El nou espai, que s'ubicarà a ca l'Armenter, un edifici gòtic situat al cor del carrer dels Canonges de la Seu d'Urgell, ocupa provisionalment l’actual edifici de la Casa dels Parcs dels Pirineus, a l'Avinguda Valls d'Andorra, unes instal·lacions que estaran operatives en les pròximes setmanes i que en aquesta primera etapa inicial tindrà entre 5 o 6 treballadors.
El conseller Òscar Ordeig ha dit que amb la creació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries al Pirineu es corregeix una "anomalia històrica" i ha insistit en què la nova seu de l'IRTA "és un projecte pirinenc, no és un projecte de la Seu d'Urgell" i per això ha demanat que es tingui una "mirada àmplia".
Des del nou centre de l'IRTA, el Govern vol reforçar la connexió entre la recerca i l’ecosistema pirinenc i desplegar actuacions alineades amb una agenda compartida amb el territori. La seva activitat se centrarà especialment a reforçar les cadenes de valor agroalimentàries i de la bioeconomia agroforestal. També té la voluntat d’acompanyar el sector en processos d’innovació, digitalització i adaptació al canvi climàtic, així com de generar oportunitats reals perquè la gent jove pugui viure i treballar al Pirineu. Tot plegat, amb una mirada clarament aplicada i transversal: des de la gestió sostenible de pastures i boscos fins a la valorització de productes locals; la millora del benestar animal; la introducció de nous conreus adaptats a les noves condicions climàtiques, o l’impuls de l’economia circular.
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha destacat que “la inauguració del centre de l’IRTA al Pirineu és una fita històrica per a la ciutat i per al conjunt de l’Alt Pirineu. Per primera vegada, el nostre territori forma part de la xarxa de recerca agroalimentària del país, amb un equipament pensat des del territori i per al territori”. Barrera ha iniciat la seva intervenció amb una contundent afirmació: "Durant massa temps el Pirineu ha estat vist com un territori perifèric, bellíssim i estratègic, però oblidat quan es repartien recursos, centres de decisió i de coneixement. Avui podem corregir aquesta anomalia històrica", ha dit.
L’alcalde ha afegit que “l'IRTA neix amb una vocació clara de servei al sector primari, de suport als ramaders i agricultors i de generació de coneixement. És també una qüestió de justícia territorial: Catalunya no podia continuar avançant en innovació agroalimentària sense el Pirineu”.
Per la seva part, el director general de l’IRTA, Josep Usall, ha explicat que el centre es vol que sigui "una autopista de coneixement" i que les instal·lacions serveixin per fer recerca en àmbits com el de la ramaderia extensiva, el sector lleter, la vinya de muntanya, la fruita i l'aprofitament de la llana, entre d'altres. El director general ha detallat que l'IRTA Pirineu s'ha concebut perquè avanci “amb el territori i al ritme del territori. Això implica escoltar de manera regular les institucions locals, el teixit productiu, les entitats socials i l’ecosistema de recerca, per acordar prioritats i impulsar actuacions amb utilitat i retorn real per al Pirineu”.
“Amb l’IRTA Pirineu volem connectar ciència, territori i polítiques públiques per reforçar, mitjançant la innovació, la competitivitat de l’agroalimentació i la bioeconomia de muntanya. Volem que sigui un espai de trobada i d’escolta activa que ens permeti posar tota la capacitat d’R+D de l’IRTA al servei dels reptes reals del Pirineu”, ha conclòs Usall.
L’acte ha inclòs una taula rodona sota el títol “L’IRTA al Pirineu: una història de projectes amb impacte”, moderada per Antoni Dalmau (IRTA), amb la participació d’Oriol Sala (alcalde de Vilamós i vinculat al projecte Ovihuec), Martí Orriols (gerent de la Federació Vaca Bruna dels Pirineus – projecte de millora de la tendresa de la Vaca Bruna del Pirineu) i Raquel Camps (especialista en tecnologies aplicades al territori – projecte Smartwellgraz).
Durant la taula rodona s’han posat en valor experiències com la d’Ovihuec, la Bruna dels Pirineus o diversos projectes de digitalització rural, que mostren com la innovació, quan neix del territori i es construeix de manera col·laborativa, pot ajudar a arrelar activitat, talent i oportunitats a la muntanya.
El projecte Ovihuec.dat
En els últims anys, la pèrdua de ramaderia extensiva que ha patit el Pirineu ha fet que les pastures que s’utilitzaven per a ramats hagin estat substituïdes per material arbori i arbustiu. Aquesta transformació del paisatge no només suposa una pèrdua de la biodiversitat, sinó que també incrementa el risc d’incendis per l’augment de biomassa en la regió. La falta de ramaderia privada per l’abandonament d’aquest tipus d’activitat ha motivat a dur a terme aquest projecte, que porta com a nom l’acrònim Ovihuec.dat.
Si el desglossem, podem veure tot el que engloba aquest projecte: ovi, huec (foc en aranès, destacant la part del territori en la qual treballem) i .dat per les dades que extreurem de tota la investigació. L’objectiu d’aquest projecte és crear un ramat de petits remugants de titularitat pública a una població de la Vall d’Aran: Vilamòs. Comptarem amb 200 ovelles de raça aranesa i ripollesa i 25 cabres de raça florida que ajudaran a gestionar la massa forestal que creix de forma descontrolada al voltant d’aquesta població.
