L'Anna Justo Mas és Mossa d'Esquadra des de l'any 2003. Des del 2006 al 2022 ha estat atenent a víctimes de violència masclista a la comissaria de la Seu d'Urgell. Des del passat mes de juny és la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC) de la Regió Policial del Pirineu Occidental.
Quin és el teu càrrec dins del cos de Mossos d'Esquadra?
Des del mes de juny passat sóc la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà a l'Alt Pirineu i Aran. Aquesta unitat coordina els Grups d'Atenció a la Víctima, les Oficines d'atenció al ciutadà (oficines de denúncies) i oficines de relacions amb la comunitat de tota la regió policial.
Quina és la funció del Grup d'Atenció a la Víctima?
El Grup d'Atenció a la Víctima fa atenció, assessorament i seguiment en tots els casos de violència masclista, violència domèstica i de gènere, violència sexual, matrimonis forçats, mutilació genital femenina i a víctimes especialment vulnerables, és a dir, per exemple persones d'edat avançada que poden patir situacions que normalment poden venir de l'entorn més proper com ara l'abús econòmic, violència física i psicològica, etc. Ens encarreguem de l'acompanyament i la protecció de les víctimes, avaluem els nivells de risc i també duem a terme el seguiment de les ordres de protecció i vetllem pel seu compliment.
Com s'organitza la unitat regional?
A la URPAC som tres efectius. Un d'ells coordina els grups d'atenció a la víctima i les oficines de relacions amb la comunitat, és a dir, aquells agents que mantenen el contacte amb el teixit associatiu i que també fan xerrades de prevenció als centres educatius amb relació a diverses temàtiques orientades a joves. Per altra banda, l'altre efectiu coordina tot allò relacionat amb els equips d'atenció a la infància i de menors en situacions de risc o vulnerabilitat, les oficines d'atenció al ciutadà i tot el que fa referència a delictes d'odi i discriminació. Per la meva part superviso aquestes tasques i em complemento amb ells, ja que malgrat tenir algunes feines repartides, a la pràctica tots podem donar resposta a qualsevol petició que pugui venir de les diferents àrees bàsiques policials.
A cada Àrea Bàsica Policial hi ha un grup d’atenció a la víctima i una oficina de relacions amb la comunitat.
I a l'Alt Pirineu i Aran com us organitzeu?
La Regió Policial del Pirineu Occidental comprèn les Àrees Bàsiques Policials de l'Alt Urgell, de Cerdanya, del Pallars Jussà-Pallars Sobirà i de la Vall d'Aran - Alta Ribagorça. A més, existeixen dues comissaries de districte: una a Sort i l'altra al Pont de Suert. A cada Àrea Bàsica Policial hi ha un grup d'atenció a la víctima, una oficina de relacions amb la comunitat i una oficina d'atenció al ciutadà.
Com us arriben els casos?
Som una peça més d'una xarxa de recursos que treballem de manera coordinada. La via d'entrada principal és la mateixa denúncia o bé l'alerta de persones que a través del 112 demanen presència policial. Però, també ens poden arribar casos de seguiment dels serveis socials o de pediatria, del metge de capçalera o dels centres educatius que siguin coneixedors d'una circumstància o d'algú que pugui ser víctima d'un fet i que ens ho derivin. Arribat a aquest punt, nosaltres informem sobre el procediment de la denúncia i de tot el que se'n deriva.
En aquests temes hi ha una connotació emocional molt gran, per tant, l’empatia i l’escolta activa són fonamentals.
Això vol dir que treballeu en xarxa...
Sí, aquesta és la clau. Treballar en xarxa ens permet que cadascú abordi el tema des del seu vessant. Per exemple, l'aspecte assistencial el tracten des dels serveis socials, nosaltres som la de protecció i seguretat i el servei d'intervenció especialitzada aborda l'aspecte de tractament i recuperació psicològica. Treballem coordinadament perquè tothom pugui donar una resposta al mateix temps i la víctima no hagi d'anar a trucar a totes les portes. Aquest és l'èxit del treball en xarxa. Cal garantir l'acompanyament de la víctima des dels diferents vessants, la part més assistencial i social, la policial i de protecció i la de recuperació psicològica.
Les víctimes acostumen a explicar-vos la seva situació amb facilitat?
Bé, això depèn de cada cas i de cada persona. Sempre intentem crear un clima de confiança perquè no deixa de ser complicat per a la víctima obrir-se per explicar coses que són tan íntimes i doloroses i, encara més, fer-ho davant d'una persona que porta un uniforme. En aquests temes hi ha una connotació emocional molt gran, per tant, l'empatia i l'escolta activa són fonamentals. Sobretot la formació et permet conèixer en quin punt del cicle de la violència es troba la víctima. Quan coneixes el que està passant, és més senzill poder crear aquest vincle perquè no es qüestiona, no es jutja. Quan la víctima s'adona que estarem el temps que convingui, que pararem les vegades que calgui, això li dona seguretat i confiança. Expliquem a la víctima els passos que seguirà i com farem aquest acompanyament, però sobretot que no estarà sola en tot el procés i això reforça la confiança a continuar endavant.
