La temporada d'esports d'aventura a l'Alt Pirineu i Aran ja està en marxa des d'aquest mes passat i enguany aspira a revalidar o superar la xifra d'activitats contractades de l'any passat, que va ser de rècord.
Enguany el sector està de celebració, perquè es commemora el 40è aniversari de l'arribada del ràfting al Pirineu català, que es va produir l'any 1986 amb els primers descensos al riu Noguera Pallaresa. Aquesta va ser una proposta pionera a l’Estat, que va impulsar i revolucionar el món del turisme actiu. Jordi Ferreny, un dels pioners del ràfting al Pallars Sobirà, ha explicat que en pocs anys es va passar de dos barques de ràfting al dia a més de setanta gestionades per una sola empresa.
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha organitzat aquest dijous, a Llavorsí, una presentació de la temporada 2026 en la qual s'ha recordar que l'any passat, al conjunt de la demarcació, es van contractar 847.926 serveis de turisme actiu, la xifra més alta des que es tenen registres, segons les dades que recull l’estudi elaborat per la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya de la UdL. Una xifra que enguany aspiren a tornar a superar. L’any passat tota aquesta activitat va generar un impacte econòmic de 114,16 milions d’euros i un total de 1.857 llocs de feina.
La gran majoria d'aquests serveis es duen a terme al Pirineu, tal com ho demostra que les comarques de muntanya concentren 228 empreses de les 280 que hi ha al conjunt de la demarcació. Les altres 52 són a les Terres de Lleida. Per comarques, el Pallars Sobirà es manté com a líder amb 64 empreses, seguit de la Val d’Aran amb 47 i el Pallars Jussà amb 32. En el cas de la Cerdanya, aquesta llista no en dóna dades totals, perquè només s'hi inclou la zona de la Batllia del Baridà i no hi apareixen les moltes empreses de turisme actiu que també hi ha als municipis de la demarcació de Girona.
Pel que fa a municipis, n'hi ha sis de l'Alt Pirineu i Aran que superen la desena de serveis disponibles i entre elles hi ha la Seu d'Urgell, que apareix en cinquè lloc, amb 11 empreses. El primer lloc d'aquest rànquing l'ocupa Vielha e Mijaran (30), seguit de Sort (16), Naut Aran (15) i el Pont de Suert (13), i en sisè lloc hi ha la Pobla de Segur (10).
Més de 200 empreses d'activitats de terra i 37 d'aigua
Tot i que el ràfting és el principal reclam, el cert és que de les 280 empreses de turisme actiu que operen a la demarcació, 232 ofereixen activitats de terra, com, per exemple, trekking, senderisme, BTT o rutes a cavall. I són 37 les es dediquen principalment a esports d’aigua, que a més del ràfting inclouen propostes com el piragüisme o el descens de barrancs. En aquest grup hi ha, per exemple, el Parc Olímpic del Segre a la Seu d'Urgell.
Les 11 restants ofereixen activitats d’aire, com poden ser el parapent -en què Organyà és un dels centres principals d'activitat- i el globus aerostàtic. Així mateix, les experiències de terra van concentrar l’any passat el 53,8 % de les contractacions, mentre que les d’aigua van representar el 44,5 % i les d’aire, l’1,7 %.
Prop d'un miler de feines fixes i més de 500 com a autònoms
A la presentació el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha detallat les xifres que representa el sector. I sobre l'impacte de 114,16 milions d’euros, ha explicat que l'any passat hi va haver un increment de l'1,1% respecte del 2024, quan havia estat de 112,92 milions. El gruix principal, 34 milions, correspon a l’activitat esportiva mateixa, mentre que la resta, més de 80 milions, són per conceptes com la despesa en l’allotjament, bars o restaurants que fan els clients.
I pel que fa als prop de 1.900 llocs de feina generats l'any passat, més de la meitat, 942, són de treballadors a jornada completa, uns altres 349 van ser contractats a jornada parcial i els altres 566 van treballar com a autònoms. Això representa un increment de l’1,1 % respecte al 2024, quan l’impacte econòmic es va situar en 112,92 milions.
El president de l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, ha destacat la gran quantitat de neu que hi ha a les muntanyes, fet que es traduirà en una molt bona primavera pel que fa al cabal del riu. Dolcet ha dit que ja es nota un repunt de reserves, respecte a l'any passat, fet que augura una "molt bona primavera".
A l'acte també hi ha pres part la directora general de Turisme de la Generalitat, Cristina Lagé, que ha destacat la desestacionalització de les activitats que ofereixen les comarques de muntanya; acabant aquest diumenge la temporada d'esquí i inaugurant aquest dijous la temporada d'esports d'aventura.
Un "aventurer" de proximitat
L’estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya també recull que el perfil dels turistes que practiquen turisme actiu a les comarques de Lleida és majoritàriament català. Concretament, els visitants de les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona van representar la temporada passada el 44,6 % del total de turistes que van contractar alguna activitat de turisme actiu, mentre que el de les comarques de Lleida va ser el 31,8 %.
Un 15,7 % dels visitants són de la resta de l’Estat espanyol, un altre 7,2 % són europeus i un 0,7 % són de la resta del món. L’informe apunta que aquestes dades mostren tant el predomini del mercat de proximitat com una certa diversificació amb l’increment del mercat estatal, que creix un 12,1 % respecte a la temporada 2024. El vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano, ha dit que els esports d'aventura estan consolidats i que a partir d'ara cal intensificar la feina al mercat internacional per captar més turisme estranger.
Així mateix, l’estudi també posa de manifest que la despesa mitjana del turista que practica turisme actiu a Lleida es va situar l’any passat en 155,7 euros per dia (3,9 euros més que el 2024). Aquesta quantitat es distribueix en 57,8 euros per l’activitat, 61,2 euros per l’allotjament, 26,4 euros pels àpats i 10,3 euros per altres despeses.
Quaranta anys de ràfting
Si hi ha una activitat que és l'esport rei d'esports d'aigua al Pallars Sobirà és el ràfting. Fa 40 anys, el 1986, la Noguera Pallaresa va acollir les primeres barques i va començar així una aventura que va canviar l’oferta turística del Pallars Sobirà i que va posar Lleida al mapa del turisme actiu. El ràfting va ser una aposta pionera a tot l’Estat i va situar la comarca com a bressol dels esports d’aventura. Els primers impulsors del ràfting van obrir camí interactuant amb les administracions, promovent la professionalització del sector i fent visible una activitat fins aleshores desconeguda.
Ara, 40 anys després, la Noguera Pallaresa s’ha consolidat com un dels millors rius d’Europa per a la pràctica d’aquest esport. El ràfting també ha ajudat a desestacionalitzar l’oferta. Un conveni amb Endesa permet regular el cabal del riu per a la pràctica d’esports aquàtics.
Per celebrar el 40è aniversari del ràfting, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà preparen diverses accions per promocionar aquest esport al mercat català i estatal. El Patronat, amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Turisme (ACT) i els Centres de Promoció Turística (CPT), promocionarà el ràfting als mercats internacionals.
