Els alcaldes de l'Alt Urgell han rebut amb "entusiasme" la idea de fer arribar el tren a la comarca i a Andorra i connectar aquesta línia amb l'actual R-3, que uneix la Cerdanya i Barcelona. Així, estan a l'expectativa de veure quina és la viabilitat del projecte i els resultats de l'estudi encarregat pel Govern, a través de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Des de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura els han explicat la seva proposta aquest divendres en el marc del consell d'alcaldes, la qual passa, entre d'altres, per canviar a ample internacional el tram de via actual que va de la Tor de Querol (Alta Cerdanya) a Alp (Cerdanya). L'objectiu és facilitar la connexió amb França en aquest punt, com a nexe d'unió dels diversos ramals.
El president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Martí Riera, creu que la proposta per fer arribar el tren a la comarca és "fantàstica" i destaca la receptivitat que hi ha a l'administració per aquest projecte. En aquest sentit, ha volgut deixar clar que les possibilitats per dur-ho a terme depenen "en bona mesura" dels interessos d'Andorra i ha afegit que cal veure-ho des del punt de vista de la "transformació de la mobilitat" en el futur i en com s'ha de "repensar el transport a tota Catalunya".
Per la seva banda, el president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, Pau Noy, ha posat en valor l'aposta del Govern per analitzar la viabilitat de quatre noves xarxes de tren a Catalunya on, a més de la del Pirineu, hi hauria la de les Terres de l'Ebre, el Bages i la Costa Brava. En aquest sentit, ha detallat que la proposta de la seva entitat és prolongar l'actual R-3 a Alp, passant per la vall del Segre i fins arribar a la Seu d'Urgell. També ha dit que a la zona del Pont de Bar (Alt Urgell) caldria fer un túnel i que la idea és construir estacions a Bellver de Cerdanya i Montellà i Martinet (Cerdanya).
Noy ha situat el potencial de la nova línia en 7.500 passatgers de mitjana al dia i ha explicat que seria "fàcil d'assolir" que el recorregut es cobrís amb més d'una vintena de trens diaris. Pel que fa al temps de viatge, assegura que amb la proposta de la seva entitat rondaria les dues hores i vint minuts, als quals s'hi sumarien catorze més per arribar a Andorra. A més, ha assenyalat que el projecte hauria de preveure, per un futur, la possibilitat de desdoblar la via, que seria mixta per passatgers i mercaderies.
El president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura vincula l'aposta per aquest mitjà de transport amb la necessitat d'introduir canvis en l'actual model de mobilitat, tenint en compte els beneficis que presenta el tren des del punt de vista de "consum energètic, emissions i integració social". Pel que fa a les inversions per fer possible el projecte, que tindria un cost de prop de 700 milions d'euros, creu que seria "fàcil" obtenir finançament de fons de cooperació transnacional i dels Next Generation i que, per tant, caldria "aportar poc de fons propis".
