04.12.2022 |
Viure als Pirineus

ENTREVISTA

Felip Benavent: “Les decisions que afecten el Pirineu s’haurien de prendre des del Pirineu”

El juliol passat el govern de Catalunya va aprovar el Pla de Salut de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran. Hem volgut parlar d'això, però també de les polítiques i actuacions del Departament de Salut a la nostra vegueria, amb Felip Benavent Viladegut, gerent de la regió sanitària.
Felip Benavent 1
Felip Benavent, gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, al seu despatx a Tremp / FS
Felip Benavent: “Les decisions que afecten el Pirineu s’haurien de prendre des del Pirineu”

El juliol passat el Govern va aprovar el Pla de Salut de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, que marca les línies estratègiques per als quatre anys vinents. Què en destacaríeu? 

Hi ha un Pla de Salut de Catalunya i uns plans de salut territorials i en aquest el que fem és posar en relleu aquelles iniciatives que són les més peculiars per al territori. Què tenim al Pirineu? Tenim gent gran, per tant, totes aquelles actuacions que vagin encaminades a la gent gran són per nosaltres actuacions prioritàries. La pandèmia ha demostrat que la col·laboració entre els serveis socials i els serveis sanitaris s’ha d’intensificar i reforçar l’atenció domiciliària. Una altra de les nostres peculiaritats és que som territori de frontera. Ens relacionem amb l’Aragó i amb França a través de la Vall d’Aran, també amb Andorra a través de l’Alt Urgell i amb el territori transfronterer de Cerdanya. Es tracta de posar d’acord sistemes de salut diferents i mirar de fer més eficients els recursos d’un i altre.

Totes aquelles actuacions que vagin encaminades a la gent gran són per nosaltres ( Departament de Salut) actuacions prioritàries.

La dispersió territorial de la població i l’impacte de la població estacional també són característiques de la nostra vegueria. Què proposa el Pla de Salut? 

Al Pirineu tenim una població molt atomitzada i dispersa. El repte és com fer arribar assistència sanitària a tothom i a tot arreu. En paral·lel, ens podem trobar que, en determinats llocs, aquesta població es pot duplicar o fins i tot multiplicar per cinc en qüestió d’hores, cap de setmana, dates concretes, períodes de vacances… Per tant, és important saber amb quina capacitat de resposta comptem, quina musculatura i quina capacitat d’adaptació tenim per fer front a aquestes puntes de demanda existent. El Pla de Salut en parla.

La manca de professionals de la salut que vulguin treballar i viure al Pirineu és un altre problema endèmic. Amb incentius econòmics n’hi ha prou per potenciar la captació i retenció de talent i de professionals? 

Aquest és el gran tema. A Catalunya tenim més metges que la mitjana europea, però aquí els metges fan coses que allà realitzen altres professionals, per tant, hem de canviar rols. Com a Pirineu no som prou habitants per autoabastir-nos i compensar aquells metges que s’estan jubilant massivament. Existeixen tres grups de professionals: un primer grup és el d’aquells que s’estimen el Pirineu i que aquí han trobat el seu projecte de vida. Aquest és el col·lectiu que hem de cuidar. Hi ha un segon grup que és el que diu ‘sí al Pirineu’, però només quatre o cinc anys i després fer carrera professional en un altre lloc. I, finalment, hi ha els ‘mercenaris’ que, a banda del cost econòmic, tenen un problema que és la seva implicació. Aquests últims només ens interessen per a cobrir mancances puntuals. Per tant, responent a la pregunta: no, no n’hi ha prou amb incentius econòmics. Hi ha una segona part que va més lligada al desenvolupament professional, al valor afegit i també a la il·lusió que comporta la feina de metge. En aquest aspecte ho tenim més complicat perquè aquí no hi ha hospitals per fer activitats punteres, però podem fer coses si som capaços d’organitzar els nostres centres en xarxa. Un altre element és el social, l’habitatge, les activitats culturals del territori… La coincidència de tots aquests aspectes farà possible que tinguem professionals sanitaris al Pirineu, no un simple complement econòmic.

Els metges 'mercenaris' només ens interessen per a cobrir mancances puntuals.

Avortar voluntàriament encara és avui un dret negat a les dones del Pirineu. S’ha avançat en l’avortament farmacològic, però no gens en el quirúrgic…  

Hem d’apropar al territori el màxim de serveis possible. En general hi ha una línia vermella i és que no tot es pot fer a tot arreu, necessitem un volum d’activitat mínim. El cas de l’avortament, però, és sobretot un problema de disponibilitat de professionals, al qual s’afegeix el tema de l’objecció de consciència per part d’alguns. Pocs professionals i, a més, bona part d’ells objectors, fa que tinguem molt poc marge de maniobra. La voluntat del Departament de Salut, però, és oferir la interrupció voluntària de l’embaràs en cada un dels centres sanitaris del Pirineu.

El cas de l'avortament al Pirineu és, sobretot, un problema de disponibilitat de professionals.

El CatSalut va demanar ara fa un any uns terrenys a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per a la construcció del nou hospital comarcal. Finalment, fa uns dies, el plenari va aprovar la seva cessió. En quin punt ens trobem ara mateix? 

