LLENGUA

L'ús del català com a llengua habitual cau gairebé deu punts percentuals a l'Alt Pirineu

Amb tot, la vegueria de l'Alt Pirineu es troba per sobre de la mitjana en coneixement i ús de la llengua.
Conseller Vila i alcalde Serra 3
photo_camera Conseller Vila i alcalde Serra 3

Aquest divendres passat, Puigcerdà es va convertir en el centre neuràlgic de la política lingüística del país acollint l’acte “Impulsar el català des dels municipis: 40 propostes per a l’acció”. La jornada, presidida pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va servir per presentar els resultats de l'Enquesta d'usos Lingüístics de la població (EULP) del 2023 a la vegueria de l'Alt Pirineu.

La responsable d'estudis i indicadors del Departament de Política Lingüística, Anna Torrijos, va explicar que les dades extretes de l’Enquesta d’usos lingüístics (EULP) mostren que l'Alt Pirineu se situa per sobre de la mitjana catalana en coneixements i usos del català: el 56,4% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua habitual, un percentatge superior al de parlants inicials (51,2%), fet que indica que una part significativa de la població adopta el català a més de la seva primera llengua. També és elevat el percentatge dels qui tenen el català com a llengua d'identificació, un 52,8%. Aquestes diferències positives són més altes a l'Alt Pirineu que en el global de Catalunya.

Tanmateix, l'ús del català com a llengua habitual ha caigut gairebé deu punts percentuals, com a conseqüència de l'augment de la població nascuda a l'estranger. L'increment de població nascuda a l'estranger ha comportat un creixement del nombre absolut de coneixedors i d'usuaris de la llengua, encara que inferior al nombre de persones nouvingudes. Per tant, el percentatge de coneixedors i usuaris de la llengua ha disminuït lleugerament.

anna-torrijos
Anna Torrijos ha presentat els resultats de l'Enquesta d'Usos Lingüístics a l'Alt Pirineu / @llenguacatalana

Entre els joves de 15 a 29 anys, el català com a llengua inicial arriba fins al 52,2%. La transmissió intergeneracional mostra també una tendència positiva: es parla més català amb els fills —el 61,5% parla només català o més català que castellà— que amb els avis i amb la mare (53,8%).

Aquestes dades confirmen la necessitat d'una acció municipal decidida i sostinguda que complementi el treball del sistema educatiu i que actuï en els àmbits de la vida adulta on el català pot guanyar terreny.

Una crida al món local amb gira per totes les vegueries

El conseller Francesc Xavier Vila va tancar la jornada a Puigcerdà amb una crida directa als ajuntaments de l'Alt Pirineu -i per extensió a tots els municipis catalans- perquè assumeixin un paper actiu en la promoció de la llengua: "Aquest Govern està al costat dels municipis com a agents clau per revertir les dinàmiques negatives que pressionen la llengua. El futur del català es construeix entre tots, amb decisions quotidianes i compromisos locals. Cada gest i cada iniciativa contribueix a reforçar la llengua. És per això que us demanem que actueu i que, entre tots, tornem a situar la llengua al lloc que li correspon", va dir.