Un territori dur però alhora generós
Terra que evoca els orígens de la vida i l’essència de la natura, el Pallars Jussà conserva també testimonis de l’aparició de l’home i de la seva adaptació al medi. Un territori dur però alhora generós, on les diferents cultures han trobat recursos per evolucionar. La història d’aquesta comarca s’ha escrit en els escenaris més diversos.
El poblament prehistòric
El poblament prehistòric del Pallars Jussà s’inicia fa 200.000 anys, durant el Paleolític mig, amb la presència dels Neanderthals. Aquests habitaven diversos espais de la comarca, com la cova de les Llenes, la muntanya dels Nerets o la cova de Muricecs. Amb la seva extinció, fa uns 35.000 anys, hi ha un llarg període de desocupació humana fins que apareixen les primeres comunitats d’Homo Sapiens fa uns 10.000 anys (a la balma de Moror). A la cova Colomera o la de Toralla s’hi ha trobat llavors de bla i ordi, inclús ceràmica, que daten de fa 3.500 anys. També destrals, ganivets o braçalets, que demostren l’aparició de la metal·lúrgia.
La romanització
Al segle I, el nostre territori és ocupat pels romans de la Hispania per tal de controlar-ne els recursos naturals. Funden la ciutat d’Aeso (Isona) i viles romanes com les de Llorís a través de les quals articulen el territori i implanten les formes socioeconòmiques de Roma. Un personatge il·lustre d’aquell temps és Luci Emili Patern, militar romà nascut a Aeso, qui degut a les seves proeses fou condecorat tres vegades per l'emperador Trajà.
Terra de frontera
Tres segles després de l’enfonsament de l’Imperi Romà i de successives dominacions de visigots, musulmans i francs, al s. IX es crea el comtat de Pallars. L’any 1010, el comtat es divideix i es crea així el comtat de Pallars Jussà amb Ramon IV com a primer comte. Ramon IV estén el seu domini sobre la Conca de Tremp cap a la frontera meridional del Montsec on topa amb el comte d’Urgell, interessat a controlar els assentaments musulmans de la vall d’Ager. Arnau Mir de Tost, feudatari del comte d’Urgell, en serà el conqueridor, l’any 1048. Acabat el conflicte amb els musulmans, Arnau Mir casa la seva filla Valença amb Ramon V, contribuint a la pau i a l’estabilitat del comtat.
El llarg camí de la modernitat
Al segle XIX la societat pallaresa viu encara molt aïllada dels centres urbans, amb una economia de subsistència i un sistema de valors tradicionals que entra en crisi a principis del segle XX. L’arribada de la fil·loxera va provocar també l’emigració de molts pallaresos cap a Amèrica. No obstant, a partir de 1912 les obres hidroelèctriques donen un nou impuls demogràfic i econòmic a la comarca que es veurà frenat per la Guerra Civil. La segona onada d’obres hidroelèctriques a les comarques veïnes durant la postguerra i l’arribada del ferrocarril a Pobla de Segur l’any 1951, impulsaran novament l’economia pallaresa.
En la dècada de 1960 es modernitzen les estructures agràries, però la industrialització de les grans àrees urbanes i la mecanització del camp provocaran una nova onada d’emigració massiva. Amb la transició política a la democràcia es reforcen els factors econòmics, socials i culturals de la comarca, base d’un nou desenvolupament.
Si voleu saber-ne més, no us podeu perdre la visita de l’Epicentre, el nou Centre de visitants del Pallars Jussà (Pg. del Vall, 13, Tremp, Tel: 973 653470)
