La vila de Puigcerdà és la capital de comarca amb més creixement de població del país, un 2,7% interanual. A més, per primera vegada a la seva història supera els 10.000 habitants, segons el cens municipal a 1 de gener del 2024 publicat aquest dijous per l’INE. La capital de la Cerdanya ha passat de tenir 9.775 habitants segons el cens del 2023, a 10.041 a 1 de gener del 2024. De fet, segons l’Enciclopèdia Catalana,és la primera vegada a tota la història que el municipi de la Cerdanya supera els 10.000 habitants –fins als anys 40 del segle passat no havia passat mai de 2.500, i un creixement sostingut des d’aleshores la va portar als 7.000 amb el canvi de segle, i a superar els 9.000 per primera vegada el 2009. Des de l’any 2018, la xifra ha crescut més d’un 10%.
Pel que fa a municipis més petits -de més de 1.000 habitants- Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) és el que més ha crescut de tot l'Alt Pirineu i Aran i el segon de Catalunya amb 1.163 habitatnts i un increment del 6,4%.
El Pont de Suert l'única capital que perd població
Quant a les capitals de comarca de l'Alt Pirineu i Aran, la Seu d'Urgell ha crescut un 2,2% interanual, passant dels 12.479 habitants el 2023 als 12.759 actuals. Tremp ha augmentat un 1,1% i ha passat dels 5.991 habitants que tenia el 2023 als 6.056 actuals. Per la seva banda, Vielha e Mijaran ha incrementat la seva població en un 0,9% interanual, passant de 5.740 habitants el 2023 a 5.793 el 2024. Sort ha augmentat un 0,6%: el 2023 tenia 2.244 habitants i actualment en té 2.258. Per contra, el Pont de Suert es troba amb un creixement negatiu del -0,1% interanual. La capital de l'Alta Ribagorça ha perdut 2 habitants, passant dels 2.417 el 2023 als 2.415 actualment.
Cava, el municipi menys poblat del l'Alt Pirineu
Cava (Alt Urgell) és el municipi més petit de l'Alt Pirineu i Aran amb 40 habitants. Amb l’inici de segle, Sant Jaume de Frontanyà va posicionar-se com a municipi menys poblat segons el padró, rellevant Tiurana (Noguera), que ho era l’any 2000. El poble berguedà, que ha fluctuat entre els 25 i 30 habitants la majoria dels anys, va estar a la cua una dècada i mitja, fins que una lleugera pèrdua d’habitants a Gisclareny la van situar última del rànquing el 2017, amb 27 habitants. En l’últim cens, publicat aquest dijous, el municipi en suma 30, per darrere de la Febró (Baix Camp), amb 36; Forès (Conca de Barberà) i Cava (Alt Urgell), amb 40; i Fígols (Berguedà), amb 42.
Segons el darrer cens anual de població de l’INE, amb dades fins a l’1 de gener de 2024, la població va créixer el darrer any en 620 municipis catalans, és a dir una mica més de dos terços de tots els municipis de Catalunya. Un reflex de l’augment de població general al país el darrer any, segons el mateix cens, d’un 1,4%: de 7,9 milions d’habitants l’1 de gener de 2023, a una mica més de 8 milions l’1 de gener d’aquest 2024.
El cens anual de població és una estadística que l’INE publica anualment des de l’any 2021, basada en registres administratius com el Padró municipal, entre d’altres. Prèviament el cens era decennal i es feia mitjançant entrevistes, per això les xifres de població anteriors al 2021 són extretes del Padró municipal, també publicats per l’INE.
