Les aules d’infantil, primària i secundària obligatòria dels centres educatius de l’Alt Pirineu i Aran han tornat avui a l’activitat. Aquest curs s’han matriculat un total de 10.664 alumnes, des d’infantil fins a FP i batxillerat, amb la previsió que al llarg del curs arribin als 10.867 per la matrícula viva, una xifra que representa una disminució de 55 estudiants respecte del curs passat. Al mateix temps, hi ha un increment de docents, amb 8 professionals més, i les comarques de l’Alt Pirineu i Aran amplien l’oferta de formació professional i els recursos per a l’educació inclusiva.
Menys alumnes i més docents
Les dades globals de Catalunya indiquen que ha baixat el nombre d’alumnes. A l’Alt Pirineu i Aran, repartits en més de 500 grups, comencen el curs 4.133 alumnes d’educació Infantil i Primària; 2.296, d’educació secundària obligatòria (ESO), 861, de batxillerat, 1.727 formació professional, i 1.647 de CFA’s, escoles agràries, etc.
La caiguda del nombre de matriculacions d'infants a I3 és generalitzada a tots els territoris en l'última dècada. De fet, entre el curs 2014-15 i el 2024-25 –l'últim de què es disposa de dades–, cap comarca registra un augment de matriculacions en aquest nivell. L'Alt Pirineu i Aran també recula de manera especialment accentuada, ja que l'Alta Ribagorça (-51,1%) es va quedar el curs passat amb només 23 nous alumnes, la xifra més baixa del país i la caiguda més pronunciada en el decenni arreu de Catalunya. La situació és similar al Pallars Sobirà, l'Aran i el Pallars Jussà, totes tres amb variacions del -30%, mentre que a la Cerdanya la dinàmica és relativament diferent, amb una caiguda molt més suau (-11,5%).
Una plantilla gairebé completa
A regió de l’Alt Pirineu i Aran treballaran aquest curs 1.097 mestres i professors. Històricament, aquesta vegueria s’ha trobat amb dificultats per cobrir la totalitat de les places dotades als centres educatius, per falta de professionals disposats a treballar en aquest territori. El nou curs escolar comença amb les següents places pendents de cobrir: Personal docent (8 docents de diferents especialitats, 3 mestres de religió, 2 professionals de serveis educatius). Personal Laboral ( 8 educadors/es socials, 2 fisioterapeutes, 1 tècnic en educació infantil, i 2 integradors/es socials). Des dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional, asseguren que es treballa en coordinació amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per cobrir aquestes places com més aviat millor.
Formació Professional
Aquest curs 2025-2026, l’Alt Pirineu i Aran consolida el seu creixement en l’àmbit de la Formació Professional, amb una aposta per ampliar i diversificar l’oferta en resposta a les necessitats del territori. Hi haurà nous cicles formatius, així com un augment de places. S’ha planificat un cicle formatiu de grau bàsic d’Informàtica d’Oficina a l’INS Pere Borrell de Puigcerdà, i un altre de grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria a l’INS d’Ostalaria de Les – Val d’Aran.
Per altra banda, s’ha programat també un augment de places d’Ensenyaments Esportius a l’ICEMP-Pallars Jussà en l’especialitat de Tècnic Esportiu en Escalada, de Tècnic Esportiu Descens de Barrancs, i de Tècnic esportiu en Alta Muntanya. A més, es produirà un creixement vegetatiu de cicles, és a dir, el creixement del segon any que experimenta un cicle formatiu implantat l’any anterior, al 2n. Curs grau mitjà (Escola Agrària del Pallars) per a l’Elaboració de Productes Alimentaris; al 2n. Curs grau superior (INS Tremp- Pallars Jussà) en l’especialitat de Dietètica, i, a Ensenyaments Esportius (ICEMP-Pallars Jussà) per a Tècnic d’Esport en Futbol.
Educació Inclusiva
Aquest curs hi ha un increment de recursos en educació inclusiva, on destaquen les 3 noves dotacions de SIEI (Suport Intensiu a l’Escolarització Inclusiva), un recurs per alumnes amb necessitats educatives especials derivades del trastorn per l’espectre autista o discapacitat intel·lectual. L’Alt Pirineu i Aran disposa de 4 equips EAP (Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic) formats per 10 psicopedagogs, 5 fisioterapeutes i 4 treballadors socials. L’augment de dotació per al nou curs ha estat, a més, de 2 noves SIEI a l’escola concertada, 2 noves SIEI+, 1 AIS (Aula Integral de Suport) i increment de personal EAP’s, 2 fisioterapeutes i 1 psicopedagog.
