El 13 de juny, Durro va donar el tret de sortida a la temporada de Falles al Pirineu, la gran festa del foc que marca el final de la primavera i l’inici de l’estiu. Una tradició mil·lenària que enguany fa deu anys que va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
La declaració de la UNESCO, el desembre de 2015, va suposar un abans i un després. En el moment de la presentació de la candidatura, 63 pobles pirinencs de Catalunya, Aragó, França i Andorra es van unir per aconseguir la declaració. Deu anys després, i gràcies a aquest reconeixement, ja en son 94. La màgia del foc continua encenent el sentiment de pertinença i l'orgull pirinenc.
Les celebracions de les Falles del Pirineu combinen el simbolisme del foc i la renovació. La festa té orígens precristians i està vinculada a rituals pagans de fertilitat i protecció. Les falles, torxes de fusta, es baixen des de les muntanyes fins al poble, creant una imatge de serp de foc, en una cerimònia que simbolitza la unió comunitària i la purificació.
Calendari de Falles al Pirineu
Sort, el 14 de juny, la Pobla de Segur, el 17, i Senet, el 21, van agafar el relleu a la primerenca baixada de Durro. La temporada s’allarga fins a finals de juliol i clou amb la baixada de Llesp, també a l'Alta Ribagorça. La nit de Sant Joan, el 23 de juny, concentra fins a deu celebracions simultànies a Alàs, Alins, Arties (amb l’Hèsta deth Taro), Boí, Casós, el Pont de Suert, Isil, Les (amb l’Hèsta deth Haro) i Vilaller. Aquesta nit marca el solstici d’estiu i representa el moment de màxima plenitud de la festa del foc al Pirineu.
El 28 de juny les falles baixen a València d’Àneu i Llavorsí i el 5 de juliol ho fan a Alós d'Isil i Barruera. Erill la Vall celebra la seva particular festa del foc el 12 de juliol i Taüll el 18. L’ancestral tradició pirinenca fa parada el 25 de juliol al Pla de l’Ermita i l’endemà, el 26, al poble de Llesp, al municipi del Pont de Suert, tancant així gairebé dos mesos de les tradicionals celebracions a l’Alt Pirineu i Aran.
Les falles d’Alàs
L'historiador pirinenc Carles Gascón Chopo va trobar un document, el gener del 2020, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, que certificava l'existència de falles a Torres i a Alàs, a l’Alt Urgell, al segle XVI. El document suposa el testimoni més antic de la baixada de falles al Pirineu. El pergamí descobert per Gascon, datat de 1543, es converteix en el primer esment que es coneix de la celebració d’aquesta tradició tan arrelada al Pirineu. Fins ara l’única referència explícita de la celebració de les falles datava del 1763 i estava localitzada a Vilaller, a l’Alta Ribagorça.
Festa d'Eth Haro i d'Eth Taro
Les poblacions araneses de Les i Arties celebren la revetlla de Sant Joan amb una festa mil·lenària que sorgeix d’antigues tradicions celtes vinculades a la purificació: la crema d’un gran avet, el Taro o l’Haro, a la plaça del poble. A Les, aquesta celebració és el punt de partida de les festes patronals. A Arties, el Taro s’arrossega pels carrers del poble enmig de música, cants i salts per damunt de les flames fins a l’ajuntament.
Falles i fallaires d’Andorra
El 1987, una colla de joves d’Andorra la Vella va recuperar aquesta tradició ancestral perduda a mitjan segle passat. Avui dia, la cremada de les falles es pot veure el 23 de juny, durant la nit de Sant Joan, a Andorra la Vella, Encamp, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Canillo i la Massana, així com durant la nit de Sant Pere el 28 de juny a Ordino. La celebració de les falles s’acaba amb l’encesa de la tradicional foguera de Sant Joan. A Ordino acaben la cremada de les falles amb l’encesa del Mai de Sant Pere.
Deu anys de patrimoni de la humanitat
La valoració d’aquests 10 anys de reconeixement per part de la UNESCO es pot qualificar en general com a molt positiu. El creixement de la festa ha implicat una afluència de turistes més gran, la qual cosa ha suposat un impuls econòmic i social i ha reforçat el vincle identitari amb el territori. Per altra banda, la massificació en alguns pobles petits assenyalaria l’aspecte negatiu de la celebració. També hi ha preocupació per una possible folklorització de la tradició, és a dir, que la festa arribés a perdre el seu caràcter ritual i es pugui arribar a convertir en un simple espectacle per a turistes.
