PATRIMONI

Primers passos per la restauració de l’Hospital de cartró de la Vall Fosca

Es preveu que la Generalitat proposi declarar la instal·lació Bé Cultural d'Interès Nacional
Imatge de detall de l'Hospital de Cartró de la Vall Fosca. (horitzontal)
photo_camera L'Hospital de Cartró de la Vall Fosca / Museu de Capdella

La restauració de l'hospital de cartró de la Vall Fosca, l'únic documentat al món, preveu la participació de persones d'àmbits diferents, com ara arquitectes, restauradors, arqueòlegs, així com veïns de la zona. Durant la primera reunió per tractar la restauració d'aquesta instal·lació, celebrada aquest dimarts, es van constituir cinc comissions de treball. En concret, són les comissions plenària, de participació ciutadana, de recerca, de conservació preventiva i de restauració (urbanisme, arquitectura) i de gestió patrimonial i econòmica. Està previst que la Generalitat proposi declarar l'hospital de cartró de la Vall Fosca Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

Aquestes comissions, que tenen una voluntat transversal, participativa, comunitària i singular, han de vetllar per a una restauració sostenible i econòmica de l'hospital de cartró i conservar la seva idea original, la d'un edifici econòmic funcional i ecològic.

Paral·lelament, uns quaranta professionals aportaran la seva expertesa en diferents àmbits perquè esdevingui un projecte que conservi la singularitat de la construcció, tot i utilitzar les tècniques de rehabilitació actual.

Pla general de la primera reunió de treball per encarar la restauració de l'Hospital de Cartró de la Vall Fosca. Imatge del 2 de novembre del 2021. (Horitzontal)(Foto: Primera reunió de treball per encarar la restauració de l'Hospital de Cartró de la Vall Fosca / Ajuntament de la Torre de Capdella)

El consultor Joan Reguant va destacar que la intervenció suposa "una actuació sense precedents i de referència pel seu caràcter inèdit". Reguant va recordar que la instal·lació és un element "extremadament fràgil", sobre el qual no existeix "cap possibilitat d'errada". Així mateix, va assegurar que el projecte impulsa la Vall Fosca cap a Europa, situant-la com un referent comunitari en un àmbit com la construcció prefabricada.

En tot moment, la iniciativa comptarà amb la presència i la participació dels veïns de la Vall Fosca, que hauran de decidir l'ús de futur de l'hospital de cartró.

L'hospital de cartró de la Vall Fosca

La restauració de l'hospital de cartró, situat a Capdella (Vall Fosca), és un projecte estratègic d'intervencions encarregat per la direcció general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, amb l'impuls del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i el suport d'una comissió de treball transversal i interdisciplinari. El projecte argumenta i ordena les decisions i accions que cal seguir per planificar i actuar de manera responsable sobre aquest bé del patrimoni arquitectònic, probablement únic al món.

Un edifici pioner de l'arquitectura prefabricada

L'edifici va ser construït com a hospital els primers anys de les obres de la central hidroelèctrica de Capdella i ja estava en funcionament el 1912. L'hospital de cartró és obra de l'empresa alemanya Christoph & Unmack, que va ser un referent arreu del món en la construcció d'edificis prefabricats a principis del segle XX.

L'edifici consta d'un entramat de fusta de 5 centímetres, on fan de paret uns panells prefabricats de cartró d'1 metre per 2 centímetres de gruix. La teulada està feta amb els mateixos materials, fusta i cartró i coberta amb teules de fibrociment. L'hospital consta de dues ales, separades per la cuina i els serveis, una destinada a l'atenció de malalts i l'altra dedicada a cirurgia.

L'hospital de cartró és un edifici efímer construït fa més de 100 anys per Energía Eléctrica de Catalunya per atendre els 4.000 treballadors que construïen la central hidroelèctrica de Capdella. Es tracta d'un edifici singular pels materials amb els que va estar construït que s'ha mantingut dempeus al Pirineu més d'un segle. És una edificació lleugera prefabricada, modular, pensada per a poder ser transportada en caixes i muntada in situ de manera senzilla seguint un manual d'instruccions. Els materials utilitzats, bàsicament la fusta i el cartró, a més d'algunes petites peces metàl·liques d'unió i fixació, garantia un preu econòmic i un transport fàcil pel seu baix pes i muntatge ràpid.

Al voltant del 1940, l'edifici va caure en desús i va ser utilitzat com a magatzem pels veïns. Aquest mal ús ha derivat en alguna modificació arquitectònica, però també molt possiblement ha estat la causa que s'hagi conservat dempeus durant més d'un segle.