"Si no tenim bones carreteres, com ha de venir la gent?" aquesta és una pregunta que es fan no sols els polítics sinó molts veïns de les comarques de muntanya. La millora dels accessos als nuclis habitats de les comarques del Pirineu és una reivindicació històrica que cada legislatura apareix als programes electorals de les diferents formacions i un cop passades les eleccions segueix apareixent cada cop que un representant del Govern visita el territori. Els veïns asseguren que si no tenen bones carreteres ''la gent que hi ha marxa".
Un punt d'inflexió en la reivindicació va ser l'esllavissada a la LV-9124, al Castell de Mur (Pallars Jussà), amb el resultat de dos persones mortes. La fatalitat va fer que fossin els pares de l'alcalde de Sant Esteve de la Sarga, també al Pallars Jussà. Des de diferents Consells Comarcals com el del Sobirà, el del Jussà o de l'Alta Ribagorça van alçar la veu i van demanar traspassar la titularitat de les vies municipals a organismes supramunicipals com la Diputació o la Generalitat.
L'alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra (ERC), molt molest per l'estat de les carreteres del seu municipi, que casualment porten a un dels indrets més concorreguts de Catalunya, el Congost de Mont-rebei, va crear la iniciativa 'Campanades de mort'. Els municipis que volguessin denunciar l'estat de les seves carreteres havien de fer repicar les campanes de l'església del poble per fer-se sentir
Al municipi de Sant Esteve de la Sarga hi ha 40 quilòmetres de carreteres que uneixen un total de 9 pobles. Navarra explica que el pressupost de l'Ajuntament és de 200.000 euros i que reparar 1 quilòmetre de carretera pot arribar a costar uns 40.000 euros. Aquest és el cas de molts petits municipis del país.
Navarra diu que la iniciativa va ser molt ben acollida i que molts pobles d'arreu de Catalunya la van secundar. Un d'aquests pobles va ser Baro, al Pallars Sobirà. Baro pertany al municipi de Soriguera on també, durant aquesta legislatura, s'han fet visibles per la seva lluita per exigir unes carreteres dignes al municipi. Un grup de veïns, cansats que les administracions no els escoltin, van decidir fer una jornada de voluntariat i tapar els forats de la carretera ells mateixos.
Sense deixar el Pallars Sobirà, trobem el nucli de Baiasca, on un esfondrament a la carretera va deixar el poble incomunicat durant unes setmanes. Els nens havien de fer un tram caminant per poder arribar a un vehicle perquè els portés a l'escola a Llavorsí. Amb un pas provisional, i passant sota la seva responsabilitat, van estar més de sis mesos, quan finalment es va fer un pas alternatiu, solucionant el tema de les esllavissades. Reparat aquest tram, la resta de la via segueix en un estat bastant precari, sense asfaltar i plena de forats.
Altres pobles del Sobirà com Mencui reclamen que se'ls asfalti la carretera. Consideren que la supervivència d'un poble passa per poder-hi arribar amb condicions.
Tots els Consells Comarcals de l'Alt Pirineu han redactat aquesta legislatura un document conjunt en el qual reclamen al Govern més inversió per accessos i saber del finançament que disposen per un termini concret. Els responsables polítics diuen que amb el que els dona el Govern solament poden "tapar forats".
Des del Govern, el director de polítiques de muntanya, Albert Alins, es mostra conscient d'aquesta problemàtica i corrobora el "compromís ferm" en continuar les línies de subvencions existents i si es poden incrementar, s'augmentarà la seva dotació. Alins diu que l'ajut per accessos a nuclis és una "línia estratègica i fonamental" donat que la titularitat és municipal i els Ajuntaments petits no tenen possibilitats de fer manteniment de carreteres. Per Alins el tema de les carreteres és important per la comunicació però també en l'àmbit social, econòmic, turístic, educatiu i sanitari.
(Imatge del poble de Taús, al municipi de les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell/Albert Lijarcio)
Reivindiquen una nova connexió viària entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà
A l'Alt Urgell, una de les reivindicacions històriques en l'àmbit de la millora de les comunicacions té a veure amb la carretera que uneix els nuclis de Noves de Segre i els Castells, tots dos pertanyents al municipi de les Valls d'Aguilar. La Diputació de Lleida acaba de començar les obres d'un tram de poc més de 2,5 quilòmetres que encara estava sense asfaltar i que arriba fins a Taús. L'execució d'aquests treballs, que compten amb un pressupost de gairebé 840.000 euros, ha estat molt ben rebut pels veïns, segons ha dit l'alcalde pedani del poble, Salvador Bigordà, que confia que en els pròxims tres anys es pugui completar l'actuació en aquesta via fins a arribar al darrer nucli de la comarca.
Bigordà veu "molt important" que es pugui abordar el condicionament total de la carretera, ja que aquesta continua per la comarca del Pallars Sobirà fins a arribar a Gerri de la Sal. Mentre que pràcticament el total de la via de la banda de l'Alt Urgell depèn de la Diputació, la titularitat de la resta és municipal, de Baix Pallars. L'alcalde pedani de Taús considera que la intervenció beneficiaria no només a les persones que hi viuen durant tot l'any, sinó que seria positiva de cara al turisme. De fet, a la zona hi ha diversos establiments de turisme rural, els quals guanyarien una potencial afluència de visitants tant d'una comarca com de l'altra, ja que actualment l'únic pas que les comunica és el de l'N-260, a través del port del Cantó.
D'altra banda, una de les millores pendents i reclamades des de fa anys que, segons es va anunciar en els darrers mesos, ha de començar a executar-se aquest 2019 és la millora de la carretera C-462, que discorre per la vall de la Vansa i Tuixent. Mentrestant, la via que dona accés al poble de Torà de Tost, a Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), va estar tancada gairebé tres mesos el 2018 per un despreniment de roques que va afectar-ne un dels seus trams. En aquest cas, l'actuació va comportar una inversió de 75.000 euros, dels quals 40.000 els va aportar la Diputació de Lleida i la resta el consistori del municipi alt urgellenc.
