La fortuna dels tres espanyols més rics equival a la riquesa del 30% més pobre

Aquest tema no és del Pirineu però ens preocupa. La fortuna del fundador d’Inditex, Amancio Ortega; la seva filla, Sandra Ortega Mera i del president de Mercadona, Juan Roig (els tres espanyols més rics amb 78.800 milions de dòlars en total), equival a la riquesa del 30% més pobre del país, segons alerta Oxfam Intermon, que també alerta que les vuit persones més riques del planeta posseeixen la mateixa riquesa que la meitat més pobre del món.

foto_3165050
photo_camera Imatge de la roda de premsa en la qual s'han explicat les grans desigualtats que patim.

Així mateix, el 10% dels espanyols més rics concentren més riquesa (56,2% que la resta de la població). De fet, l’Estat segueix sent el segon país de la UE on més ha crescut la desigualtat des que va esclatar la crisi, tal sols darrere de Xipre i 20 vegades més que la mitjana europea. Intermon Oxfam ha donat a conèixer aquestes dades en l’informe ‘Una economia per al 99%, coincidint amb la celebració del Fòrum Econòmic de Davos aquesta setmana.

Intermon Oxfam adverteix com grans empreses i els més rics “segueixen utilitzant els paradisos fiscals per pagar el menys possible, potencien la devaluació salarial i utilitzen el seu poder per influir en les polítiques públiques, alimentant així la greu crisi de desigualtat”. Concretament a l’Estat, l’entitat avisa que es deixen d’ingressar uns 1.550 milions d’euros com a resultat de l’activitat canalitzada a través dels 15 paradisos fiscals més agressius del món. Es tracta, afegeix, d’una quantitat que equivaldria al 58% del dèficit que s’estima tindrà el fons de reserva de les pensions el 2017.

El director general de l’ONG, José María Vera, assegura que “és obscè que l’acumulació de riquesa estigui en mans de tan pocs mentre que al món, una de cada deu persones sobreviuen amb menys de dos dòlars al dia”. En aquest sentit, Vera assenyala que les dones s’emporten “la pitjor part”, ja que reben menys salaris, pateixen més discriminacions en l’àmbit laboral i assumeixen la major part del treball assistencial no remunerat.

“El model econòmic a Espanya té un doble problema: es genera una altra desigualtat de mercat sobretot per la fragilitat de l’ocupació i la caiguda salarial, mentre el sistema discal, insuficient i regressiu no garanteix la redistribució”, afegeix.

Segons Intermon Oxfam, entre 2008 i 2014, els salaris més baixos van caure un 28% mentre els més alts amb prou feines es van contreure. I al 2015 es va arribar a un nivell en què la remuneració de l'executiu amb el salari més elevat multiplicava per 96 la del treballador mitjà en les empreses de l'Ibex 35. Espanya és també un dels països europeus on el sistema fiscal aconsegueix reduir menys les desigualtats, el cinquè pitjor d'Europa, segons l’informe. Les famílies suporten el 84% de la recaptació enfront del 13% de les empreses.