Pirineu i el desplegament de l’Agenda del món rural, entre altres. Aquest és l’objectiu que ens hem marcat per aquesta legislatura.
És evident que el Pirineu necessita una estructura de Govern territorial estable, amb les direccions territorials corresponents i els diferents organismes
El president Pere Aragonès va dir a Puigcerdà que el pressupost de 2022 tindrà una partida per al desplegament del Govern a l’Alt Pirineu. Això ja ho preveu la llei de vegueries i la data límit per fer-ho era el gener de 2020. No anem una mica tard? És cert, anem tard. Com diu el president els pressupostos han d'incorporar una dotació econòmica que faci possible el desplegament de l’estructura territorial a l’Alt Pirineu. Però, a banda del pressupost, ara estem treballant per cobrir tot un seguit de places que ja estan creades i dotades econòmicament, però que estan sense cobrir, entre altres raons, per la dificultat de trobar funcionaris que les puguin ocupar. Recentment hem nomenat el senyor Felip Benavent gerent de la regió sanitària de l’Alt Pirineu amb la intenció que esdevingui director dels serveis territorials de salut, cobrint així l’àmbit de salut pública i el Catsalut.
De quins altres serveis territorials, amb plaça creada i pressupostada, estem parlant? Ara mateix ens trobem físicament fent aquesta entrevista al despatx del director dels Serveis Territorials del departament d’Interior a l’Alt Pirineu. Des de la mort de Josep Palau, l’any 2017, aquest càrrec està vacant i no s’ha nomenat ningú per a cobrir-ne la plaça, tot i que es podria fer gairebé automàticament. Ara estem fent aquesta feina de cobrir direccions territorials que no necessiten pressupost nou.
Ara estem fent aquesta feina de cobrir direccions territorials que no necessiten pressupost nou
El president també va detallar que el desplegament seria més o menys extens en funció de cada departament i va citar Ensenyament, Acció Climàtica o Emergències. Som una demarcació veguerial de segona? Hem de tenir menys desconcentració de serveis que no pas les Terres de l’Ebre, posem per cas? M’agradaria que aquest fos un debat productiu. Tenim clar que hi ha departaments que són imprescindibles pel territori, que són la seva majoria. No obstant això, si parlem del Departament de Justícia, veiem que el seu pes al Pirineu potser seria menor pel que fa als temes lligats a la planta judicial però, en canvi, força més important amb relació a qüestions vinculades a la memòria democràtica. La realitat territorial i les seves necessitats també haurà de configurar la cuina interna de cada departament al Pirineu. M’agradaria que la ciutadania visualitzés també la necessitat i la utilitat de cada desplegament i fer-ho de manera ordenada.
(Foto: El delegat del Govern a la seu de la Generalitat a la Seu d'Urgell / FS)
Una altra qüestió important és la ubicació física dels diferents serveis territorials. Quin és el plantejament del Govern en aquest sentit? Se seguirà el model presencial de les Terres de l’Ebre o de la Catalunya Central i les altres demarcacions o per contra tindrem un model virtual? Estem treballant amb un model de hubs administratius a les diferents comarques pirinenques, ja sigui ubicats en equipaments públics, propis o cedits, o bé simplement a través de convenis amb els consells comarcals o ajuntaments capitals de comarca. Es tractaria que els directors territorials anessin desplaçant-se per les diferents seus comarcals per fer atenció de proximitat a la ciutadania. No es tracta tant de tenir una seu física i que tothom s’hagi de moure, sinó que sigui el responsable territorial de cada departament qui ho faci.
'La neu de Lleida' o 'Pirineu de Lleida' són expressions pròpies d’un marc mental provincial, que no s’ajusten a la nostra realitat com a vegueria. Cal fer pedagogia i aprofundir en el treball de coordinació entre institucions per superar aquestes contradiccions
L’administració electrònica ja facilita molts tràmits, però la seu física visualitza la institució en el territori. No hem vist tancar cap seu de departament a Lleida o a les Terres de l’Ebre en benefici de l’administració electrònica, al contrari... És cert, per això el model que tenim damunt la taula i que estem treballant no és antagònic a disposar de seus físiques. Per exemple, ara estem en procés de desplegar el Departament de Polítiques Digitals i Territori i probablement ocuparà part d’aquest edifici on ens trobem ara mateix, entre altres raons perquè aquí a la Seu d’Urgell ja hi ha l’IDAPA i també una mínima estructura administrativa. Aquesta estructura serà present en tot el desplegament dels serveis territorials. A Tremp estem buscant un edifici, de nova construcció o de lloguer per ubicar en un mateix espai diferents serveis del Govern, com ara la mateixa delegació, Salut, l’Institut Cartogràfic, etc. En definitiva, les seus i la presència física hi serà segur, sempre amb una clara voluntat d’arribar a tot el territori pirinenc.
