MICOLOGIA

Els bolets dels boscos més alts del Pirineu es poden veure més afectats pel canvi climàtic

Una recerca del CTFC, la UdL i el CREAF anticipa els efectes de l'escalfament sobre la producció a Catalunya
Mocosa
photo_camera Una mocosa, coneguda també com a llanega negra / Sergio de Miguel / CTFC

La producció de bolets als boscos del Pirineu situats a més altitud pot ser la més afectada pel canvi climàtic, segons afirma una recerca del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). L'estudi, elaborat a partir de registres meteorològics històrics, diferents escenaris de canvi climàtic del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i models predictius de productivitat basats en intel·ligència artificial, conclou que la producció de bolets ha patit des del 1976 una davallada moderada i preveu que la tendència s'accentuarà més o menys fins a l'any 2100, en funció de la magnitud de l'escalfament global.

Els investigadors s'han centrat en la productivitat dels bolets micorízics (com ara el rovelló, el cep i el rossinyol) i sapròfits (l'apagallums, el xampinyó i la múrgola) a les zones forestals mediterrànies sota diferents escenaris de canvi climàtic. Els resultats assenyalen que els boscos subalpins i montans de pi roig i pi negre del Pirineu serien els més afectats. En el pitjor escenari, la productivitat total de bolets pot caure prop de 60 quilos per hectàrea l'any 2100 en aquests ecosistemes, mentre que a la resta del territori català es mantindria més estable.

edf
Una mocosa, coneguda també com a llanega negra / Sergio de Miguel / CTFC

De fet, mentre que per a les espècies micoríziques esperen una disminució de la productivitat de manera general als boscos pirinencs, les espècies sapròfites veurien com la seua productivitat augmenta significativament com més acusats es mostren els efectes del canvi climàtic als boscos més típicament mediterrànies del territori, a les regions supra i meso mediterrànies a elevacions mitjanes. Els models de productivitat fúngica total i micorízica han mostrat una major importància de la precipitació entre agost i octubre i la temperatura màxima mitjana entre agost i octubre. D'altra banda, el model de productivitat dels fongs sapròfits va donar més importància a la precipitació d'octubre, seguida de les pluges a l'agost, setembre i novembre.

"Aquest és el primer estudi del qual tenim coneixement per avaluar els canvis històrics i futurs espacialment explícits en la productivitat dels bolets en ecosistemes naturals, mitjançant models predictius", explica l'autor principal de l'article i investigador a la Universitat de Lleida, Albert Morera. Fins ara, només s'havien estudiat a una escala molt local i sense tenir en compte un ampli gradient bioclimàtic en una gran regió. "Hem utilitzat el conjunt de dades de seguiment de la productivitat fúngica espacial-temporal més gran dels boscos mediterranis, resultat d'un mostreig coherent i una identificació taxonòmica dins de més d'un centenar de parcel·les de mostreig permanents controlades durant més de vint anys", assenyala.

El director de la investigació i professor de la UdL Sergio de Miguel subratlla que la recerca "destaca la complexitat dels impactes del canvi climàtic a escala regional sobre els ecosistemes forestals en general, i sobre els fongs en particular, amb efectes diferents, de vegades oposats, en funció de les condicions climàtiques passades i futures, així com depenent de les diferències en els requeriments ecològics dels diferents tipus de boscos i fongs".

Les conclusions de la recerca, publicada a la revista científica 'Agricultural and Forest Meteorology', destaquen la necessitat d'anticipar els possibles impactes del canvi global en la dinàmica dels fongs, un element clau del funcionament dels ecosistemes forestals, i de desplegar polítiques de gestió orientades a mantenir el paper important de la productivitat dels fongs en la prestació de múltiples serveis ecosistèmics , incloent tant la mitigació com l'adaptació al canvi climàtic.