Hem rebut l’oferiment dels terrenys per part de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, tal com havíem demanat fa un any, i ara estem verificant la documentació. L’oferiment no és res més que el primer pas per tal que els terrenys puguin acabar essent propietat de la Generalitat i a partir d’aquí es pugui construir el nou hospital.

Felip Benavent 2
Felip Benavent, gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, al seu despatx a Tremp / FS

Des de la Regió Sanitària ja es va advertir que el calendari era ‘extremadament ajustat’ i que qualsevol entrebanc en el procés de tramitació faria inviable l’opció de rebre Fons Next Generation. Estan en perill aquests fons? 

Sobre aquest aspecte el que he de dir és que la construcció del nou hospital comarcal de l’Alt Urgell és un tema que està prioritzat pel Departament de Salut. Confio que en les setmanes que venen, des del Departament de Salut s’anunciarà aquesta construcció. És, per tant, una obra que té assegurada la seva execució. Com ho farem? Com ho finançarem? De quina manera? Amb quin calendari? En les setmanes vinents se’n donaran més detalls.

La construcció del nou hospital comarcal de l’Alt Urgell és un tema que està prioritzat pel Departament de Salut.

Així no cal patir pel finançament de l’obra? 

Les actuacions prioritzades per la Generalitat tindran les corresponents fonts de finançament al darrere.

Terrenys, finançament i pla funcional són els tres requisits per construir un nou hospital. El Pla funcional ja està redactat? 

El pla funcional està pràcticament enllestit, s’ha acordat quin ha de ser el contingut de l’hospital i ara ens trobem en la fase de translació a metres quadrats, és a dir, a la superfície per tal d’estar en condicions d’elaborar el projecte.

El pla funcional preveu incrementar els serveis i les millores assistencials? 

De tot això en parlarem en el moment que fem l’anunci de la construcció. Prefereixo no avançar res, tot s’explicarà en el seu moment.

Existeix una demanda de les institucions i de la ciutadania de l’Alt Urgell en el sentit que l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell esdevingui l’hospital de referència d’aquesta àrea. Això es contempla? 

Com a hospital de referència no, però sí com a centre col·laborador en tot allò que puguem establir aliances. De fet, avui ja es fa, hi ha pacients d’aquí que són atesos a Andorra. Actualment, estem col·laborant en diàlisi, radiologia i en altres camps.

Felip Benavent 3
Felip Benavent, gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, al seu despatx a Tremp / FS

Com a hospital de referència no? Per quina raó? 

Estem oberts a estrènyer la col·laboració, però una cosa diferent és utilitzar l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell com a base per interaccionar amb la resta de la xarxa d’hospitals de Catalunya, aquest és el punt més dificultós. Hem de pensar que són dos sistemes sanitaris diferents, dos països diferents i dos maneres de finançar i de funcionar diferents. Tot el que sigui vincular fluxos de pacients i poder donar resposta clínica, endavant. Però les responsabilitats respecte del funcionament com a hospital de referència caldria valorar-ho molt bé abans de prendre aquesta decisió.

L’Hospital Nostra Senyora de Meritxell no serà el de referència de l'Alt Urgell, però col·laborarem en tot allò que puguem establir aliances.

La realitat és que avui es deriva a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, a 100 km, per a sotmetre’s a qualsevol prova, amb el que això comporta per a les famílies… 

Bé, això és el que hem de millorar amb més col·laboració.

Oliana tindrà un nou CAP  i Esterri d'Àneu un nou consultori avançat

Quines inversions en equipaments sanitaris té previstes el Departament de Salut al Pirineu per als pròxims anys? 

En atenció primària s’ha construït el CAP de la Seu d’Urgell, que es trobava en una situació molt precària. Ens estem plantejant de fer canvis a Oliana, perquè s’ha quedat petit i hem de veure com el podem fer créixer amb una inversió per als pròxims anys. També ens interessa reforçar el consultori d’Esterri d’Àneu, perquè aglutina serveis de tota la zona nord del Pallars sobirà i hem de contemplar un terreny adequat per construir-hi un edifici nou per a un CAP o consultori avançat. A Tuixent també haurem d’actuar per a modernitzar i posar al dia el consultori mèdic. Pel que fa a hospitalària, tenim el nou Hospital Comarcal de l’Alt Urgell, i més endavant haurem d’actuar en els equipaments hospitalaris més vells, com ara Vielha i Tremp.

Quina valoració en feu del desplegament del Departament de Salut al Pirineu? 

Hauríem de ser capaços de tenir una certa estructura en salut pública, la pandèmia va posar especialment de manifest aquesta necessitat. Per altra banda, hem d’intentar que les decisions que afecten el Pirineu es prenguin majoritàriament des del Pirineu, - ni a Lleida, ni a Barcelona, ni a Manresa - això vol dir que hi hagi una estructura de gestió prou potent i amb capacitat per a prendre aquestes decisions. Treballem per enfortir les entitats que hi ha en el territori, perquè tinguin més capacitat de decisió, amb uns equips tècnics més compactats i es produeixi una col·laboració més intensa.



 

Felip Benavent: “Les decisions que afecten el Pirineu s’haurien de prendre des del Pirineu”
Comentarios