L’any 2004, Tremp va acollir de manera provisional la seu de la delegació del govern. La Seu d’Urgell, com a primera ciutat de l’Alt Pirineu, no hi ha renunciat mai. Aquesta provisionalitat encara existeix? No hi ha cap acord formal del Govern per ubicar, de manera definitiva, la seu de la delegació a Tremp. Quan va sortir a la llum que podria ser el nou delegat, es van encendre algunes alarmes per la meva condició d’olianès, pensant que la delegació podria canviar de lloc geogràfic. En algun moment aquest debat s’haurà d’afrontar, però ara mateix no està damunt la taula.
En algun moment el debat sobre la ubicació definitiva de la seu de la delegació del Govern s’haurà d’afrontar, però ara mateix no està damunt la taula
És a dir, és provisional i es vol que segueixi essent provisional… De moment no ha sorgit la necessitat ni l’oportunitat d’afrontar aquesta qüestió.
Encara escoltem massa sovint als mitjans de comunicació i en campanyes turístiques de la Diputació de Lleida, l’expressió ‘Pirineu de Lleida’ o ‘la neu de Lleida’. Què es farà des del Govern per aprofundir en la projecció pública de la nostra realitat territorial? Bé, aquesta és una qüestió que va en la línia de reforçar la nostra identitat territorial i per tant, com deia abans, de visualitzar molt la feina i els objectius estratègics de la Delegació del Govern a l’Alt Pirineu i Aran. Efectivament aquestes expressions són pròpies d’un marc mental provincial, que no s’ajusten a la nostra realitat com a vegueria. D’una banda, hem de fer molta pedagogia i, de l’altra, cal que aprofundim en el treball de coordinació entre les diferents institucions per superar aquestes contradiccions.
El turisme i els serveis són el principal motor econòmic de les nostres comarques, però el cert és que la indústria és el sector que més població fixa en els territoris. Es planteja el Govern impulsar un pla d’Industrialització específic per a l’Alt Pirineu i Aran que superi el model de monocultiu turístic? Apostar per la industrialització és molt important per a diversificar el nostre model econòmic, però en aquests moments se’ns obre una nova oportunitat com són els hubs tecnològics que ens poden aportar un nombre important de llocs de treball i que poden obrir un ampli ventall de possibilitats per als nostres joves que es volen quedar a viure al Pirineu. Les noves tecnologies ens obren moltes possibilitats i perfils laborals diversos.
Els hubs tecnològics són una oportunitat que ens poden aportar un nombre important de llocs de treball per als nostres joves
Dèieu en un article, publicat recentment, que els JJOO d’hivern són una oportunitat. Per què? Crec que tot allò que se’ns proposi al Pirineu és una oportunitat que s’ha de valorar i que l’hem de saber aprofitar. Hem de tenir molt clar que no es proposa un projecte de JJOO com els que hem vist fins ara, amb infraestructures faraòniques i grans inversions. Ara se’ns planteja una candidatura olímpica sostenible, que no comporti grans despeses i que estigui ajustada a les infraestructures existents en aquests moments. Diuen que en un bosc fa més soroll l’arbre que cau que no pas els que estan drets i en aquest sentit crec que ens cal definir bé el projecte de la candidatura Barcelona Pirineus i explicar-la arreu del nostre territori per tal que els pirinencs puguin tenir una opinió pròpia fonamentada i contrastada.
Crec que tot allò que se’ns proposi al Pirineu és una oportunitat que s’ha de valorar i que l’hem de saber aprofitar
Com es plantejarà la consulta al territori? Qui hi podrà participar? Quan? Encara s’ha de definir tot plegat, però el Govern complirà amb els compromisos adquirits.
Quins són els temes que us ocupen ara mateix? Bé, després d’haver presentat públicament les dades i les novetats del curs escolar a l’Alt Pirineu i Aran, des del nou Institut Escola d’Oliana, endeguem la creació de la Taula de Civisme. Arran dels botellots d’aquest estiu, ha sorgit una lògica preocupació en els ajuntaments i la necessitat d’adoptar criteris comuns i actuacions conjuntes per donar-hi resposta. Per això s’ha decidit impulsar aquesta Taula de Civisme, de cara a l’octubre, en la qual participaran tots els alcaldes i alcaldesses del Pirineu, així com diferents departaments de la Generalitat implicats. Es tracta de reflexionar sobre el problema per tal d’afrontar-lo conjuntament de cara a la pròxima primavera. Un altre repte de la delegació del Govern és coordinar les respostes a les necessitats, de vegades similars, dels municipis i de les comarques, i també concretar els compromisos adquirits pels responsables polítics de la Generalitat en les seves visites territorials i fer-ne el seguiment corresponent per a garantir-ne el compliment.
