A més del representant del Govern a la vegueria, han participat en la presentació d’avui el director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull, i el cap del Servei d’Informació, Difusió i Estudis de la Secretaria de Política Lingüística, Anton Ferret, que ha tingut lloc al Consell Comarcal del Pallars Sobirà. La sessió, que també ha pogut seguir-se en línia, estarà disponible al canal YouTube de Llengua catalana.
Inici del procés participatiu
El procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials. El recorregut va tenir el seu tret de sortida a Vic i passa per Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès. Així, en els propers mesos, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzaran, juntament amb altres institucions i entitats de diversos sectors, activitats per a exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. A més, tothom hi podrà col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La previsió és que a la tardor d’enguany s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua, que ha de conduir a la signatura el mes de desembre d’un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana
El febrer passat, es va presentar l’informe acadèmic sobre la situació de la llengua redactat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. En l’acte de presentació de l’informe, hi van participar el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; representants dels partits polítics que formen part del Pacte, sociolingüistes, entitats membres del Consell Social de la Llengua Catalana, així com altres entitats representatives del foment de la llengua.
L’equip que va elaborar l’informe va ser coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l’Institut d'Estudis Catalans. La resta de components que hi han participat són Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons de la Universitat de Barcelona, Maria Corominas de la Universitat Autònoma de Barcelona, Natxo Sorolla de la Universitat Rovira i Virgili, i Maite Melero del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Pompeu Fabra. L’estudi respon a l’encàrrec derivat d’una resolució del Parlament de Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un pacte nacional per la llengua catalana i encarregar una recerca universitària per a fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial.
Continguts i objectius
El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d’incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.
Àmbits
L’informe exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d’especial incidència per a l’accés al coneixement i l’ús de les llengües oficials, com l’ensenyament, el mercat, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.
