La població d’os bru a l'Alt Pirineu i Aran és de 47 exemplars identificats, segons les dades recollides el 2024 pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru (GSTOP), on a més de Catalunya també hi estan integrats el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra i França, l’Aragó i Navarra. En concret, es tracta de 21 femelles, 25 mascles i només 1 individu de sexe no identificat.
A tot el Pirineu la xifra és de 96 exemplars identificats: 47 femelles, 45 mascles i 4 individus de sexe no identificat. Aquesta xifra correspon al nombre mínim d’ossos detectats en un any i es revisa anualment. El 2023 s’havien identificat 83 exemplars, i durant el 2024 s’han detectat 7 animals que no havien estat comptabilitzats el 2023 i que, per tant, han incrementat el nombre passant a ser de 90 exemplars.
Pel que fa als naixements, a Catalunya durant l’any 2024 van néixer 10 cadells (3 mascles, 6 femelles i 1 de sexe no identificat) de 6 ventrades (femelles) de 5mascles reproductors diferents. Al conjunt de tots els Pirineus la xifra s’eleva a 22 cadells (8 mascles, 10 femelles i 4 de sexe no identificat), corresponents a 13 ventrades de 8 mascles reproductors diferents. Es tracta d’una xifra superior a l’any anterior, quan es van detectar un total de 16 cries, de les quals 8 es localitzaven a Catalunya.
Segons els càlculs elaborats pel GSTOP, des de l’any 1996, s’han reproduït 34 femelles i 21 mascles diferents als Pirineus. Aquest 2025 un mínim de 20 femelles es trobarien disponibles per tenir cadells.
Pel que fa a exemplars que es donen per morts o desapareguts durant l’any 2024, la xifra és de 5, la major part exemplars subadults. En aquest recompte de baixes, es comptabilitzen els espècimens dels quals es té evidència de la mort o bé no es té cap indici des de fa dos anys.
Així mateix, hi ha 13 exemplars que no s’han detectat el 2024, però que encara no es poden considerar oficialment com a desapareguts ja que l’any anterior si se’n van trobar indicis.
Pel que fa a l’àrea de total de distribució de l’os bru s'estima en uns 7.200 quilòmetres quadrats, fet que suposa un augment de 100 km² respecte al 2023 i de 1.500 km² respecte al 2022. A Catalunya, l’àrea de distribució és d’uns 1.800 quilòmetres quadrats. Des del 1996, la tendència general de la mida de l'àrea de distribució ha estat d'augment continuat, cosa que reflecteix àmpliament la tendència demogràfica de la població.
Com es fa el seguiment poblacional de l’os
El seguiment poblacional de l’os es fonamenta en dues metodologies de cerca d'indicis de presència d’exemplars: la primera oportunista (danys, observacions, petjades, rastres, excrements) i la segona sistemàtica (operacions programades).
A Catalunya, a excepció de la Vall d’Aran on se n’ocupa el Conselh Generau d’Aran, aquest seguiment el desenvolupa el Cos d’Agents Rurals, del Departament d’Interior i Seguretat Pública. L’àrea de mostreig aproximada és d’uns 2.000 km². En aquesta zona hi ha distribuïts una sèrie de paranys de pèls, una gran part associat a càmeres fotogràfiques, que són les que nodreixen la informació recollida en aquest seguiment sistemàtic o programat. En total hi ha 222 trampes de pèls repartides per les comarques del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Alt Urgell. Durant aquest 2024 s’han realitzat un total de 1.853 revisions d’aquests paranys, de les quals 348 han tingut resultat positiu (mostra de pèls i fotografia associada) i 1.505 han tingut resultat negatiu.
Les altres dades del seguiment són les de tipus oportunista. S’han recollit i validat 250 dades oportunistes: 29 observacions, 26 rastres i petjades, 108 mostres de pèls, 6 depredacions, 58 excrements, 22 fotografies i 1 jaç.
En total s’han recollit més de 500 mostres de pèls d’os bru i 58 excrements, dels quals un cop triats i seleccionats se n’han enviat al laboratori 251 pel seu anàlisi genètic i identificació individual: 200 de pèls i 51 excrements. Aquestes mostres han permès identificar 37 animals diferents en aquestes 4 comarques esmentades.
Repartits serien: 35 al Pallars Sobirà, 3 a l’Alta Ribagorça (1 compartit amb el Pallars Sobirà) i 1 a l’Alt Urgell (també compartit amb el Pallars Sobirà). Cal esmentar que d’aquests animals només 9 han estat detectats amb exclusivitat en aquestes comarques, concretament 4 femelles, 2 mascles i 1 femella amb 2 cadells.
Compartit amb la Vall d’Aran, s’ha detectat 1 femella amb 3 cadells. Detectats pel Cos d’Agents Rurals i també a Andorra han estat 2 mascles. Identificats amb França i Andorra han estat 3 mascles. Compartits també conjuntament amb França i Vall d’Aran han estat 4 mascles i, finalment els detectats, tant pel Cos d’Agents Rurals com per França, han estat 13 animals: 6 mascles i 3 femelles i 4 cadells. Això evidencia l’enorme mobilitat d’aquests animals i els continus moviments i anades i vingudes al llarg dels Pirineus i a ambdós costats de la frontera.
Al global dels Pirineus, el 2024, s’han confirmat 2.022 indicis de presència a França (mostres de pèls: 32%; fotos i vídeos automàtics: 22%; depredacions sobre animals domèstics o ruscs: 16%; excrements: 15%; petjades i rastres: 8%; observacions visuals: 6,5%), 1.556 a Espanya (mostres de pèls: 43%; fotos i vídeos automàtic: 37%; observacions visuals: 3%; excrements: 6%; depredacions: 5%; petjades i rastres: 5%) i 48 indicis a Andorra.
