Laia Grau Ribó (La Seu d’Urgell, 2000) és educadora social. Membre de l’ONG Pirineu amb el Sàhara.
Fa poc que ets la presidenta de Pirineu amb el Sàhara. Què et va portar a implicar-t’hi?
Fa un any i mig que en soc membre. Vam començar sent família d’acollida amb la meva mare i la meva germana i en tornar dels campaments de refugiats vaig veure que volia implicar-m’hi més.
Sou una entitat petita però activa…
L’entitat fa més de vint anys que existeix. El Miquel Colom n’ha estat fundador i ànima durant tots aquests anys. Durant aquest temps, no només s’ha organitzat cada estiu el projecte d’acollida, sinó que també s’ha creat una llar d’infants a la Wilaya de Smara, a la Daira de Hauza, als camps de refugiats del Tindouf, de la qual encara se n’encarrega el Miquel. Des d’aquí s’aporten diners per al seu funcionament, i es fa possible l’oferiment de la zona d’escolarització, el sou de les professionals i un àpat al dia pels infants. Som una entitat petita, però intentem fer coses i que la flama no s’apagui.
Visites els camps de refugiats al desert algerià per primera vegada i quan tornes ja res és igual. A més, t’adones que tens part de responsabilitat com a país que els va abandonar a la seva sort.
La causa sahrauí enganxa?
Sí, molt. Visites els camps de refugiats al desert algerià per primera vegada i quan tornes ja res és igual. A més, t’adones que tens part de responsabilitat com a país que els va abandonar a la seva sort. Ells, els sahrauís, lluiten per tenir la seva terra i ser respectats i lliures. Crec que és important contribuir amb el nostre granet de sorra en aquesta causa justa.
En què consisteix el projecte ‘Vacances en pau’?
Es tracta d’acollir nens d’entre 8 i 12 anys, tot i que a vegades són una mica més petits o més grans. Venen dels campaments de refugiats de Tindouf, a Algèria, per passar el juliol i l’agost amb nosaltres. El principal objectiu és que rebin revisions mèdiques; a part, tenen l’oportunitat de conèixer una altra cultura i s’allunyen de les temperatures extremes del desert, que sovint arriben als 50 graus.
El principal objectiu és que rebin revisions mèdiques; a part, tenen l’oportunitat de conèixer una altra cultura i s’allunyen de les temperatures extremes del desert, que sovint arriben als 50 graus.
Així el projecte va més enllà d’unes vacances lúdiques…
Sí, com a part a part del projecte se’ls ofereix una atenció sanitària completa. Durant aquests dos mesos, els nens i nenes passen revisions mèdiques al centre d’atenció primària, van a l’oculista, al dentista… si cal, se’ls posen ulleres.
Qui pot acollir o donar suport?
Pot acollir qualsevol persona que senti que vol tenir un estiu diferent i que vol endinsar-se en aquest repte. Al final no hi ha cap altre requisit, ni que sigui solter, casat, amb fills o sense. Únicament que visqui aquí, en tingui ganes i s’hi comprometi.
Fa tants anys que el conflicte està enquistat que bona part de la societat ha deixat d’estar sensibilitzada.
Dels campaments de refugiats del desert de Tindouf al Pirineu. Com manifesten els nens aquest canvi tan radical?
Ells estan molt contents. Sempre dins de les possibilitats de les famílies acollidores, s’intenta que facin activitats diferents i, des de l’associació també en proposem algunes perquè els infants comparteixin temps amb els seus iguals. Com, per exemple: sortides al riu, espectacles, sortides a la platja, tardes al parc, fer un tomb pel passeig i menjar un gelat, etc. Aquesta experiència esdevé enriquidora, única i inoblidable tant pels nens com per a les famílies acollidores.
Quins projectes de futur teniu com a entitat?
De moment, estem centrades en la difusió per aconseguir més famílies d’acollida. A la Seu hi havia hagut trenta nens sahrauís i ara en són sis. És veritat que aquesta baixada ha estat generalitzada arreu. Fa tants anys que el conflicte està enquistat que bona part de la societat ha deixat d’estar sensibilitzada. D’altra banda, un altre objectiu que tenim és recaptar diners per continuar finançant el projecte de la llar d’infants. Cal millorar les infraestructures per garantir la seguretat dels infants i també enviar material. Tenim idees al cap, però anem a poc a poc i ens centrem sobretot en el projecte de “Vacances en Pau”.
Els membres de l’entitat visiteu els campaments de refugiats?
Tots els que n’hem tingut l’oportunitat ho hem fet i crec que és molt enriquidor anar-hi i viure-hi una setmana per saber de què estem parlant. En el meu cas, em va acollir a casa seva la família de l’Asma, la nena que ve amb nosaltres a l’estiu. Durant l’any, sovint parlo tant amb ella com amb els seus pares, així que el vincle segueix. Les condicions de vida als campaments són dures i, tot i que tenen cobertes les necessitats bàsiques, hi ha poques perspectives de futur.
Els sahrauís no perden la força ni l’esperança i se’ls ha de fer costat, però políticament és molt complicat.
Com veus la solució política per al Sàhara Occidental?
Crec que la situació fa temps que està encallada. Fa pocs anys que estic en aquesta causa, però quan parles amb gent que hi porta molt temps, t’ho diuen: han estat abandonats per tothom. Els sahrauís no perden la força ni l’esperança i se’ls ha de fer costat, però políticament és molt complicat. Cal destacar el context de colonització que viu el poble sahrauí i la impunitat del Marroc per vulnerar tots els seus drets.
I el posicionament d’Espanya?
Tant la comunitat internacional com Espanya es van comprometre a implementar un referèndum i a protegir els drets humans, però això no s’ha complert. El posicionament d’Espanya és molt important i si continua estant lligada al Marroc, serà molt difícil una solució.
