CAÇA

Els Agents Rurals van fer durant la setmana passada 135 inspeccions i 7 denúncies de caça a tot Catalunya

El cos mediambiental de la Generalitat recorda que cal disposar de l'assegurança obligatòria i respectar sempre les distàncies i zones de seguretat.
Agents Rurals caça
photo_camera Un vehicle dels Agents Rurals durant una inspecció de caça / Agents Rurals

Durant la setmana passada, el cos d'Agents Rurals va realitzar 135 inspeccions i 7 denúncies de caça a tot Catalunya. El cos mediambiental de la Generalitat recorda que cal disposar de l'assegurança obligatòria i respectar sempre les distàncies i zones de seguretat.

Quan es pot caçar

El Departament publica anualment una norma en la qual es fixen els períodes hàbils de caça a tot el territori de Catalunya i les vedes especials que s'estableixen per a cada temporada. Les vedes són els períodes en què està prohibida la caça.

Aquesta norma indica les espècies que poden ser objecte de caça i aquelles que, per les seves especials condicions i estat de població, són considerades temporalment vedades.

Àrees de caça

Les àrees de caça són terrenys sotmesos a règim cinegètic especial definit en la Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça, en què la caça és reglamentada i hi ha un responsable dels aprofitaments. Són majoritàriament de titularitat privada, i s'hi estableix un conveni de cessió de l'aprofitament cinegètic entre el propietari dels terrenys i el titular de l'aprofitament. És el titular de l'aprofitament qui té el dret d'autoritzar la caça.

També té la responsabilitat de la gestió i dels danys que puguin originar les espècies de caça.

Plans tècnics de gestió cinegètica

Els plans tècnics de gestió cinegètica són els instruments de planificació cinegètica amb la finalitat d'aconseguir un ús sostenible de les espècies de caça, compatible amb la conservació dels ecosistemes i de les espècies amenaçades. Aquests plans substitueixen els antics plans d'aprofitament cinegètic (PAC).

Segons el tipus d'àrees podem trobar:

Àrea privada de caça

Per crear una àrea privada de caça s'ha de presentar la sol·licitud als Serveis Territorials del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que seran els encarregats de declarar-la.

Els terrenys per a la creació d'una àrea privada de caça poden ser d'un propietari o de diversos propietaris que s'hagin associat voluntàriament als quals s'hagi cedit els drets cinegètics. Les condicions que cal complir són:

- Superfície superior a 250 ha per a les àrees de caça menor si els terrenys són d'un sol propietari i de 500 ha per a diversos propietaris.
- Superfície de 500 o 1.000 ha per a les àrees de caça major si són d'un propietari o de més propietaris respectivament.
- Menor superfície si es tracta d'un terreny tancat.
- Superfície de 20 ha per a les àrees de caça menor de pèl (només conill i llebre).
- Els terrenys hauran de ser senyalitzats de manera clarament visible, d'acord amb la normativa establerta en la Resolució de la Direcció General del Medi Rural, de 31 de gener de 1986, sobre normes per a la senyalització dels terrenys sotmesos a règim especial de caça, pesca continental, terrenys amb tòfones, camins ramaders i espais natural, senyals C-01 i C-31.

A Catalunya hi ha 1.368 àrees privades de caça, amb una superfície aproximada de 2.564.636 ha. Cada àrea privada de caça ha de renovar anualment la seva matrícula i fer l'ingrés de la taxa corresponent. Aquesta taxa es calcula en funció de la seva categoria, d'acord amb el tipus de caça que es practica i de la superfície d'aquesta.

Àrea privada de caça amb reglamentació especial

Les reglamentacions especials estan regulades per la Llei 1/1970, de caça, i el seu Reglament, pels articles 23.1 i 25.2 respectivament, i pel Decret 165/1998, de 8 de juliol, sobre àrees de caça amb reglamentació especial.

L'àrea de caça amb reglamentació especial és aquella en la qual es permet la repoblació i la caça intensiva amb exemplars procedents d'alliberament. No poden estar mai situades, ni totalment ni parcial, en espais naturals de protecció especial ni en espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN).

Tota àrea privada de caça amb reglamentació especial disposa d'una zona de caça intensiva, on és permesa la caça de determinades espècies (faisà, perdiu roja, conill, llebre, colom roquer, guatlla), durant tot l'any, amb excepció del període de reproducció i criança dels ocells autòctons. Ha de disposar d'una zona de refugi de fauna (del 30% de la superfície de l'àrea) on sigui prohibida la caça durant tot l'any.

La zona destinada a caça intensiva ha de tenir una superfície mínima de 175 ha. i fins a una superfície màxima de 300 ha. La resta de la zona de l'àrea de caça és susceptible d'aprofitament cinegètic d'acord amb el règim general establert en la resolució anual de vedes.

Per obtenir l'autorització d'una àrea de caça amb reglamentació específica, s'ha de justificar la tinença de guardes suficient per garantir l'aprofitament ordenat de la caça.

Àrea local de caça

Els terrenys per a la creació d'una àrea local de caça són majoritàriament de propietat pública (forests catalogades d'utilitat pública), però també es poden beneficiar de l'aportació de terrenys de particulars.

El titular de l'àrea és l'ajuntament amb més superfície aportada a l'àrea local de caça, el qual mitjançant subhasta adjudicarà l'aprofitament de la caça. Els beneficis de la caça (subhasta) es reparteixen de manera proporcional a la superfície de terreny aportada entre l'ajuntament o ajuntaments titulars de l'aprofitament i els propietaris de finques privades que en formin part. Per constituir una àrea local de caça és necessària una superfície mínima de 500 ha. per a la caça menor i de 1.000 ha. per a la caça major.

Existeixen 8 àrees locals declarades amb una superfície total de 24.729 ha.

On no espot caçar

Refugis de caça i de fauna salvatge

Els refugis de caça són definits a la Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça; els refugis de fauna salvatge ho són a la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, modificada per la Llei 18/1998, de 28 de desembre. Ambdós són àrees limitades per a la protecció de la fauna. Els refugis són declarats per ordre del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, a instància de la persona propietària dels terrenys i amb l'informe previ del Consell de Caça de Catalunya. En els refugis és prohibit qualsevol tipus d'activitat cinegètica, la captura d'animals o la introducció d'espècies que no siguin autòctones. Però, si existeixen raons científiques que aconsellin la captura o reducció de la població de determinades espècies, la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat pot autoritzar excepcionalment caceres específiques.

Actualment, hi ha declarats a Catalunya 84 refugis de fauna salvatge que suposen una superfície total de 10.967 hectàrees.

Caça menor sostenible

Una adequada gestió de la caça menor assegura el nivell inferior de la piràmide tròfica i manté la població d’animals depredadors. Molts d’aquests poden ser abundants com les guineus o els còrvids però molts altres tenen greus problemes de conservació, com l’àliga cuabarrada. La interrelació entre tots els components d’un ecosistema determina que les variacions d’abundància d’una determinada espècie de caça menor influeixi en la dinàmica poblacional de les espècies ubicades en un estrat tròfic superior.