Andreu González, responsable de l'entitat, ha explicat que amb aquesta tècnica s'empra la vegetació com a element de construcció i s'utilitza en actuacions de recuperació de l'entorn, tant en el control de l'erosió superficial com en l'estabilització de talussos. González ha reclamat a l'Administració que aposti per aquesta tècnica ja consolidada al país.
Albert Sorolla, president de l'Associació Espanyola d'Enginyeria del Paisatge, ha comentat els bons resultats que dona la bioenginyeria i n'ha defensat el seu ús argumentant que el material que utilitza és de ''Km0''. Sorolla ha insistit que el Pirineu és una zona privilegiada per aplicar aquesta tècnica pel fet que és on hi ha la matèria primera, la fusta dels boscos i ha insistit que és una tècnica en la qual no s'improvisa, tot està molt ben estudiat i calculat, i garanteix els mateixos resultats que altres tècniques fetes amb ciment o formigó.
Durant la jornada s'han donat a conèixer les tècniques aplicades a la restauració hidrològica-forestal del barranc de Port Ainé i s'ha aprofitat per promoure la bioenginyeria com a ús innovador de la fusta dels boscos catalans a altres enginyers.
González ha parlat dels beneficis d'aquesta tècnica i ha dit que només utilitza recursos naturals dels boscos propers i ha afegit que les solucions que s'apliquen sempre estan integrades en el paisatge i no són gens rígides. Per González aquestes obres són molt fàcils de reparar en cas de ser necessari.
En el cas concret del barranc de Port Ainé hi ha el valor afegit que les obres s'han fet amb voluntaris que han participat en diferents edicions del projecte Boscos de Muntanya.
Aquest barranc pateix multitud d'avingudes que arrosseguen pedres i aigua i envaeixen la carretera havent-la de tallar en moltes d'ocasions. Amb aquesta tècnica s'evita que les pedres arribin a envair la carretera.
