RESCATS DE MUNTANYA

La Generalitat ja ha cobrat cinc dels set rescats de muntanya considerats imprudents des del 2015

Dels pendents, un està reclamat judicialment i l'altre es va anul·lar a l'estimar-se el recurs presentat per l'afectat
Rescats de muntanya
photo_camera Un rescat amb helicòpter a Meranges, a la Cerdanya / bombers.cat

El Govern ja ha cobrat cinc dels set rescats de muntanya considerats imprudents des del 2015. Ho han explicat a l'ACN fonts del departament d'Interior, que han detallat que dels casos en què s'ha imposat el cobrament, un segueix reclamat judicialment i l'altre es va anul·lar a l'estimar-se el recurs que hi va presentar l'afectat. Els que fins ara s'han pagat corresponen a un de Ribes de Freser de l'any 2014, que està xifrat en 419,49 euros i es va pagar el 2015; dos produïts en una zona perillosa de Montserrat el juliol de 2018 i que ascendeixen a 3.232,80; i dos més que van tenir lloc al refugi de Coma de Vaca, a Queralbs, el març de 2020, poc després que entrés en vigor l'Estat d'alarma. En aquest cas la xifra s’eleva a 2.736,34 euros.

Tot i que la Generalitat no cobra per gairebé cap dels serveis de rescat que es produeixen al medi natural, des de l'any 2009 existeix una normativa específica que regula una sèrie de supòsits objectius en què la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments pot exigir el pagament d'aquests operatius d'emergència. 

Aquests són quan la persona salvada no portava l’equipament adequat per a la pràctica de l’activitat que feia, quan l'estava desenvolupant en una zona perillosa expressament senyalitzada, o en casos de falsos avisos de rescat.

Rescat amb helicòpter a Meranges
Un rescat amb helicòpter a Meranges, a la Cerdanya / bombers.cat

El cost del rescat que ha de pagar la persona imprudent es determina en funció al nombre d’efectius i mitjans que intervinguin en la prestació del servei i al temps invertit. Així, els imports són de 41,80 euros per unitat i hora de bombers, de 54,25 euros per unitat i hora de vehicles i de 3.151,30 euros per unitat i hora d'helicòpters.

Segons dades d'Interior, el Govern ha cobrat cinc rescats considerats imprudents des de l'any 2015. Aquests corresponen, per una banda a un que va tenir lloc a Ribes de Freser l'any 2014, que està xifrat en 419,49 euros i que l'afectat hauria pagat l'any 2015. També dos produïts en una zona senyalitzada com a perillosa a Montserrat el juliol de 2018 i que ascendeixen a 1.792,63 i 1.440,17 euros. Per últim, dos més que es van dur a terme al refugi de Coma de Vaca, a Queralbs, quan els equips d'emergències van haver d'intervenir per ajudar dos excursionistes que no duien l’equipament adequat. Es dona la circumstància que aquest operatiu es va desenvolupar el mes de març de 2020, just després que el govern espanyol decretés l'Estat d'alarma per la covid-19 i la Generalitat activés el Pla d'emergència Procicat a tot Catalunya. En aquest episodi, els imports són de 1.303,02 i 1.433,32 euros.

Rescat Puig de la Canal del Cristall 2
Rescat al Puig de la Canal del Cristall / bombers.cat

Per altra banda, queda pendent un rescat de muntanya a un boletaire el juliol de 2018, que ascendeix a 4.983,01 euros i que està reclamat per la via judicial. 

Pel que fa al cobrament d'un operatiu per ajudar un ciclista a Llagostera (Gironès) l’any 2020, amb un cost de 6.420,20 euros, ha quedat anul·lat per estimació del recurs presentat per l'afectat.

Per últim, Interior ha detallat que també s'ha reclamat judicialment un rescat a una dona, en aquest cas en un riu, valorat en 9.866,51 euros.

L'any 2021 el Grup d'Actuacions Especials dels Bombers va dur a terme 1.956 intervencions en el medi natural. D'aquestes, la majoria corresponen a rescats de muntanya, en concret se'n van registrar 1.253. La resta són rescats o recerques en medi fluvial (96) i marítim (117), recerques de persones perdudes (479) i rescats en coves i pous (113). Entre els anys 2018 i 2021 el GRAE ha realitzat 4.803 rescats de muntanya. 

Les imprudències són "casos puntuals"

El cap dels GRAE, Oriol Vilalta, ha volgut deixar clar en declaracions a l'ACN que ells rescaten a totes les persones que ho necessiten i que la taxa "no pot crear la sensació que algú deixarà de ser atès". Ha detallat que aquesta només s'aplica quan es dona objectivament un dels tres supòsits que recull la normativa.

Vilalta ha aprofitat per recordar que les persones que van a la muntanya hi han d'anar ben preparades, han de respectar les zones perilloses i han d'haver planificat la seva activitat. Celebra però que, en general, la gent fa les coses ben fetes i són "casos puntuals" en els que no és així. "La realitat és que hi ha molts pocs casos en què acabi sent necessari aplicar la taxa", ha declarat. En la majoria de les situacions, l'accident que requereix el rescat és "inherent" a la pròpia activitat.

RESCATS BOMBERS GRAE
Un rescat dels GRAE / bombers.cat 

D'altra banda, el cap dels GRAE ha apuntat que es manté la tendència a un ús més intensiu del medi natural, una tendència que han notat des de la fi de l'estat d'alarma per la pandèmia de la covid-19 i que es tradueix en un increment del 20% de mitjana dels serveis. La tipologia més freqüent és l'atenció per una lesió que impedeix a la persona continuar caminant. "Rescats crítics en tenim però són menys", diu Vilalta.

Apunta també que darrerament observen que l'entrada al medi natural de nous elements, com les bicicletes elèctriques, permeten a les persones arribar a llocs a on no arribarien i això fa que hi hagi serveis vinculats a aquests aparells. Per exemple, fractures de clavícula o espatlla i insuficiències cardíaques.

comentaris