Cada vegada es fa més palesa la dificultat d’accedir a un habitatge assequible a la vegueria pirinenca. Des de la Taula d’habitatge de l’Alt Pirineu i Aran apunten que algunes de les causes de la manca d’oferta són compartides a tot el territori i altres s’accentuen a determinades comarques com la Cerdanya i la Val d’Aran. L’elevada presència d’habitatges buits, la necessitat de rehabilitació dels immobles o la pressió de segones residències o habitatges d’ús turístic en són alguns exemples.
Des de la xarxa Confluència per una Cerdanya Sostenible, que agrupa 26 entitats de la comarca, asseguren que a la Cerdanya hi ha poc més d’1 habitatge per persona censada, la majoria tancats i buits i en alguns municipis, el 65% del pressupost municipal ve de l’IBI - sobretot, de segones residències - “cosa que fa que els municipis en depenguin de manera excessiva i estiguin massa interessats en la construcció de noves promocions immobiliàries”, afirmen. Confluència proposa una moratòria en la construcció d’obra nova que no sigui d’habitatge social, fins que la Cerdanya disposi de l’aprovació d’una nova planificació urbanística de tota la comarca que redreci dràsticament el fenomen de la segona residència.
Una situació semblant es viu a la Val d’Aran, on amb prou feines un 36% dels habitatges són primeres residències. La síndica d’Aran, Maria Vergés, considera que l’impacte de la proliferació “incontrolada” de pisos d’ús turístic és una de les qüestions “més urgents a resoldre”, tenint en compte que aquest és un dels motius principals de la manca d’accés a l’habitatge. Només al municipi de Naut Aran, hi viuen 1.923 persones i hi ha 1.149 pisos dedicats a l’activitat turística. Això ha generat un augment dels preus de l’habitatge i fa un parell d’anys va provocar imatges de treballadors de temporada allotjant-se en autocaravanes al pàrquing de les pistes d’esquí.
Viure en una furgoneta a la Cerdanya per manca d'habitatge assequible
El Pau i la Sara no són treballadors de temporada, ella és periodista, dissenyadora gràfica i retolista i ell informàtic autònom. Amb tot i això, es troben en una situació inversemblant, fins al punt que han hagut de quedar-se a viure a la seva furgoneta. Després de residir vuit anys a Manresa, van decidir apostar per un canvi radical, viure d’una altra manera i fer-ho en contacte amb la natura. Per ells l’educació era un aspecte important, per això buscaven una escola per als seus fills que els agradés, amb un projecte educatiu interessant. Van contemplar diverses opcions i van optar per la Cerdanya, tot i que eren coneixedors de les dificultats d’habitatge que hi havia, “fins que no arribes aquí, no t’adones de la magnitud de la tragèdia”, assenyala la Sara.
Van pujar amb la furgoneta i amb els seus dos fills, el Nil i l’Índia, amb la idea de trobar més aviat que tard un sostre. “Sabíem que ens costaria d’entrada, però el que no imaginàvem és que fos impossible com hem pogut comprovar”. El Pau i la Sara no eren exigents en la seva recerca, “de fet no ens tancàvem a cap modalitat d’habitatge, des de lloguer convencional a masoveria o experiències de cohabitatge, però no ho hem trobat”. Asseguren que han trucat a moltes portes de cases i masos que estan actualment buits, “val a dir que alguns en estat gairebé ruïnós”, i després de contactar amb els propietaris, “la resposta sempre ha estat negativa”. Expliquen que s’han trobat amb ofertes abusives de tota mena, fins i tot un lloguer per tot l’any, “però només de dilluns a dijous, perquè el cap de setmana el relloguen com habitatge turístic”, o bé, lloguers de setembre a juny i els tres mesos de la temporada d’estiu haver de marxar.
“L'únic que hem aconseguit és que una família de fora ens deixi un terreny ben assolellat per instal·lar-hi la furgoneta i així passar l’hivern”.
Quan se’ls pregunta: i a partir d’ara què?, responen que “si la cosa continua així, haurem de marxar, potser cap a l’Alt Urgell, ja que voldríem residir al Pirineu.” Els agradaria tenir un espai per viure, el seu taller de treball, alguns animalons per practicar l’autosuficiència i fer xarxa amb gent de la comarca. “Si això tampoc fos possible allà, hauríem de marxar definitivament”, asseguren.
La Sara i el Pau diuen que buscar habitatge a la Cerdanya ha estat una tasca titànica i “l’únic que hem aconseguit és que una família de fora ens deixi un terreny ben assolellat per instal·lar-hi la furgoneta i així passar l’hivern”. Lamenten la poca implicació dels ajuntaments cerdans en aquest tema. “Quan veus com funcionen alguns dels ajuntaments de la comarca, sobretot de fora del Baridà, t’adones que no tenen interès real en què gent com nosaltres s'estableixi aquí, no els interessa incentivar la ruralitat”, conclou la Sara. I afegeix: “potser és una afirmació políticament incorrecta, però excepte alguns consistoris que fan el que poden i són conscients que cal trobar solucions, aquí el que interessa és que vingui gent amb diners, compri unes cases molt cares i pagui un IBI ben alt”.
