Els ajuntaments afectats pels convenis de l’energia hidroelèctrica estudien una revisió de les condicions

Els senadors Sara Bailac i Miquel Caminal treballen amb els caps de llista d’Esquerra Republicana dels ajuntaments afectats pels convenis de l’energia hidroelèctrica.
Sallente
photo_camera Sallent.

Molts dels ajuntaments de l’Alt Pirineu i Aran es troben amb la situació de revisió dels convenis amb les empreses gestores de les centrals hidroelèctriques i altres infraestructures hidràuliques.

La majoria  d’aquests convenis es van signar fa molts anys, en l’inici de la creació de les centrals, on el consum elèctric no era tan alt com l’actual i amb conseqüència, no generava els beneficis eren menors. Uns beneficis que acostumen a emportar-se grans empreses privades i que el territori que les produeix no es veu justament recompensat.

És per això que aquest passat divendres al vespre des de les seccions regionals d’Esquerra Republicana de l’Alt Pirineu i Aran es va organitzar una reunió telemàtica, liderada pels representants del partit al “Senado” i al “Congreso”, els senadors Sara Bailac i Miquel Caminal i els Diputats del Congreso Inés Granollers, Xavier Eritja i Joan Capdevila. A la reunió es va analitzar la situació actual de les concessions hidràuliques i es va acordar fer un front comú amb alcaldes/ses i portaveus de grups municipals dels municipis amb centrals hidroelèctriques, per tal de presentar diverses mocions al respecte en els diferents espais que ocupen.

En aquesta reunió també hi van trobar alcaldes i caps de llista d’Esquerra Republicana als ajuntaments afectats. Així com els càrrecs interns d’esquerra al territori i els  presidents regionals, Josep Castells i Miquel Serra.

Els representants dels ajuntaments van fer palesa la singularitat de cada  realitat municipal, així com la seva opinió en vers com s’ha de tractar el cas i com projectar el futur de la gestió d’aquestes centrals.

Després d’analitzar diversos plantejaments de gestió: municipalitzacions, empreses públiques o concessions publico-privades, s’acorda demanar una revisió dels convenis de tots els ajuntaments afectats i lluitar pel màxim retorn del benefici al territori, sigui quina sigui la realitat de cada ajuntament.

Queda palès que el territori ha de recuperar la veu sobre la gestió i ha d’aconseguir un retorn del benefici que generen els seus rius. No pot ser que grans empreses i gestores públiques prenguin decisions des d’espais inaccessibles i moltes vegades opacs i d’espatlles al territori.