Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO) celebrèc ager, per prumèr viatge en Barcelona, era clauson deth sòn cors academic, un acte que metec punt finau ath procès de dubertura dera naua delegacion dera institucion ena capitau catalana. Era ceremònia, presidida per Jèp de Montoya, convertic er espaci deth carrèr deth Carme —ena libreria der Institut d’Estudis Catalans (IEC)— en un punt de trobada institucionau e culturau de referéncia.
Era session comencèc damb es paraules de benvenguda e eth discors institucionau de clausura deth cors, prononciat peth president Jèp de Montoya e Parra. En sòn parlament, Montoya destaquèc eth creishement dera Acadèmia pendent eth darrèr an, eth progrès normatiu e lexicografic der aranés e eth valor estrategic que represente era naua sedença de Barcelona entà reforçar era preséncia publica dera lengua occitana. Montoya soslinhèc que «trabalhm ena bona direccion pr’amor que cada pas entà deuant, per petit que semble, hè mès hòrt un país».
Tot seguit, er expresident Jusèp Loís Sans Socasau presentèc era Memòria deth cors 2025, sintetizant es projèctes mès relevants der an: des dera recèrca en microtoponimia de diuèrsi municipis dera Val d’Aran enquia era digitalizacion deth hons dera Escolo deras Pireneos, atau coma era continuacion deth projècte de memòria orau e era evolucion des utís electronics coma eth Diccionari der Occitan Aranés en linha.
Era programacion contunhèc damb era conferéncia de Joan Calsapeu sus era figura de Mossen Condó, que aportèc ua lectura istorica e literària renauida d’un autor clau entara tradicion occitana. A compdar d’aqueri contenguts, s'higèc eth nau miei Eth Jornalet, a cargue deth sòn director Zep Armentano e deth director editoriau Ferriol Massip, que expliquèren eth projècte, es objectius e eth sòn ròtle en ecosistèma informatiu occitanocatalan.
Era jornada compdèc tanben damb era actuacion dera soprano Olga Miracle, damb dues cançons que meteren un accent simbolic a un acte pensat entà celebrar eth camin hèt e projectar es rèptes futurs.
Segontes Montoya, «celebrar era clauson en Barcelona ei mès qu’un gèst simbolic: ei era confirmacion que er occitan ei ua lengua plenament integrada en país e que era Acadèmia a de poder trabalhar des d’on se prenen es principaus decisions culturaus». Eth president remerquèc que era naua sedença permet ara institucion «èster mès a pròp des institucions nacionaus, deth teishit culturau e deth conjunt dera ciutadania catalana».
Aguest acte ei part d’un procès unitari de dubertura que comencèc en octobre damb era inauguracion institucionau dera naua sedença —que includic es conferéncies des academics Patrici Pojada e Ramon Sistac— e que contunhèc londeman damb era prumèra session plenària dera Acadèmia celebrada en Barcelona. Aguestes hites, amassades damb era clauson deth cors, corregissen un deficit istoric: enquia aué, er IEA-AALO ère era unica acadèmia de lengua de Catalonha sense preséncia establa ena capitau.
Era naua delegacion represente un pas estrategic entà facilitar era normalizacion sociau dera lengua occitana en Catalonha. Al delà d’atier consultes e tramitacions academiques, era sedença permet programar actes publics, conferéncies e presentacions, en tot auer portes entà naues oportunitats de collaboracion entre era Acadèmia, eth mon universitari e eth conjunt dera societat catalana. Eth centre actuarà tanben coma punt de trobada entà cercaires, entitats e professionaus interessadi ena lengua e ena cultura occitanes.
