Els pirinencs, Jeannine Abella i Jordi Fàbrega (Junts), Pepe Vidal (ERC) i Neus Comes (PSC) han aconseguit l'acta de diputat al Parlament de Catalunya en aquestes eleccions de diumenge.
L'alcaldessa d'Isona i Conca Dellà que encapçalava la candidatura de Junts + Puigdemont per Catalunya a la circumscripció electoral de Lleida ha obtingut uns magnífics resultats i s'ha imposat a la vegueria de l'Alt Pirineu. Jordi Fàbrega, exalcalde de la Seu d'Urgell, anava de número quatre a la llista de Junts i ha aconseguit revalidar l'acta de diputat. L'alcalde de Llavorsí, Pepe Vidal, que ocupava la segona plaça de la candidatura d'ERC per la circumscripció electoral de Lleida, entrarà per primera vegada a la cambra legislativa catalana. Per la seva banda, Neus Comes, regidora d'Endavant per Sort, vinculada al PSC, i candidata número quatre a la llista per Lleida que encapçalava Òscar Ordeig, ha esdevingut diputada electa en els últims moments del recompte.
Les valoracions dels partits
La cap de llista de Junts + Puigdemont per Catalunya a la circumscripció de Lleida, Jeannine Abella, ha assegurat que estan "molt i molt contents" dels 5 diputats obtinguts en aquestes eleccions al Parlament. "Ens mantenim com a primera força i hem guanyat 5.600 vots respecte al 2021", ha celebrat Abella. "Estenem la mà a la resta de diputats que comparteixen el nostre model democràtic per fer xarxa al Parlament per defensar els interessos del territori", ha afegit. D'altra banda, alegria a la seu del PSC, on el seu cap de llista, Òscar Ordeig, ha assegurat que els 4 diputats aconseguits "seran clau perquè Salvador Illa pugui ser president". L'altra cara de la moneda s'ha viscut a la seu d'ERC, on Marta Vilalta, ha assumit els "mals resultats".
Els membres de la candidatura de Junts + Puigdemont a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran s'han mostrat satisfets dels cinc diputats obtinguts, el mateix nombre que en les eleccions del 2021. Aquesta vegada, però, la formació ha guanyat uns 5.600 vots, imposant-se en la immensa majoria dels municipis de la demarcació.
"Ens erigim en primera força a Lleida, Pirineu i l'Aran i tal com vam dir en campanya, mantenim el compromís de liderar la defensa dels interessos de tots els lleidatans ens hagin votat o no", ha indicat Abella.
D'aquesta manera i com a força guanyadora, la cap de llista ha estès la mà a "13 dels 15" diputats de la demarcació que comparteixen "el nostre model democràtic" per defensar els interessos de Lleida, l'Alt Pirineu i Aran al Parlament. "Aquesta és l'única manera que puguem avançar en les nostres reivindicacions perquè la nostra demarcació sigui un territori millor".
Resultat "clau" per fer Illa president
Representats i afiliats del PSC han seguit la jornada electoral a l'exterior de la seu de la formació, enmig d'un ambient festiu de Festa Major. L'alegria, però, ha arribat cap a dos quarts d'onze de la nit quan la formació ha aconseguit un quart diputat, ja amb l'escrutini força avançat.
El cap de llista del PSC a Lleida, Òscar Ordeig, ha explicat que el partit no obtenia 4 diputats a la demarcació des del 2003, i ha assegurat que aquests diputats "seran clau perquè Salvador Illa pugui ser president".
D'altra banda, ha lamentat que la demarcació sumi un nou diputat d'extrema dreta amb la irrupció d'Aliança Catalana, a banda de l'escó que es manté de Vox. "Ens interpel·la a fer bona política i fer que a Lleida la gent es senti escoltada i trobi un govern proper i evitem al demagògia", ha indicat.
Vilalta: "Hem fet uns mals resultats"
ERC, que cau de segona a tercera força amb dos diputats menys, ha assumit els "els mals resultats" obtinguts. "No són els que hauríem desitjats, pels quals hem treballat i que creiem que probablement són injustos, però assumim el missatge que ens ha fet l'electorat", ha explicat la cap de llista dels republicans a Lleida, Marta Vilalta.
Vilalta ha afegit que el resultat és un "vot de càstig" i que els ha passat factura "el desgast d'assumir moltes responsabilitats del país". Malgrat tot, ha dit que continuaran treballant en el projecte republicà.
També ha criticat un "cert retorn al bipartidisme" i el "gir a la dreta" amb el reforç de l'extrema dreta a la demarcació.