Un nou Institut Escola a Bellver
El curs escolar comença amb el nou Institut Escola de Bellver de Cerdanya, que parteix de l’antiga Escola Mare de Déu de Talló, a la que s’hi afegirà una línia d’ESO amb 25 places per curs. L’equipament permetrà dotar a l’alumnat del municipi i dels voltants d’una oferta de secundària propera als seus domicilis sense haver de traslladar-se a la capital de la comarca com es feia fins ara; El nou centre comptarà amb un projecte educatiu de continuïtat en l’educació obligatòria.
Llar d’infants integrada a l’Escola de Salàs de Pallars
La implantació del primer cicle d’educació infantil (llar d’infants) a les escoles rurals és una mesura que s’aplica en municipis amb baixa densitat de població, amb un nombre d’infants d’entre un i tres anys molt reduït, que fa insostenible la creació o manteniment d’una llar d’infants. A l’Escola de Salàs de Pallars, que forma part de la ZER Pallars Jussà, s’oferirà els cursos primer i segon d’Educació Infantil a partir del curs que avui comença, el que pretén ser una mesura per lluitar contra el despoblament.
Millores als centres educatius
Durant els mesos d’estiu s’han dut a terme diverses actuacions de millora a diversos centres educatius de l’Alt Pirineu. Entre altres, destaquen els treballs per a l’ampliació de l’edifici de l’escola La Closa i institut Morelló d’Esterri d’Àneu, amb un nou volum adossat i d’accés independent, consistent en un menjador escolar i cuina. L’enderroc d’una edificació per a l’adequació de l’extrem nord del pati de l’Institut d’Aran. Les obres de reforç de la xarxa de seguretat a la coberta de l’IE d’Oliana. Les obres per a la implantació del primer cicle d’infantil a l’Escola de Salàs de Pallars. La Instal·lació d’un ascensor i adequació de rampes exteriors per a la supressió de barreres arquitectòniques a l’Escola Mn. Albert Vives de la Seu d’Urgell. L’Ampliació d’espai d’aula a l’Escola de la Vall de Boí. La 1a Fase de les obres d’ampliació de l’escola Mare de Déu de Talló de Bellver de Cerdanya per a la creació d’un institut escola.
La Fundació Bofill avisa que "les polítiques actuals no són suficients per garantir l'equitat i la qualitat de l'educació"
Sense mòbils a l'aula i amb menys suports digitals
El curs 2025-2026 és el primer en què els alumnes fins a l'ESO no podran introduir telèfons mòbils a l'aula. Es tracta de la novetat més destacada, tot i que el curs passat, el 40% dels instituts ja havien optat per una prohibició total. De la mateixa manera, s'avançarà en la restricció de les pissarres digitals interactives a l'educació infantil i es donarà el tret de sortida a l'eliminació progressiva de les tauletes, en el marc del Pla de digitalització responsable que ha de regular el paper de la tecnologia en la formació dels alumnes. Els ordinadors portàtils es limitaran a partir de 6è de primària i les entregues s'ajornaran fins al curs vinent. Amb la pandèmia, es va establir que tots els alumnes de 5è també disposarien d'un portàtil que es poguessin endur a casa, però finalment només podran fer servir els que hi hagi als centres educatius.
La Fundació Bofill reclama més inversió
La Fundació Bofill avisa que el curs està a punt de començar "sense que el sistema educatiu hagi abordat els reptes estructurals necessaris per a la pèrdua d'aprenentatges ni fer front a la complexitat actual". L'entitat apunta que "les polítiques actuals no són suficients per garantir l'equitat i la qualitat de l'educació", i reclama als partits i institucions "aprofitar el nou curs per posar en marxa acords de país" per incrementar la inversió i "desbloquejar reformes de fons".
La Fundació Bofill avisa que "l'ajornament dels canvis imprescindibles per adequar l'educació a la seva realitat social i econòmica" té "conseqüències greus per al sistema, condueix a la normalització dels mals resultats educatius i aguditza la fractura social".
