MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

Memòria Democràtica treballa en la localització de fosses de maquis a la Val d’Aran i a l'Alt Urgell

La consellera de Justícia Lourdes Ciuró concreta nous punts d’actuació
Consellera Ciuró al Parlament
photo_camera La consellera Lourdes Ciuró intervenint aquest dimarts al Parlament / govern.cat

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat aquest dimarts davant el ple del Parlament les properes actuacions de la Direcció General de Memòria Democràtica en relació amb les intervencions en fosses per a l’any 2022.

Ciuró ha posat en valor la feina que es fa des de la conselleria de Justícia “per reparar, ni que sigui una mica, el dolor de les famílies i ajudar-les a tancar el dol” i ha recordat que el pressupost per a aquest àmbit gairebé s’ha duplicat, i ha passat dels 447.000 euros de l’any 2021 als 800.000 euros per a 2022.

Fosses dels maquis

La consellera ha anunciat que la Direcció General de Memòria Democràtica treballa aquest any en la localització de fosses vinculades amb el moviment dels maquis i que aquesta recerca serà un dels principals punts d’actuació durant el 2022, “vull destacar que s’està treballant en la localització de les fosses vinculades amb els maquis de Castellnou de Bages i amb les de la incursió a la Val d’Aran el 1944.  Així com les fosses de l’Alt Urgell”, ha explicat Ciuró.

Durant la dècada de 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d'aquests grups guerrillers. A mitjans de 1944, amb l’alliberament del sud de França de l’ocupació nazi, els exiliats republicans que havien combatut amb la Resistència francesa comencen a infiltrar-se a Catalunya i a organitzar-se per provocar la caiguda del règim franquista. Els maquis van arribar a protagonitzar un intent d’invasió a Espanya per la Vall d’Aran, l’octubre de 1944.