Esport en 10 preguntes

Erola Rocias: "Els pares es van conèixer fent de professors d’esquí, era inevitable que ens posessin uns esquís als peus tan bon punt vam començar a caminar"

Erola Rocias Sacrest té 18 anys, va néixer a Puigcerdà, i té la seva residència entre la Molina i Font Romeu. És campiona del món d'esquí de muntanya.

erola0
photo_camera L'Erola en una cursa.

1.- Com vas començar en aquest esport? 

A casa nostra l’esport a l’aire lliure sempre ha estat a l’ordre del dia, des de petits que hem practicat tota mena d’esports, escalada, esquí alpí, esquí de fons, bicicleta de muntanya, caminar per la muntanya, barranquisme… Els nostres pares es van conèixer fent de professors d’esquí, així que suposo que era inevitable que ens posessin uns esquís als peus tan bon punt vam començar a caminar. Quan estàvem a primària vam començar a córrer regularment amb el Club Esportiu Cerdanya Pirineus i allà vaig conèixer al Sergi Artís, un dels entrenadors que em va proposar que provés l’esquí de muntanya amb l’equip dels Mountain Runners del Berguedà. El Gil doncs va veure que la seva germana s’ho passava molt bé esquiant les muntanyes cap amunt i s’hi va apuntar al cap d’un parell d’anys.

erola4
L'Erola amb el seu germà Gil.

2.- Quin ha estat el repte més gran que has hagut de superar en la teva carrera? 

Sovint els esportistes ho passen malament quan es lesionen, però jo per sort no he tingut cap lesió molt significativa que m'hagi fet parar més de dues setmanes i tant de bo pugui dir-ho durant molts anys.

3.- Com et prepares físicament i mental per a una competició important? 

Físicament, fent cas a l’entrenador. La setmana abans de qualsevol competició reduïm el volum d’entrenament per arribar frescos a la cursa. Mentalment, no tinc res especial a fer, suposo que mentalitzar-me i estar concentrada per poder patir i gaudir alhora.

4.- Quin ha estat el teu èxit més significatiu fins ara i per què? 

Suposo que guanyar una Copa del Món U18 en la disciplina esprint a Noruega l’any passat. Tot i que sincerament jo no ho sento així. Sé que està superbé i si m’ho haguessin dit abans de córrer la cursa no m’ho hauria cregut, però no és el primer que em ve al cap quan parlem de curses o de medalles. De fet, sovint no me'n recordo del que quedo a les curses. Si em pregunten com em va anar la Copa del Món júnior de Noruega (que a part dels esprints, també vam córrer les modalitats d’individual, vertical i relleus) abans em ve al cap com en vaig ser de feliç, el que vam riure amb els companys d’equip, amb els rivals, els paisatges i que ens vam banyar al mar gelat amb gent d’arreu del món que no pas que vaig guanyar una medalla d’or.

Si em pregunten com em va anar la Copa del Món júnior de Noruega (que a part dels esprints, també vam córrer les modalitats d’individual, vertical i relleus) abans em ve al cap com en vaig ser de feliç, el que vam riure amb els companys d’equip, amb els rivals, els paisatges i que ens vam banyar al mar gelat amb gent d’arreu del món que no pas que vaig guanyar una medalla d’or

erola1
L'Erola i el Gil en una de les excursions familiars a la muntanya.

5.- Quina és la teva font de motivació quan les coses es posen difícils o els resultats no són els esperats? 

La meva font de motivació és l’esport en si i no la competició. Sí, m’agrada molt competir i és el meu objectiu quan estic entrenant, però si una cursa no em va bé, sé que l’endemà puc estar esquiant a casa, que al final és el que més m’agrada. Potser considero que em costa molt més quan portem una temporada sense gaire neu o estius molt calorosos on i és aquí on tiro més de disciplina i d’anar a entrenar, tot i que faci molta calor o que sigui el 6è cop a la setmana que fas la mateixa pujada perquè no hi ha altre lloc on anar a esquiar.

6.- Quines metes tens en el futur a curt i llarg termini? 

De moment espero continuar gaudint el que faig, si això em porta a poder competir en categoria sènior internacionalment doncs perfecte, i si no, sé que sempre tindré la Tossa d’Alp per anar a esquiar (espero que no s’acabi la neu mai, si us plau).

7.- Per què aquest esport i no un altre? 

Per la gent, per les vistes, per la llibertat que et dona, perquè és un esport tant físic com tècnic.

8.- Practiques altres esports? 

A l’hivern ens centrem molt en l’esquí i anem de les pistes al gimnàs i poc més. Però a l’estiu entrenem moltes hores amb bicicleta de carretera, algun dia de muntanya, fem rollerski, correm amb bastons per la muntanya, algun dia d’escalada…

9.- Quin és el teu passatemps preferit o afició fora de l’esport? 

Sempre m’ha agradat molt llegir tot i que durant el batxillerat no tenia ni temps ni energia durant l’estiu intento reprendre algun llibre que tinc a mig llegir per casa.

10.- Quin consell li donaries a algú que es vol iniciar en aquest esport? 

Que ho provi, si cal amb algun guia, però de debò que no se’n penedirà. Que busqui fotos per internet i que es prepari perquè és molt millor del que es pot arribar a imaginar.

-----------------------

erola
L'Erola en plena competició.

3, 2, 1  TEST...

Si tinguessis un superpoder quin seria? Poder estar a més d’un lloc alhora.

Quin és el talent més estrany o curiós que tens? Endevinar cançons als primers segons.

Ballar sol o acompanyat? Acompanyada.

Si poguessis esmorzar amb algú, viu o mort, amb qui seria? Mozart.