L'ús habitual exclusiu del català ha retrocedit a pràcticament tots els territoris de Catalunya, segons les dades de l'enquesta d'usos lingüístics de la població, feta el 2023. Les comarques de la Catalunya Central registren el mateix percentatge que en l'enquesta anterior, del 2018, amb un 59,6%, mentre que la caiguda és generalitzada a la resta. A les comarques de la vegueria de Girona, de fet, el català ja no és majoritari, el parla menys de la meitat de la població, passant del 54,1% al 45% d'ús habitual. A l'altre extrem se situa l'Àrea Metropolitana, amb la llengua per sota del 25%, però amb significatives diferències internes.
Segons l’enquesta, l'ús habitual del català només és majoritari a les Terres de l’Ebre (amb el 66,8% de parlants, un 5,4% menys que el 2018), la Catalunya Central (mantenint el 59,6%), l’Alt Pirineu (50,5% de parlants, un 8,3% menys que fa cinc anys) i Lleida (amb 51,1% de parlants, que n'ha perdut un 5,9%). Tot i ser els territoris on hi ha més presència del català com a llengua habitual, són també (excepte la Catalunya Central) les zones on hi ha caigudes més pronunciades de fins a vuit punts a l’Alt Pirineu i Girona o de sis punts a les Terres de l'Ebre.
La vegueria de Girona, amb un 45% de parlants habituals, empata ara amb el Maresme. L'ús del català també cau al Camp de Tarragona (del 40,4% el 2018 al 37,9% el 2023), al Penedès (del 38,9% al 24,6%) i a les àrees metropolitanes (del 27,5% al 24,7%). Les dades són baixíssimes a la ciutat de Barcelona, on només 2 de cada 10 parlants tenen el català com a llengua habitual; i al Baix Llobregat, amb un 10% de parlants.
L’aranès a l'Aran
Pel que fa a l'aranès a l'Aran, el 2023, el 79,7% de la població de 15 anys o més que viu a l'Aran declara entendre l'aranès; el 63,7% saber-lo llegir; el 53,6% saber-lo parlar i el 39,4% saber-lo escriure. La població de 15 anys o més de l'Aran que declara tenir exclusivament l'aranès com a llengua inicial és el 18,5%; com a llengua habitual el 16,3% i com a llengua d’identificació el 22,8%.
El govern evita de mostrar preocupació
En la conferència de premsa per a presentar els resultats, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha reconegut que els resultats no són els que li agradarien, però ha negat que la llengua catalana es trobi en vies d’un procés de substitució a Catalunya i ha mirat de posar-hi perspectiva. Considera una bona notícia que, en xifres absolutes, el nombre dels qui són capaços d’entendre, llegir, escriure i parlar el català hagi crescut malgrat el context demogràfic, i que hi hagi 267.600 parlants més de català.
