La Junta Rectora del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha donat llum verda a la proposta d'ampliació de l'espai protegit, que faria créixer la superfície total fins a les 44.429 hectàrees, un 10% més que l'actual. La decisió dona continuïtat al procés que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va iniciar el maig passat, quan va sol·licitar al Ministeri l'impuls d'aquesta ampliació. Llavors es va obrir una consulta pública a través de l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals per recollir el parer de la població i els agents del territori. Un cop incorporades les aportacions d'aquest procés, la Junta Rectora ha validat un document que reforça la coherència territorial del Parc.
Per a la consellera Paneque, “es tracta d'una fita decisiva en un full de ruta que té com a objectiu final blindar la connectivitat ecològica i la representativitat dels sistemes naturals d'alta muntanya al Pirineu”. El procés continuarà ara amb l'elaboració d'un avantprojecte de llei que haurà de ser aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat.
La zona de protecció estricta creixeria un 16%
La proposta preveu que el Parc Nacional, com a zona de protecció estricta, augmenti en 2.261 hectàrees —arribant a les 16.161 hectàrees— que fins ara formaven part de la zona perifèrica, un increment del 16% respecte a l'actual superfície de conservació màxima. Paral·lelament, la Zona Perifèrica de Protecció (ZPP) creixeria un 5% amb la incorporació de 3.577 hectàrees noves, terrenys que ja formen part de la Xarxa Natura 2000 i del PEIN i que passarien a ser gestionats directament pel Parc Nacional, garantint més permeabilitat ecològica amb l'entorn.
Tres comarques i l'Aran i set municipis implicats
L'ampliació permet incorporar sectors d'alt valor natural i paisatgístic a les quatre comarques del Parc: el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Val d'Aran i l'Alta Ribagorça. L'objectiu és ampliar l'espai de protecció estricta cap al sector sud-est del Parc Nacional, incorporant una bona part de la capçalera de la Vall Fosca i l'entorn de Mainera, als municipis de la Torre de Capdella (EMD d'Espui) i Sort, una zona amb una gran diversitat d'ambients dominats per prats d'alta muntanya, roquissars, estanys i torberes de l'estatge alpí.
Pel que fa a la ZPP, la proposta hi incorpora la capçalera de la Noguera Ribagorçana i del llac Redon, al municipi de Vielha e Mijaran, una zona d'elevat interès pels seus hàbitats i paisatges i que constitueix una àrea de distribució d'espècies amenaçades com l'os bru i el gall fer. També s'hi suma la vall de Besiberri, al municipi de Vilaller (EMD de Senet), amb rodals de teix ('Taxus baccata') i estanys d'alta muntanya, fet que permetrà completar el perímetre del Parc pel seu sector occidental. A l'extrem sud-est, la proposta incorpora sectors dels termes municipals de Rialp, concretament del poble de Caregue —amb bedollars i vegetació de ribera associada al riu de Caregue— i la Torre de Capdella, mentre que a Sort es busca donar continuïtat i connectivitat al sector de Peguera-Mainera i la muntanya de Llessui, amb carenes, roquissars i un sistema lacustre de gran interès. La proposta també modifica els límits de la ZPP al terme municipal d'Espot: n'exclou una part dels terrenys ocupats per l'estació d'Espot Esquí i hi incorpora els terrenys de la Solaneta d'Espot, on cria el trencalòs.
Conservació i connectivitat ecològica
L'ampliació busca reforçar la conservació d'espècies amenaçades com la perdiu blanca, el trencalòs, l'os bru i el gall fer, i millorar la representativitat dels sistemes naturals del Parc, com les zones humides i els estanys d'alta muntanya. La proposta persegueix també augmentar la capacitat del Parc per mantenir els seus processos ecològics i consolidar la protecció exterior de l'espai, millorant la permeabilitat amb l'entorn immediat i evitant discontinuïtats que puguin comprometre la conservació dels hàbitats i les espècies, sempre a partir de terrenys en estat natural o seminatural i sense presència de nuclis habitats.
