ELECCIONS GENERALS 23J

Els pirinencs Mayte Rivero i Albert Piñeira candidats de Junts al Senat

La cerdana Cristina Rotellà anirà de número 3 al Congrés per Lleida i el pallarès Constante Aranda de primer suplent de Rivero al Senat 
Junts candidatures congrès i senat 3
photo_camera Junts ha presentat les candidatures a les Corts espanyoles en un acte a Barcelona / Gerard Artigas

La pallaresa Mayte Rivero i l'exalcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, seran els principals candidats pirinencs de Junts a les eleccions a les Corts espanyoles del 23 de juliol. Rivero optarà a revalidar la plaça de senadora, encapçalant de nou la llista de Junts al Senat per Lleida. Per la seva banda, el fins fa tres dies alcalde de Puigcerdà i encara vicepresident en funcions de la Diputació, ocuparà la segona posició de la candidatura al Senat per Girona. Fa quatre anys, ERC i Junts van signar un empat a dos a les eleccions al Senat per Girona, a favor dels republicans, però amb un marge molt ajustat.

La cerdana Cristina Rotellà Lasheras, actual regidora de l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya, anirà de número 3 al Congrés de Diputats per Lleida i el pallarès Constante Aranda i Farrero, exalcalde d'Isona i conca Dellàocuparà la plaça de primer suplent de Mayte Rivero al Senat. 

Mayte Rivero 2
La senadora pallaresa Mayte Rivero Segalàs / Junts

Mayte Rivero, una pallaresa amb experiència

Mayte Rivero i Segalàs és filla de Llavorsí (Pallars Sobirà). Diplomada en turisme per la UdG, ha treballat com a funcionària de la Generalitat i de l'ajuntament d'Esterri d'Àneu. Ha estat gerent del Patronat Comarcal de Turisme de 1994 a 1997 i de 1999 a 2002. Va ser regidora de l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu del 2003 al 2011 i també ha estat membre del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. És senadora per Lleida des del 2011 fins a l'actualitat, exercint de portaveu de les comissions Constitucional i d'Entitats Locals.

Albert Piñeira ACN 2
Albert Piñeira quan era alcalde de Puigcerdà / ACN

Albert Piñeira, la proximitat del món local

Albert Piñeira Brosel, nascut a Puigcerdà el 1980, és llicenciat en ciències polítiques i de l’administració i en ciències del treball per la Universitat Pompeu Fabra. Va entrar a l’Ajuntament de la capital de la Cerdanya com a regidor el 2007 i va ser el portaveu del grup de CiU, a l’oposició, alhora que exercia de diputat provincial. En les següents eleccions (2011), CiU va guanyar per majoria absoluta i Piñeira, que aleshores tenia només 30 anys, com a cap de llista va esdevenir alcalde per primer cop. El 2015 i el 2019 va tornar a obtenir majoria absoluta. Ha estat també és vicepresident del Consell Comarcal de la Cerdanya. 

Junts candidatures congrès i senat 2
Junts ha presentat les candidatures a les Corts espanyoles en un acte a Barcelona / @jorditurull

Junts presenta les candidatures al Congrés i el Senat

Junts per Catalunya ha presentat aquest dimarts al vespre, al Recinte Modernista Sant Pau de Barcelona, les seves candidatures al Congrés dels Diputats i el Senat, de la mà de Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres (MES). Hi han estat presents la portaveu i cap de llista al Congrés, Míriam Nogueras, però també altres candidats, com el seu número tres, Eduard Pujol, la candidata per Girona, Marta Madrenas, o el número 1 al Senat, Antoni Castellà. També hi ha assistit la cúpula del Parlament, amb la presidenta de la cambra, Anna Erra, al capdavant. En canvi, no s'hi ha deixat veure la presidenta de la formació, Laura Borràs.

En el seu discurs, Míriam Nogueras ha estat acompanyada per bona part de la candidatura, "persones insubornables que no fallen mai". I l'ha reivindicat com "la llista del ja n'hi ha prou", que "no acceptarà ni una humiliació més, ni una mentida més". La candidata juntaire ha defensat que portarà la llista "allà on mereix ser", davant les "operacions d'Estat", com ha assegurat que va ser la investidura de Jaume Collboni. Alhora ha donat les gràcies a l'exalcalde Xavier Trias pel seu exemple.

Després de les crides d'alguns sectors de l'independentisme a l'abstenció, Nogueras ha rebatut que Catalunya és "un país que no deixa passar oportunitats", que les "intentar aprofitar totes". I en aquest context ha situat les eleccions del 23-J: "Ja n'hi ha prou d'aguantar abusos i tuteles de l'Estat espanyol. Hem de dir prou. Fins quan permetrem que el que passa a Catalunya es decideixi a Madrid?". I ha afegit: "Això no va de dretes o esquerres. Va de Regne d'Espanya o de Catalunya, de retrocés o progrés".