Les dificultats d'accés a l'habitatge estan impedint l'arrelament dels joves en molts municipis del Pirineu. Un problema que en aquesta zona es veu accentuat per un mercat immobiliari que compta amb un elevat percentatge de segones residències, buides durant la major part de l'any, sobretot en comarques com la Cerdanya i la Val d'Aran. L'elevada demanda ha disparat els preus de compra i lloguer en els darrers anys i, per contra, en múltiples localitats pirinenques gairebé no s'ha incrementat l'oferta de pisos arran de la crisi de 2008. Ara, tot i que la construcció està repuntant, els efectes de les zones més "tensionades" arriben també a zones veïnes com l'Alt Berguedà o la Seu d'Urgell, en aquest cas per la proximitat amb Andorra.
L'Aran té en l'accés a l'habitatge un dels principals reptes de futur. En aquest sentit, la candidata d'Unitat d'Aran a síndica, Maria Vergés, ha explicat que el Conselh Generau ha encarregat un estudi per elaborar un Pla d'Habitatge adaptat als criteris del Pla Sectorial de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de buscar solucions als problemes existents.
L'actual síndica aranesa demana el traspàs de competències en aquest àmbit, punt que la llei d'Aran ja contempla. Així, defensa que aquestes estiguin "dotades com cal" per permetre al govern de l'Aran "anar més enllà del que pot fer ara". Tot plegat, sense oblidar que, tal com marca l'article 137 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la competència exclusiva en matèria d'habitatge correspon a la Generalitat. Vergés aposta per polítiques com les de l'Ajuntament de Vielha de posar a disposició de l'Incasòl (Institut Català del Sòl) i de promotores privades terrenys municipals per a la construcció d'habitatge social, amb la voluntat de permetre als veïns i treballadors accedir a un habitatge digne.
Baixos d'edificis convertits en habitatges de lloguer social a Naut Aran
Ròsa Maria Salgueiro, candidata a síndica per Convergència Democràtica Aranesa, ha dit que defensa polítiques públiques per poder accedir a l'habitatge i ha proposat que iniciatives com les de l'Ajuntament de Naut Aran s'estenguin a tota la Val. Aquest municipi ja ha iniciat la modificació de les normes subsidiàries de planejament per a la creació d'habitatge plurifamiliar de lloguer social.
La regulació contempla que propietaris de locals comercials situats als baixos d'edificis puguin demanar llicència per convertir-los en habitatges de lloguer social. Concretament, ho podran fer aquells que comptin amb el permís urbanístic d'edificació i, una vegada concedit el canvi, no podran tornar a donar ús comercial als immobles.
Aran Amassa, per la seva part, ha explicat que l'especulació urbanística associada al turisme de l'esquí dificulta l'accés a l'habitatge dels treballadors i residents. Per això Ruth Barella, portaveu d'Aran Amassa, ha dit que s'ha de potenciar els ajuts al lloguer per a joves i treballadors de la Val d'Aran.
A peu de pistes de l'estació de Baqueira Beret s'estan construint 38 habitatges a un preu de venda de 2 milions d'euros per casa. Plataformes com Stop JJOO ha denunciat en reiterades ocasions que el poc terreny urbà disponible en aquestes comarques s'està destinant a construir segones i terceres residències de luxe exclusivament destinades al turisme.
Sindicats d'Habitatge al Pallars Sobirà i la Cerdanya
Aquest 2023 s'ha creat el primer sindicat d'habitatge al Pallars Sobirà i a la Cerdanya. Aquestes entitats tenen com a objectiu mobilitzar-se per garantir l'accés a un habitatge digne, estable i assequible. En el manifest fundacional de l'organització pallaresa s'apunta que "enfortir l'arrelament al territori és clau per assegurar i dinamitzar la vida als pobles de muntanya" i es lamenta que les persones que "hi volen viure, sovint no troben casa". Mentre, l'entitat homònima a la Cerdanya aposta per la rehabilitació i l'activació d'habitatge buit i de lloguer turístic per sobre de la construcció d'obra nova.