Sempre intentem crear un clima de confiança perquè no deixa de ser complicat per a la víctima obrir-se per explicar coses que són tan íntimes i doloroses.
Rebeu formació per atendre les víctimes?
Tothom que treballa en atenció a la víctima rep una formació especialitzada i la motivació i implicació per formar-se, per part dels membres dels GAV, és molt gran. En el meu cas, en els últims setze anys he estat constantment fent formació en temes de violències masclistes perquè ja hi havia un interès propi. Qui està als GAV té un plus d'implicació en el sentit que necessita una formació per entendre certs processos. Ens hem de saber posar a la pell de la víctima. Per què una víctima torna amb la seva parella agressora? Doncs, perquè existeix un cicle de la violència que fa que aquella víctima vegi les coses diferents, que es troba en un punt que creu que poden canviar o que pot aconseguir que aquella persona actuï diferent i que les coses seran d'una altra manera, etc. És un cicle que cada cop es va repetint de manera més sovintejada en el temps.
Cal garantir l'acompanyament de la víctima des dels diferents vessants: la part més assistencial i social, la policial i de protecció i la de recuperació psicològica.
La violència masclista afecta dones de totes les edats i estatuts socials...
No existeix un perfil determinat, pot passar a qualsevol dona, de qualsevol edat, sigui del nivell social, cultural i econòmic que sigui. La violència masclista és estructural i sovint es veu agreujada per un vincle emocional. Quan l'agressor no es troba en el pitjor moment de l'esclat de la violència i demana perdó i mostra la seva cara amable, li fa creure a la víctima que aquella relació funcionarà. Si fos el veí qui tingués una actuació violenta, la víctima no tindria cap dubte en denunciar. Quan és la parella, hi ha moltes vinculacions emocionals i familiars i projectes en comú que fan que vulgui creure's que allò és un fet aïllat i que es reconduirà.
La violència masclista és estructural i sovint es veu agreujada per un vincle emocional.
Un dels factors habituals un cop s'ha presentat denúncia contra la parella és fer-se enrere?
Més que fer-se enrere, és intentar creure que allò no tornarà a passar. No es tracta de retirar la denúncia, com s'acostuma a dir de manera informal, sinó de no voler ratificar-la. És a dir, que allò que ha iniciat no ho vol seguir, no vol continuar amb el procediment per les raons que sigui. Trencar el vincle per les víctimes no és fàcil. No podem oblidar que la víctima denuncia una persona a qui està lligada emocionalment, que se l'estima, amb qui tenia projectes, i és un pas molt complex de fer.
Tot i no ratificar la denúncia, el grup de suport dels Mossos segueix els casos?
Sí. Nosaltres fem una valoració del risc associat a la denúncia. Quan aquest risc és elevat, fem un seguiment per comprovar que tot va bé, sigui telefònicament o bé a través de trobades informals i espais de contacte per no perdre el vincle. Es tracta que la víctima sàpiga que, encara que hagi tornat amb la seva parella, nosaltres estem al seu costat sempre que ho necessiti.
L'amor no ho pot tot. Aquesta mena d’amor romàntic és perniciós, no es pot normalitzar. Algú que et vol, et fa feliç.
L'entorn pròxim a les víctimes també té un paper molt important a l'hora d'empoderar-les...
És importantíssim no normalitzar. A vegades algunes conductes i actituds normalitzen i diuen que això ja passarà, que ja vindran temps millors i que l'amor ho pot tot. I no és veritat, l'amor no ho pot tot. Aquesta mena d'amor romàntic és perniciós, no es pot normalitzar. Algú que et vol, et fa feliç i no et fa infeliç. L'entorn és crucial que acompanyi a la víctima i formi part de la xarxa que protegeix, conjuntament amb els professionals.
La consellera Tània Verge diu que les violències masclistes continuen sent el principal problema de seguretat del país...
Això ens ha de fer pensar i és rellevant tenir-ho present. Des de Mossos treballem per donar seguretat i perquè les víctimes se sentin segures, que sàpiguen qui és el seu referent, a qui trucarà, quins són els passos que seguirà... Nosaltres podem protegir, però és important que les víctimes se sentin protegides. Cal continuar insistint amb la prevenció i arribar als més joves, a través de les xerrades als instituts, i fer entendre que la lluita contra la violència masclista és cosa de tots, ningú n'ha de quedar al marge, no es pot mirar cap a una altra banda. Cal deixar de normalitzar comportaments que semblen inofensius, però que són violència masclista.