La Direcció General de Turisme (DGT), del Departament d’Empresa i Coneixement, ha publicat per primera vegada un Manual de senyalització de camins per a la mobilitat no motoritzada, que estableix el model de senyalització que es vol implementar a Catalunya. La seva elaboració ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), i la Diputació de Barcelona, entre d’altres.
Segons Octavi Bono, director general de Turisme, “aquest manual encaixa totalment en els plantejaments del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya, ja que és la base per a la creació d’un tipus d’experiència amb personalitat pròpia, adreçada a un públic conscient de la repercussió social i ambiental de la seva activitat”. Bono ha afegit que disposar d’una xarxa de camins totalment senyalitzats “contribueix a la desestacionalització, diversificació i desconcentració de l’oferta turística i també facilita la creació de millors productes turístics que provoquin més despesa per part dels visitants”.
En l’actualitat no existeix un model de senyalització consensuat a nivell internacional. Hi ha dos models força estesos que conviuen: el d’itineraris i excursions, que no estableix relacions entre els diferents camins, i el de camins en xarxa, interconnectats per nodes (indrets o poblacions rellevants que actuen com a punts de creuament), que permet la coexistència amb petits i grans itineraris. Aquest últim és el model del manual impulsat per la DGT, i ja es troba implementat a diversos països europeus com Anglaterra, Gales i Suïssa, i des del 2002 en algunes comarques de Catalunya.
L’elecció d’aquest model s’ha fet per:
- Assegurar la connectivitat del territori per a usuaris no motoritzats.
- Afavorir les pràctiques per al lleure i la cultura de residents i visitants, que siguin la base per al desenvolupament d’activitats econòmiques locals.
- Facilitar la mobilitat quotidiana.
- Contribuir a l’ordenació de l’accés motoritzat i no motoritzat al medi rural i espais naturals.
- Contribuir a valorar els camins històrics i tradicionals i el patrimoni associat.
- Contribuir al coneixement, la conservació i la defensa dels camins públics.
El manual fa una reflexió sobre els conceptes de la senyalització en el medi rural, estudia els sistemes emprats per països veïns, i fa una proposta de model integrador i d’avantguarda per a Catalunya. També inclou una descripció detallada dels tipus de senyals a utilitzar, les mides, continguts i colors de cadascuna d’elles, la ubicació de cada tipus de senyal, i els materials més adients per a la seva confecció i manteniment.
Per què és important aquest manual?
Gràcies al món excursionista, Catalunya compta amb uns 4.500 km de senders de Gran Recorregut homologats (GR) i una extensió també important d’itineraris de petit recorregut.
L’increment important de l’ús de camins amb finalitats de lleure i turisme genera noves necessitats a les que cal cercar resposta. Una senyalització desorganitzada pot arribar a crear una certa confusió en els usuaris i a contaminar el paisatge.
La senyalització de camins en xarxa és important perquè:
- Permet el desenvolupament de productes turístics vinculats al territori.
- És una eina que contribueix a la sensació de seguretat del vianant.
- Marca la traça per on ha de passar el flux de vianants, contribuint així a la sostenibilitat del territori i evitant la degradació del paisatge.
- Beneficia tant els visitants com els residents amb la ferma voluntat de servir a la societat.
El Manual de senyalització de camins per a la mobilitat no motoritzada es pot consultar en aquest enllaç: http://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/coneixement_i_planificacio/senyalitzacio/arxius/ManualSenyalitzacioCamins-MobilitatNoMotoritzada.pdf