PLANS ESTRATÈGICS

El Govern acosta als representants territorials el procés participatiu per dissenyar el Pirineu del futur

El Departament també vol conèixer l’opinió del territori sobre els principals debats que s’han suscitat en la consulta pública prèvia de la nova Llei de muntanya

Roser Bombardó reduïda
photo_camera Roser Bombardó, directora general de polítiques de muntanya, a Martinet / FS

El Departament de Territori acostarà, a partir de demà, el procés participatiu per a l’elaboració de l’Agenda l’Estratègica del Pirineu als representants locals de les comarques de muntanya que abastarà aquest instrument, un cop acabada la fase de recepció de propostes per part de la ciutadania i les entitats interessades, que es va vehicular mitjançant el portal participa.gencat.cat, sessions telemàtiques i diversos tallers presencials en el territori. L’Agenda Estratègica vol ser el full de ruta que guiï el desenvolupament sostenible del Pirineu els propers anys amb un segell i identitat propi. Durant les trobades, s’exposarà també el resultat de la consulta pública prèvia per a una nova Llei de muntanya.

El Govern va impulsar, entre setembre i desembre de 2022, un procés participatiu per elaborar una Agenda, és a dir, un document d’anàlisi de les potencialitats i reptes del Pirineu. Es va concebre com una oportunitat per posar sobre la taula arguments de debat que després es podran concretar en l’Estratègia del Pirineu. El procés participatiu de l’Agenda es va desenvolupar a partir d’un document d’avanç aprovat pel Govern.

Així, durant setembre i octubre es van celebrar quatre sessions telemàtiques sectorials per tractar els grans temes de l’Agenda i recaptar idees de quins haurien de ser els projectes tractors pels quals s’aposti. El procés va continuar amb sessions territorials presencials de debat al Pont de Suert, Tremp, Puigcerdà i Berga, i va concloure amb una assemblea territorial presencial a la Seu d’Urgell.

El Pirineu que vols

Paral·lelament, es va mantenir oberta la possibilitat de veure les sessions i de formular propostes mitjançant el portal de participació ciutadana de la Generalitat, participa.gencat.cat. En conjunt, el procés participatiu ha registrat 182 assistències per part de 126 persones, a més de permetre recaptar 224 idees de projectes, que es sintetitzen en l’informe final, consultable al web.

Amb la voluntat de reforçar l’elaboració compartida amb el territori d’aquest full de ruta, la directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó i Bagaria, i el director general d’Estratègia Territorial, Joan Masferrer i Sala, mantindran durant les properes setmanes diverses trobades amb els representants dels ens municipals de les comarques de muntanya que abastarà l’Estratègia.

Així, demà dimecres es reuniran amb representants de la Cerdanya, mentre que la setmana vinent es trobaran amb els del Berguedà, Alta Ribagorça, Solsonès, Pallars Sobirà i Alt Urgell. A principis de febrer serà el torn dels representants del Ripollès i del Pallars Jussà. Pel que fa a l’Aran, el passat 12 de gener es van trobar amb la síndica, Maria Vergés.

L’objectiu d’aquestes reunions és traslladar als representants municipals l’informe final del procés participatiu de l’Agenda Estratègica per acabar de concretar o arrodonir les propostes.

L’economia del segle XXI, una oportunitat

L’Agenda Estratègica del Pirineu vol impulsar el futur sostenible d’aquest territori, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l’arrelament, com a l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital. L’Agenda haurà d’ajudar a trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l’entorn natural i situant les persones al centre de les decisions.

L’Agenda es concretarà des de l’autodesenvolupament del territori, prioritzant les accions més transformadores que funcionin com a tractores de l’economia, i en cogovernança des de les pròpies comarques del Pirineu.

La proposta inicial de l’Agenda fixa quatre pilars de debat, cadascun amb els seus objectius concrets: les persones i la governança; medi ambient i sostenibilitat; desenvolupament econòmic i innovació, i mobilitat i connectivitat.

En conjunt, l’Agenda serà un procés de participació i concertació territorial a tots els nivells administratius i amb tots els agents del territori, amb la dinamització econòmica sostenible i l’arrelament de la població com a prioritats. Permetrà recollir i plasmar en un document les necessitats reals de les comarques pirinenques i, com a tal, serà la base sobre la què s’aprovarà la futura Estratègia del Pirineu, que fixarà les actuacions concretes per donar resposta a aquestes necessitats.

Actualització de la Llei de muntanya

Les reunions amb representants municipalistes de les properes setmanes també serviran per exposar-los el resultat de la consulta pública prèvia que s’ha dut a terme per a una nova Llei de muntanya que actualitzi l’actual, aprovada el 1983 i que, tot i ser encara pionera a l’Estat espanyol, ha quedat obsoleta.

L’objectiu és posar sobre la taula els principals debats que s’han suscitat en la consulta pública entre els quals l’abast territorial que hauria de tenir la nova llei, la possibilitar de crear una agència de desenvolupament dels territoris de muntanya, o la relació d’aquesta llei amb altres lleis similars actualment en tramitació. Les trobades serviran per copsar les opinions dels municipis i consells comarcals sobre aquestes qüestions.

El Departament té previst presentar públicament totes les aportacions rebudes sobre l’Agenda Estratègica del Pirineu i la Llei de muntanya el proper mes de març.