La Pasqua i l’arribada de la primavera es celebra al Pirineu i a tot Catalunya amb els cants de les caramelles. L’origen de la paraula caramella ve del llatí calamus, “canya” i es refereix a un instrument rústic de vent propi de pastors, ja que sovint les agrupacions porten algún flabiolaire i també timbalers.
Les primeres dades sobre les caramelles s’han associat amb cerimònies rituals agrícoles, en ofrena a una divinitat primitiva per afavorir la floració i la fructificació. Més tard, aquesta festivitat agrària, es va anar adaptant a la celebració de l’arribada de la primavera i al símbol del retorn a la vida que significa la Pasqua: la Resurecció de Crist. Després de cantar es recollien ous i botifarres i altres queviures, per això portaven un cistell per recollir tot el que els donaven.
Un any més les caramelles recorren els pobles i ciutats pirinencs anunciant la Pasqua Florida i la primavera. Enguany els carrers de la Seu d’Urgell i també de Castellciutat, Organyà, Oliana, Tremp, la Pobla de Segur, Salàs de Pallars o Bellver de Cerdanya, entre altres, han gaudit de nou de les cantades de Caramelles per celebrar la Pasqua.
La Seu i Castellciutat celebren la Pasqua amb cantades de Caramelles
Els carrers de la Seu d’Urgell i Castellciutat, tot i la pluja de dissabte, han gaudit un any més de les cantades de Caramelles per celebrar la Pasqua de la mà dels grups de les Caramelles Infantils, del
El cor de les Caramelles Infantils, integrat per més d’una seixantena d’alumnes dels grups de cant coral de l'Escola Municipal de Música i alumnat de 2n a 6è de primària de les escoles Albert Vives, Pau Claris i La Salle, s'han pogut escoltar el dissabte 19 d’abril al matí, malgrat la generosa pluja. Durant aquest segon trimestre, les escoles han estat assajant per l’ocasió un repertori de tres peces format per una marxa Les flors de la primavera, d’Higini Caselles), la sardana Primavera, de Joan Roure i Jané, i l’havanera Idil·li primaveral, de Jaume Planella.
Les cantades, sota la direcció de Rafel Llobet, s’han iniciat dissabte a un quart d’onze del matí a la plaça de les Monges i han continuat amb parades a la Plaça del Patalín, Parador, Seminari, Llar de Sant Josep, Claustres de la Catedral i finalitzant a l’Hotel Andria. Enguany la cantada conjunta amb el Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià que tradicionalment es fa a la Plaça dels Oms a tres quarts d'onze del matí, s'ha hagut de celebrar a la sala de plens de l'ajuntament per la pluja.
L’acompanyament instrumental ha anat a càrrec d’un grup d'acordions integrat per la professora Cati Plana i els alumnes del Conservatori de música dels Pirineus i de l’Escola de Música Ares Blanch, Agustí Busquets, Judit Martell, Eduard Martín, Max Farré i Àlex Piñol.
Per la seva part, el Cor de Caramelles de la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell, format per uns 60 cantaires i una dotzena de músics, ha cantat el dissabte i el diumende de Pasqua pels carrers de la ciutat. Les Caramelles, organitzades per la Germandat de Sant Sebastià, compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Seu, del col·legi La Salle i d’EFAUSA. El Cor de Caramelles està dirigit per Lluís Obiols, mentre que la seva preparació ha anat a càrrec de Sonia Lanau, Rafel Llobet i Quim Manyós .
Aquest matí, per celebrar la Pasqua, caramelles a la Plaça Major de #Bellver de #Cerdanya. @324cat pic.twitter.com/h1IQCA2ezo
— Rosa Talamàs (@rosatalamas) April 1, 2018
Les cantades han començat dissabte a les 10:30 del matí a la plaça de Soldevila i han transcorregut pels carrers del centre històric, amb la cantada conjunta amb el cor de Caramelles Infantils a tres quarts d'onze a la plaça dels Oms. El diumenge, a partir de dos quarts d’onze del matí, han continuat pels carrers de l’Eixample, amb les parades ja tradicionals a la Llar de Sant Josep i a dos quarts d’una, el cor ha cantat davant de la Catedral de Santa Maria amb l’Arquebisbe d’Urgell Joan-Enric Vives i el Bisbe coadjuntor Josep Lluís Serrano, i ha finalitzat la festa cantant al Sant Hospital i al Passeig de Joan Brudieu.
El repertori d’aquest any 2025 està format per la sardana Primavera (Mn. Albert Vives i Mir), el vals La festa de Pasqua (Josep Voltas Viñas), l’havanera La Barqueta (Ramon Bartumeus i Mola) i s'ha cantat per primera vegada la masurca Jorn de Pasqua (Francesc de Paula Bové i Trius).
El cor dels ‘Caramellaires de Castellciutat’ format per una cinquantena de cantaires i dirigits per Toni Bernadó, ha cantat aquest diumenge de Pasqua. A les 8 del matí han arrencat a la Glorieta seguint pels carrers del poble fins a les onze del matí, moment que han protagonitzat la Missa cantada i cantada de Caramelles dins l’església. Tot seguit continuat cantant pels carrers i han acabat a la Plaça de l’Arbre (Plaça Major).
Caramelles a Bellver de Cerdanya
A Bellver de Cerdanya, coincidint amb la celebració del vuitè centenari de la fundació de la població, aquest any s’ha estrenat una caramella especial titulada ‘1225’, ideada pel músic Pep Lizandra, encarregat de dirigir la coral. Al repertori s’hi ha sumat una altra cançó nova, l’Himne al Pirineu.
#Organyà
— Ajuntament Organyà (@AjOrganya) April 20, 2025
Caramelles 2025.
Bona Pasqua! pic.twitter.com/OUamMRZJKw
A Tremp, les caramelles, organitzades per l'Orfeó de Tremp, començaran el diumenge a les 10h del matí des de plaça del Peiró. La cantada recorrerà diversos indrets de la ciutat, com ara la rambla Doctor Pearson, la plaça Capdevila o la Basílica de la Mare de Deú de Valldeflors, i acabarà a les 13:45h davant l'Espai Cultural La Lira.
Per la seva banda, a la Pobla de Segur, la cantada de Caramelles ha començat ben d'hora al Barri de l'Estació, des de la plaça de l'Arbre ha recorregut els diferents carrers fins a arribar als jardins de l'ajuntament.
A Salàs de Pallars, cap a les 12 del migdia, els caramellaires han començat la tradicional cantada davant de l'Ajuntament i han continuat fins a la plaça del Mercat. En acabar ha tingut lloc el tradicional vermut per a tothom.
A Isona, la cantada de caramelles s'ha iniciat, a dos quarts de 12 del migdia, a la plaça Bisbe Badia, la plaça Portal i ha seguit per la plaça Parque, la plaça de la Font, i ha finalitzat a la plaça de l'Església.
