Quim Sànchez i Esther Massana són de Terrassa i fa un any van obrir un forn de pa a Estamariu, a l’Alt Urgell. Es tracta de Ca la Xata, la primera botiga del poble des de fa més de 25 anys. Aquest desembre impartiran un taller d’elaboració de pa i pastes, organitzat per la Fundació Planes Corts.
Fa un any que vau obrir un forn de pa a Estamariu. Quin balanç en feu?
Quim Sánchez (Q.S.): La veritat és que ens feia una mica de por, va ser un canvi de vida total, però la valoració que en fem un any després de tot plegat és molt positiva.
Esther Massana (E.M.): Estem molt contents i tenim feina, que és el que volíem. Treballem tots dos junts, ens entenem i ens organitzem la mar de bé, tot i que hi ha moments...
Q.S.: Ens coneixem i ens aguantem des de fa molts temps i espero que ens continuem aguantant mútuament durant molts anys més.
Vaig continuar l’ofici, potser era el més fàcil perquè m’ho vaig trobar tot fet, però la veritat és que m’agradava molt aquesta feina.
Quim, tu ets la quarta generació de forners…
Q.S.: Sí, l’avi del meu pare va començar a fer de forner a Terrassa, al barri de Sant Pere. El forn el va heretar la meva àvia i més endavant el meu pare. Vaig continuar l’ofici, potser era l'opció més fàcil perquè m’ho vaig trobar tot fet, és cert, però a part d'estar a l'obrador em vaig formar a diferents escoles. La veritat és que m’agradava i m'agrada molt aquesta feina. El meu pare va fer l'expansió del negoci: d’una botiga, vam passar a cinc. Tot anava bé, fins que va arribar la crisi, la competència, l’augment desbaratat dels lloguers, dels costos…
Tots dos sou de Terrassa. Què us ofereix Estamariu?
Q.S.: He de dir que nosaltres som a Estamariu per casualitat. La nostra idea era anar a viure a un poble del Pirineu, és cert, però no teníem clar on ni quan. Aquí hi viuen uns amics i les coses es van anar enllaçant de tal manera que vam acabar aquí a Estamariu.
E.M.: Ara, vist en perspectiva, estic convençuda que no podíem anar a parar a un poble millor que aquest, n’estic convençudíssima. A Estamariu ens han tractat molt bé, ens han acollit amb els braços oberts des del primer dia, tant a nosaltres com als nostres fills. Ho hem encertat, estem molt contents.
Estic convençuda que no podíem anar a parar a un poble millor que aquest, n’estic convençudíssima. A Estamariu ens han tractat molt bé, ens han acollit amb els braços oberts des del primer dia, tant a nosaltres com als nostres fills.
I els vostres fills també ho estan?
E.M.: Sí. Mira, n'és un exemple el meu fill mitjà que té setze anys. Un dia em va dir: mama, fa només quatre mesos que vivim aquí i és com si hi haguéssim viscut tota la vida. Crec que aquesta reflexió ho diu tot.
Q.S.: Sempre, des que estem junts, dèiem que acabaríem vivint al Pirineu, però mai no hi havíem posat data. Les circumstàncies van accelerar el canvi de vida i ara, un any després i vist com ha anat tot plegat, podem dir que obrir un forn de pa a Estamariu ha estat una de les millors decisions de la nostra vida.
E.M.: De fet, també he de dir que hem obert un forn de pa perquè és el que sabem fer, és la nostra feina. Però, si el forn no hagués pogut ser, hauríem buscat feina d’una altra cosa, sense manies. Un cop engegat el forn tenim clar que volem continuar aquí i farem tot el que estigui a les nostres mans per continuar-hi i tirar endavant amb el projecte.
Quins productes elaboreu?
E.M.: Fem pa de diferents tipus: blanc, integral, integral amb nous, de sègol, de cereals. També elaborem brioixeria: croissants, ensaïmades, magdalenes, brioix, coca de forner, la de tota la vida de pa, sucre i anís. Alhora, oferim pa de pessic, carquinyolis, galetes…
Sempre, des que estem junts, dèiem que acabaríem vivint al Pirineu, però mai no hi havíem posat data
Estamariu té poc més de 130 habitants. Com i on comercialitzeu els vostres productes?
Q.S.: Des d’un inici vam tenir clar que oferiríem el servei de repartiment als pobles. Vam agafar un mapa de la comarca i vam establir diferents zones. El dimarts fem la ruta d’Alàs, Artedó, Vilanova… El dimecres, l’Esther va cap als pobles de les Valls de Valira. El dijous, jo tiro cap a Arsèguel, Aristot i tota aquesta zona del Baridà. La proposta ha tingut molt bona acollida. La sensació que tens quan arribes a un poble i t’esperen amb un somriure, és impagable. La gent és molt agraïda.
Crec que és molt interessant organitzar aquests tallers perquè la gent conegui i valori la feinada que hi ha darrera de l’elaboració d’una barra de pa o d’un formatge
Aquest desembre impartireu a Estamariu un taller d’elaboració de pa i pastes, organitzat per la Fundació Planes Corts. Com el teniu pensat?
Q.S.: Encara ho hem d’acabar de lligar, estem pendents de saber, finalment, quants assistents hi haurà perquè l’espai de l’obrador és limitat. Ens agradaria que la gent toqués el pa i enfornés. Començarem des de zero, amb les mans a la massa. Plantejarem el taller des d’un punt de vista pràctic, no soc massa teòric, m’agrada tocar. Elaborarem pa, però també farem galetes o algun altre producte per l'estil. No els hi podem ensenyar tot perquè després no ens vindrien a comprar (riu).
E.M.: Crec que és molt interessant organitzar aquests tallers perquè la gent conegui i valori la feinada que hi ha darrere de l’elaboració d’una barra de pa o d’un formatge, per exemple.
Q.S.: En una societat on tot sembla que ha de ser urgent i immediat, aquesta és una feina que no vol presses i que necessita temps de repòs. Un bon forner ha de tenir molta paciència, tot requereix el seu temps.