Al municipi de Ger (Cerdanya), que compta amb poc més de mig miler d'habitants, s'estan construint una cinquantena de cases de quatre dormitoris i amb un preu de sortida de gairebé 700.000 euros. D'altra banda, en aquesta passada legislatura, el consistori va vendre diverses parcel·les municipals per fomentar l'autopromoció entre persones interessades a viure tot l'any a la localitat. El candidat de Junts a l'alcaldia de Ger, Alfons Casamajó, diu que són conscients que aquesta fórmula "no és apta per tothom".
L'actual alcalde, que repetirà al capdavant del consistori cerdà perquè no s'hi ha presentat cap altra llista a les eleccions del 28-M, creu que tot i que l'accés a l'habitatge viu un moment "complicat" a la zona, en els pròxims anys hi haurà una millora gràcies a les polítiques que s'estan tirant endavant. Així, al seu municipi volen impulsar habitatges socials en terrenys de protecció oficial que estan pendents de rebre.
La Seu d'Urgell pateix els efectes de la pujada dels lloguers a Andorra
El mercat immobiliari de la Seu d'Urgell s'ha vist afectat en els darrers anys per l'encariment dels lloguers a Andorra. Aquesta situació ha comportat una pujada de preus a la capital alturgellenca, motivada també per una manca d'oferta d'habitatges. El candidat de Junts a l'alcaldia de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, apunta que en els darrers deu anys pràcticament no s'han construït pisos nous i que aquesta ha estat una de les causes del "desequilibri de preus" actual.
"No ho arreglarem si el que fem és que tot l'habitatge nou que es faci hagi de ser per lloguer social i lloguer assequible", assegura Fàbrega. Per aquest motiu, l'alcaldable defensa la col·laboració publico-privada per tirar endavant noves promocions a la zona de l'Horta del Valira, que està a punt de quedar totalment urbanitzada i on hi ha un potencial de construcció d'uns 900 habitatges. D'altra banda, també aposta per fer polítiques que permetin obrir i dinamitzar pisos que ara estan tancats al centre històric.
Per la seva banda, el candidat d'ERC a l'alcaldia de la Seu d'Urgell, Francesc Viaplana, reconeix que hi ha un problema d'accés a l'habitatge, motivat per un mercat andorrà amb preus que estan "pels núvols" i perquè hi ha més demanda que oferta. Davant d'aquesta situació, defensa la necessitat de comptar amb un parc públic d'habitatge, tot diferenciant una bossa de pisos socials i una altra d'habitatges a preus assequibles. També planteja bonificar en un 90% l'impost de l'IBI a aquells propietaris disposats a oferir el seu habitatge dins el parc públic de lloguer.
Viaplana assegura que cal continuar amb les polítiques d'habitatge que s'han implementat en aquesta legislatura, on s'han obtingut pisos de lloguer social i assequible gràcies a la col·laboració amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i la Fundació Hàbitat 3. A més, ha detallat que ja s'ha aprovat el projecte per adequar diversos habitatges a l'edifici de Cal Pensament, que el consistori ha rebut com a herència per part d'un veí de la localitat. L'actual alcalde de la Seu d'Urgell veu en aquesta qüestió una de les prioritats per aconseguir arrelar població a la zona.
Mentre, el candidat de Compromís X La Seu, Joan Barrera, assegura que el problema d'accés a l'habitatge "comença a afectar a una massa important de gent". Per aquest motiu, aposta per impulsar un parc d'habitatge municipal de pisos de lloguer socials i assequibles per fer, afegeix, una "veritable política d'habitatge". A més, remarca la importància que té que els joves puguin "fer la seva vida" a la capital alturgellenca i garantir un habitatge digne als col·lectius vulnerables.
Finalment, el candidat de la CUP a l'alcaldia de la Seu d'Urgell, Bernat Lavaquiol, afirma que els preus elevats de l'habitatge d'Andorra estan provocant que La Seu s'estigui convertint en una "ciutat dormitori" de persones que treballen al Principat. A més, lamenta que la principal política d'habitatge social sigui, segons diu, l'adequació dels pisos de l'edifici que el consistori ha rebut en herència. També assegura que hi ha polítiques sobre el model econòmic de creixement que acaben afavorint la pujada dels preus de l'habitatge, com ara la potenciació del turisme i d'infraestructures com l'aeroport d'Andorra-La Seu d'Urgell.
